Andorra no en va tenir prou amb les Finals de la Copa del Món que es van disputar de l’11 al 17 de març a Grandvalira i ara vol repetir l’esdeveniment l’any 2023. Per aquest motiu, la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) va anunciar ahir que el pròxim més de juliol presentaran la proposta a la Federació Internacional d’Esquí (FIS) que donarà el vistiplau a la candidatura el mes d’octubre, que estarà competint amb una de Suïssa i una de Noruega. La voluntat de la FAE també és presentar candidatura de cara al Mundial del 2027, encara que finalment Andorra podria ser seu l’any 2029 perquè és molt difícil que això succeeixi amb la primera candidatura. 

Aquests objectius es van anunciar ahir, durant la roda de premsa de balanç de les Finals, en les quals, tothom va coincidir en el fet que «havien estat de 10». En aquest context, el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, va indicar que «ha estat un gran repte necessari» i que «si tot va sortir perfecte, no és fruit de l’atzar perquè és el treball de molts anys», reiterava.

Per la seva part, Patrick Toussaint, vicepresident de la FAE, va explicar que «és fàcil fer balanç perquè tot va ser perfecte». «Ens hem mostrat com a professionals de la neu, estem situats i per tant, volem apostar per les Finals del 2023». Per tant, encara que el calendari està tancat fins a aquest any, Andorra podria acollir alguna Copa d’Europa. Per un altre costat, l’organització també treballa per, a partir de l’any 2022, acollir una Copa del Món tècnica.

En aquest context, Conrad Blanch, director general del comitè organitzador de la competició, va manifestar que «ens reafirmem amb tots els objectius, perquè s’han pogut assolir, es van complir perfectament». «El país va respondre amb escalf i de cara al futur aquest fet obre tots els escenaris perquè han estat reconegudes, sobretot amb les obres que s’han fet», exposava i afegia que «tots els estants de la FIS van manifestar un sentiment de respecte i van fer un reconeixement en l’aspecte qualitatiu». «Això demostrà que es poden assolir grans projectes», sentenciava.

De cara al futur, va indicar que «en els pròxims anys es poden buscar valors afegits a unes Finals, no només en l’aspecte esportiu perquè es pot treballar en l’àmbit tecnològic o en l’àmbit de sostenibilitat. Hi ha molts camins per donar-li valors». «L’Avet és un gran llegat per tenir noves competicions de la Copa del Món i d’Europa, ara tenim un any de respir perquè l’impacte internacional té un gran recorregut», subratllava.  «Els Mundials són un procés complicat però ens van animar a fer-ho, volem fer una candidatura sòlida», puntualitzava i recordava que «hi ha possibilitats per fer Copes d’Europa masculines l’any 2020 i 2021».

Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, va assegurar que «aquestes iniciatives han de tenir continuïtat en el futur». «De seguida hem dit que sí, ajudarem amb el que calgui perquè el país va saber estar a l’altura i són esdeveniments que tenen un impacte positiu», reiterava. «Hem d’anar pas a pas, hem de donar continuïtat en el que hem fet en els darrers mesos, totes les opcions estan obertes, però hem de ser prudents», comentava. Per la seva part, la ministra de Turisme, Verònica Canals, «que se seguirà mantenint la línia actual». «Les grans línies estratègiques són seguir desenvolupant l’esport del país, tant d’estiu com d’hivern», reiterava.

Impacte brutal

L’impacte mediàtic mundial de les finals de la Copa del Món parla per si sol, ja que van generar un ressò mediàtic valorat en 17,1 milions d’euros. Aquest, a Espanya, va ser de 8,3 milions d’euros, gràcies als 1.772 impactes als mitjans, un 210% més que a la Copa del Món de l’any 2016. Al mercat francès va ser de 3,2 milions d’euros gràcies als 970 impactes a la premsa, un 90% més que a la Copa del Món anterior. En total, es van acreditar 457 periodistes de 125 mitjans diferents, 73 fotògrafs, 14 ràdios, 184 tècnics de càmera i 38 televisions, 23 de les quals tenien drets d’emissió. Es van emetre 1.180 hores de l’esdeveniment a la televisió que van suposar en tota, una audiència de 35 milions d’espectadors.