PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Salut planteja ampliar el servei i les instal·lacions d’Urgències

L’ordre d’atenció als pacients es determina gràcies a un sistema de triatge

Per Victoria Gómez

La sala d’Urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
La sala d’Urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. | MARICEL BLANCH

El Servei d’Urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell s’ha de dimensionar, d’acord a una diferenciació mèdica entre les complexitats que presenten els pacients en cada moment. Per aconseguir-ho, fa temps es va posar en marxa un sistema de triatge, l’eficàcia del qual s’està analitzant i pròximament determinarà les possibilitats de creixement de la unitat.

«És evident que cal canviar el Servei d’Urgències, però abans cal canviar el seu concepte», va puntualitzar el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet. Així, va considerar que no es pot atendre mitjançant el mateix dispositiu «les urgències reals, les de baixa complexitat i la continuïtat assistencial». És a dir, Benazet va exposar que si una persona està malalta i el seu Centre d’Atenció Primària (CAP) està tancat «és clar que l’ha de veure un metge», però això no té per què significar que necessiti acudir directament a Urgències. «Per decisions com aquesta, sovint el Servei es col·lapsa i els pacients es queixen, perquè d’altres els passen pel davant», però és, precisament, perquè així ho estipula un triatge professional que resol la necessitat real d’assistència de cada cas. Seguint aquests paràmetres i acordant com gestionar la diferenciació, es decidirà si les proporcions actuals del Servei són òptimes o, com va apuntar el ministre, podrien incrementar-se.

 

Col·lapse «puntual»

Justament al mes de març, el Servei d’Urgències va viure l’últim col·lapse més greu. Segons va informar el SAAS en un comunicat, el motiu va raure en processos «d’agudització de malalties cròniques» que s’havien concentrat en la mateixa franja de temps. La polèmica va sorgir quan un missatge de Facebook es va fer viral després de denunciar la situació «vergonyosa» que vivia el centre, amb «tots els boxs ocupats i molts doblats, malalts i accidentats per tot arreu» i «dues mitges plantes i cinc habitacions tancades». Benazet, aleshores director assistencial del SAAS, va opinar que es tractava d’un escrit «molt malintencionat i polititzat» –quedaven menys de 10 dies per les eleccions generals–, ja que «simplement s’estava patint un augment d’activitat normal en qualsevol hospital del món». En aquell moment, es va afirmar que el Servei d’Urgències era l’adequat.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT