La professora emèrita d’estudis hispànics i d’estudis de dones de la Universitat de West Virginia, Kathleen McNerney, va estrenar dilluns passat la residència d’arts, ciències i humanitats Faber-Andorra. Durant l’estada seguirà treballant en la poesia i la prosa de Maria-Mercè Marçal, però no ha volgut perdre ocasió per conèixer, també, la literatura del Principat.

–Com es va introduir en la literatura catalana?
–Quan era estudiant vaig veure referències a la literatura catalana. Estudiava literatura espanyola, sobretot els poetes de l’edat d’or com Garcilaso i Lope de Vega, i sempre veia referències a la influència d’Ausiàs March. Però només eren notes a peu de pàgina, no estava explicat. A la biblioteca de Nou Mèxic vaig trobar un llibre d’Ausiàs March i un diccionari i vaig començar. Llavors vaig anar a Barcelona per fer la recerca per la tesi i un cop allà, estava enganxada, perquè Barcelona és encantadora.

–I després va centrar-se en les dones, les autores de la literatura catalana.
–Sí, vaig fer una antologia de contistes i vaig fer entrevistes amb diverses autores d’on en va sortir un primer llibre. Després vaig fer una mena de diccionari que menciona totes les autores que no escriuen en castellà, és a dir, catalanes, gallegues i basques amb una petita biografia de cadascuna.

–Hi ha interès als Estats Units per la literatura catalana?
–No gaire. A les universitats sí. Algunes, poques, ensenyen català. També hi ha una associació, la North American Catalan Society que té reunions cada dos anys i són professors que estudien literatura catalana.

–Com li sorgeix l’oportunitat d’estar a la residència Faber? Tinc entès que ja va estar a Olot.
–Sí, vaig veure per internet que anunciaven la residència d’Olot. Vaig passar un mes allà, un poble preciós. Allà la residència és un hotel i tenen grups diferents amb interessos particulars. Quan hi vaig estar jo, tractaven el feminisme. Hi havia gent que estudiava filosofia, literatura, art i altres temes. I cada persona treballava durant el dia i després, hi havia un sopar amb tots els membres per dialogar. Era molt agradable.

–I per què ha decidit repetir l’experiència, en aquest cas, a Andorra?
–Estava apuntada a la llista d’informació del projecte Faber i em va arribar informació d’aquí. Sempre he tingut curiositat per Andorra. Hi vaig estar un cop, fa anys, però era un passeig d’un dia i realment no coneixia res. Ara començo a estudiar una mica la literatura. Diuen que és poca cosa, però és molt interessant.

–Ha ampliat la recerca?
–Sí, l’he ampliat cap a la literatura andorrana. No té res a veure amb el meu treball, però és curiositat. No puc estar aquí sense saber alguna cosa de la literatura.

–Què ha trobat fins ara d’interessant?
–He trobat un llibre molt interessant, Escriure Andorra. La imatge d’un país a través de la seva literatura que és un recull d’autors d’aquí fet pel Vicenç Villatoro. Els autors que he llegit amb molt interès són Peruga i Morell. Ara, de dones escriptores, trobo poca cosa. Una, Josefina Obiols, que és poeta, i Anneke van de Wal que escriu sobre bruixes detectives i em fascina. Voldria anar a la biblioteca a veure si trobo més coses d’ella.

–Què en destacaria de la literatura andorrana que ha pogut llegir fins ara?
–Sobretot m’interessen les novel·les que són quasi com cròniques dels anys de guerra, de la Guerra Civil espanyola i la Guerra Mundial. Aquí hi havia refugiats de tota arreu, els del sud fugien de Franco i els del nord, dels nazis. I hi ha algunes cròniques molt interessants.

–Com veu el moment actual de les dones en la literatura? S’han consolidat en el món literari o encara cal fer camí per estar en igualtat amb els homes?
–Les dones han fet molt progrés, però sempre hi ha el perill de perdre’n el coneixement. És a dir, hi ha moltes dones que tenien el seu públic en un moment i després, van desaparèixer i no només en literatura, en tots els àmbits. És com en la pel·lícula Figures ocultes, que explica la història de les dones que van treballar per la NASA. Aquelles dones eren científiques de molta formació i després van desaparèixer. I ara cal una recerca constant. Les dones són famoses en un moment i després no surten en les antologies de la literatura.

–I per què aquest oblit? Si el seu paper és important, per què no se les recorda com sí que es fa amb els homes?
–És un llegat del patriarcat. Els homes sempre dominen en tots els aspectes de la cultura i són homes qui escriuen les antologies i els diccionaris de literatura. Una escriptora com Maria de Zayas, contemporània de Cervantes i tan popular com ell en la seva època, i després desapareix. I és una escriptora fantàstica!