«Per poder posar en servei l’aeroport i perquè a l’abril puguin aterrar els avions comercials de manera instrumental necessitem de manera obligatòria que aquest pas surti bé», afirma Luis Pérez, professor titular del Departament de Sistemes Aeroespacials, Transport Aeri i Aeroports de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM). Pérez encapçala l’equip al qual la Generalitat ha encarregat dur a terme els estudis de viabilitat del sistema de navegació per satèl·lit (GPS) que des d’ahir i fins demà s’examinen a l’Aeroport d’Andorra-La Seu. 

«Hem previst una sèrie de maniobres de l’avió per comprovar, no només el que es fa habitualment, sinó uns aspectes que addicionalment va suggerir l’Autoritat Aeronàutica de Suïssa, que té experiència en aeroports ubicats en zones muntanyoses», va exposar l’expert. A partir de l’informe que van emetre els tècnics suïssos s’ha pres en consideració dur a terme vols que no només realitzin «la trajectòria nominal». És a dir, durant els dies de proves se simularan vols que es desplacin amb una desviació màxima de fins a 800 metres, a cada costat de la ruta prevista «per comprovar el comportament dels sistemes de proximitat amb el terreny». 

A més, una altra de les operacions que es verificarà és l’aterratge amb una menor pendent, ja que descendir amb un angle de 4,4  graus en lloc de fer-ho amb un angle de 4,5 graus suposaria «una petita diferència que estalviaria que les aeronaus haguessin de ser certificades, amb el cost que això suposa», va assenyalar el professor, qui va recordar que a la majoria d’aeroports els aterratges es realitzen amb 3,1 graus de pendent. «Aquí necessitem que l’avió pugui descendir, sense referència exterior, fins als 600 metres per sobre de l’aeroport. Si això ho aconseguim serà més fàcil», va sentenciar Pérez.

Juntament amb la pendent, l’expert va detallar que «la particularitat d’aquest aeroport és que no té altres radioajudes tradicionals. En quasi tots els aeroports tenim estacions terrestres que ens serveixen com a alternativa. En aquest cas que perdéssim la senyal GPS no tenim altre sistema alternatiu on basar-nos per seguir navegant».

A bord de l’avió de verificació de vol, que porta incorporats equips de gravació i registre, hi haurà dos pilots i un operador d’AENA que faran aproximacions de fins a 15 metres per sobre de la pista d’aterratge. «Els hem donat unes cartes de navegació i un document on s’explica les maniobres que volem que facin» va explicar l’especialista, que va precisar que aquests simulacres es realitzaran «per sota dels mínims» per tal «d’anar al límit amb amb escenaris més complexos que la situació real». 

Tot i que automàticament quan  posin peu a terra els pilots sabran «si els ha saltat l’alarma perquè és una senyal lluminosa i audible», els resultats de les proves no es faran públics fins que l’equip de la UPM presenti l’informe a ENAIRE, quelcom que previsiblement es produirà «entre l’octubre i el novembre». «La teoria diu que no ha de donar cap alarma i jo estic tranquil, però això és el que estan comprovant», va afegir Pérez.

A nivell de calendari, si els resultats fossin favorables, el següent pas seria compartir la documentació a la Comissió Interministerial entre Defensa i Foment (CIDEFO) del Govern espanyol al voltant del mes de desembre i «si s’aprova tot el que queda és burocràtic». «Si després de realitzar aquests vols l’informe fos desfavorable no podríem continuar», va assegurar Pérez, que va matisar que «en funció del que passi tenim cert marge d’actuació».

En qualsevol cas, el director general de Transports i Mobilitat del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, Pere Padrosa, va confiar que de cara a l’abril del 2020 l’aeroport pugui estar operatiu per rebre avions comercials de fins a 50 passatgers. «És una previsió que estimem com a bona», va manifestar Padrosa, raó per la qual va posar en valor que aquestes «potser poden ser les darrers proves que ens poden certificar el vol d’aproximació en circumstàncies de poca visibilitat».

En aquest sentit, Padrosa va valorar que la posada en marxa de la infraestructura aèria permetria, des del punt de vista comercial, «començar a promoure aquest aeroport com un aeroport d’aproximació al Pirineu. És un lloc clau. Això donaria garantia per ser suficienment rentable per l’aerolinia que ho exploti».