Internet permet treballar en xarxa. I sobretot que es pugui realitzar una tasca col·laborativa. L’abast és extens i multiplica qualsevol acció. Des de l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA) s’aprofita l’eina i la setmana passada van mostrar la fotografia d’una persona dels anys 30 situada a Andorra, per tal de saber qui era aquell desconegut. En poc temps es va reconèixer i qui era gràcies a l’aportació d’un familiar.

L’entitat compta amb milers de fotos i realitza una tasca d’escaneig de cara al seu banc d’imatges. Posseeix documents de tota mena, i entre ells, fotografies realitzades entre els anys 1936-1939. Mostrava a través de les seves xarxes socials la imatge d’una persona asseguda en una roca i fumant en pipa, ben vestit. Pel període en el qual va ser feta, es podia pensar que era d’un refugiat espanyol a causa de la Guerra Civil, perquè moltes de les imatges ho són, però un cop es va fer pública la foto, va resultar ser la d’un andorrà. Concretament, de Secundí Tomàs de cal Serola, d’Andorra la Vella. El seu net es va posar en contacte a través del Facebook amb l’ANA i així ho va fer saber.

La tasca de recerca per comptar amb la màxima informació sobre el material que hi ha a l’arxiu és constant i des de l’organisme s’empren diverses vies per comptar amb la màxima informació possible. La de les xarxes socials n’és una i en diverses ocasions s’ha utilitzat. «Anem preguntant mitjançant càpsules perquè la gent ens ajudi a identificar», assenyala Isidre Escorihuela, responsable del fons fotogràfic de l’ANA, subratllant que «necessitem aquesta participació, si no és inviable». En aquesta ocasió es va pensar que podia ser una persona que fugia de la guerra perquè treballen amb «un fons molt gran de refugiats», i un «gran nombre de gent passava per aquí». L’ajuda no només és de particulars, sinó també d’institucions, i «altres arxius ens van retuitar» amb la crida que realitzaven, tenint en compte que es podia tractar d’un refugiat espanyol.

Aquesta mena d’accions les seguiran realitzant, per donar a conèixer el patrimoni material que té l’arxiu, i per conèixer més dades d’algunes de les seves peces. És una bona manera de saber més coses de la història, i d’involucrar a la ciutadania. «Vam fer una campanya de cases de la parròquia d’Ordino i en vam poder identificar moltes, també d’altres parròquies», recorda Escorihuela.