Són petits, però valents. Hi posen voluntat i tenen clar que han de fer sentir la seva veu per intentar que les coses canviïn. I això és el que van fer ahir al parc del Prat Gran d’Encamp més de cinquanta infants: clamar perquè no desaparegui el parc. Al capdavant, Ariadna Blanch, l’adolescent que va engegar la protesta el cap de setmana passat.

La cita era a les 5 de la tarda, però el cert és que va costar mitja horeta ben bona aglutinar assistents. De mica en mica, però, van anar apareixent infants, sobretot, i alguns pares. Tots ells s’acostaven fins a la taula que tenien instal·lada a l’entrada del parc per deixar la seva signatura per reclamar que no es perdi el recinte. Segons van explicar, ja n’han recollit prop de 400. Moltes, dels mateixos infants, d’altres d’adults. Però totes elles sense una validesa oficial, tal com s’informava als adults que s’interessaven per firmar.

Finalment es va formar la rotllana, i tots els participants agafats de les mans van cridar ben fort: «Volem el parc, volem el nostre parc». La imatge contrastava amb què es podia veure de fons. A l’altre costat del parc la tarda transcorria com sempre. Famílies gaudint del recinte alienes a allò que passava al seu costat. Alguns, més propers a la zona de la mobilització, miraven des de la distància la protesta.

Satisfacció

«Volen tancar el parc i no hi estem gens d’acord», insistia Blanch un cop finalitzat l’acte, deixant clar que «és un lloc on ve molta gent i els adolescents hi tenim molts bons records». La jove també es mostrava satisfeta per l’assistència. «Estava nerviosa per si no venia ningú i agraeixo molt a tothom qui ha vingut», va assegurar.

Les accions no acabaran aquí. «La setmana que ve volem fer una manifestació i ens quedarem davant del comú fins que ens facin cas», va explicar, apuntant que «confio que ens facin cas, no vull perdre l’esperança».

Com ella, un altre dels participants, Iago López, també es mostrava convençut de l’èxit que podrien assolir i deixava clar que quan va conèixer la proposta de la seva companya no va dubtar a sumar-s’hi. «És una bona iniciativa», va assegurar, confiant que en la propera mobilització encara s’hi pugui sumar molta més gent. La idea és convocar una mica més tard perquè tothom tingui més facilitat d’assistència.

De moment continuen convençuts, i malgrat la poca experiència, s’esforcen per aconseguir que la seva veu sigui escoltada.