El sector agrícola i ramader viu una època incerta, tant pels canvis estructurals que hi començarà a haver en el sector a causa de la pèrdua de pes del tabac amb el pas dels anys com també per les variacions socioeconòmiques. Una mostra és la falta de relleu generacional al camp i a les explotacions ramaderes en un sector que fins ara ha sigut un dels motors econòmics del Principat. Segons dades d’Estadística, la piràmide actual mostra com la majoria de treballadors es troben en les franges d’edat més avançades mentre que per sota, cada cop hi ha menys joves que entren al sector. 

Així doncs, dels 179 treballadors del sector agrícola i ramader, un 23% tenen més de 55 anys; un 24% entre 35 i 44 anys i entre 45 i 54 anys. En canvi, en la franja d’entre 16 i 24 anys hi ha l’11% dels treballadors del sector primari i en la d’entre 25 i 34 anys només el 16%. Les dades i el canvi de paradigma no conviden a l’optimisme en un sector on cada cop és més difícil que els joves puguin arribar a dedicar-s’hi i continuar, en alguns casos, la feina familiar.

Carles Verdaguer, de 62 anys, produeix principalment tabac i en menor quantitat, vi blanc. Té documents que acrediten que la seva família ha treballat al camp des de fa segles, però la propera generació penja d’un fil. Fa uns 15 anys ja va deixar la ramaderia i davant de la previsió que el tabac vagi a la baixa, no descarta deixar de cultivar-ne. «Això ara s’acaba i no sé com anirà», diu Verdaguer, que a banda dels canvis dins del sector com el recent acord amb la UE i les tendències de consum de la societat, també atribueix una part del descens en nombre d’agricultors als nous paradigmes econòmics i laborals i al fet, per exemple, que les condicions de feina que es poden oferir no són gaire atractives. «Avui en dia, pots arribar a guanyar-te la vida però ets un esclau i també depens del temps», explica l’agricultor, que actualment no compta amb un relleu garantit quan es jubili ni tampoc per arrendar la producció de vinya un cop deixi el tabac. «No trobo ningú que la vulgui tirar endavant», afegeix.

Canvi generacional

El Carles té una filla que viu a Barcelona després de cursar els seus estudis universitaris i la previsió és que no continuï la feina del seu pare. Verdaguer entén que també hi hagi un canvi generacional amb els més joves. «Està bé que estudiïn, que descobreixin què és viure a Barcelona, París o Madrid i m’agrada que es busquin la vida. A casa sempre tenen lloc per tornar», comenta Verdaguer.

Aquesta situació també la viu de manera similar Pere Aché, que es dedica a l’agricultura i la ramaderia des dels 17 anys. Actualment en té 50 i com molts altres pagesos, no té el relleu garantit. Té dos fills que han fet també estudis universitaris que no tenen res a veure amb el sector agrícola i ramader i, per tant, les opcions de dedicar-se al sector primari són remotes, malgrat que el seu pare els deixa les portes obertes per si mai els convé. Ara bé, és conscient que actualment viure de l’agricultura «és difícil i que mantenir un a finca és «complicat». «Això ja ho tenen però m’estimaria més que tinguin el seu ofici i no patir com nosaltres», diu Aché, que actualment compta amb una persona contractada a la seva explotació.

Coma: «Al jovent no els hi hem de donar res, s’ho han de guanyar, però s’ho han de poder guanyar en igualtat de condicions respecte a les altres professions»

«La feina del pagès és sacrificada», explica Aché, que considera que actualment les ajudes que s’atorguen des del Govern són insuficients. «Si no tenim més ajudes és difícil que puguem aguantar», explica Aché, que comenta que els animals necessiten atenció durant tot el dia i que tenir gent contractada «té un cost» i «hem parlat uns quants propietaris i uns quants estem parlant de treure’ns la meitat de la producció». «Els que vivim només de l’agricultura ho passem malament», comenta Aché, que recorda la importància del sector primari, sobretot en una zona de muntanya com el Principat, per ajudar alhora a minimitzar els riscos d’incendis i mantenir els camps nets perquè també siguin un atractiu turístic.

Més aportacions

Mentrestant, des de l’Associació d’Agricultors i Ramaders d’Andorra (APRA), són sabedors del problema actual i alhora de la necessitat de tenir un sector agrícola fort. El seu president, Xavier Coma, explica que des de l’entitat han manifestat algunes línies d’actuació al Govern per pal·liar les disfuncions que hi ha actualment al sector, com la del relleu generacional. Coma explica que actualment un dels problemes principals és «la permanència de tota persona envers l’explotació». «Els animals i la ramaderia és una feina de 24 hores tot l’any. Els animals no entenen de festius i el calendari no compta», diu el dirigent de l’APRA, que considera que una de les mesures que podria potenciar l’Executiu és la de les ajudes per tal que els agricultors i ramaders puguin contractar més personal per tal de tenir més conciliació familiar. «Dins del sector això s’ha d’arreglar de forma econòmica. Un pagès també té família, també té fills i se n’ha de cuidar», diu Coma, que afegeix que el Govern rep de «forma positiva» les aportacions que fa l’APRA, si bé considera que «la bareta màgica no la té ningú». «Des del Govern és una preocupació i la sensibilitat sempre hi ha sigut, no és qüestió de colors polítics», afirma Coma.

En quant al relleu generacional, Coma creu que hi ha un bri d’esperança amb la proliferació de joves d’entre 16 i 25 anys «amb un canvi de mentalitat en el qual torna a agradar d’alguna manera les feines de contacte amb la natura i l’exterior», també en part impulsats per la conscienciació mediambiental i la necessitat de combatre el canvi climàtic. «Al jovent no els hi hem de donar res, s’ho han de guanyar, però s’ho han de poder guanyar en igualtat de condicions respecte a les altres professions», conclou Coma.