Els comuns segueixen argumentant que el Govern té un deute pendent amb ells corresponent a les transferències del 2017. La quantitat total que reclamen s’eleva a set milions d’euros repartits entre totes les corporacions, va explicar el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, qui va presidir la reunió de cònsols, a la qual va assistir el ministre de Finances, Eric Jover, per exposar el punt de vista de l’Executiu sobre el possible deute. En aquest sentit, els comuns, de forma unànime van mostrar el seu desacord al ministre i «hem acordat reprendre el dossier i mirar si dels arguments del ministre en podem treure l’aigua clara», va indicar Majoral. Així, cada comú s’ho mirarà amb els seus interventors i assessors jurídics amb l’objectiu d’acabar amb «punt de vista comú» entre totes les corporacions per si el Govern deu o no aquests diners.

Sobre la compareixença del ministre, Majoral va declarar que els va donar els mateixos arguments que va exposar el passat dijous al Consell General, quan va assegurar que el Govern no tenia cap deute amb els comuns. Des de l’Executiu es defensen amb el fet que la repartició s’ha de fer segons el cobrat i no segons el facturat (com reclamen els comuns) i també asseguren que no hi ha hagut cap canvi de criteri des del 2013. 
Per la seva banda, els comuns també tenen els seus arguments i «al nostre entendre, el que està fent el Govern, no s’adaptaria a la llei». Per tant, ara totes les corporacions s’han emplaçat a estudiar jurídicament el cas per intentar esclarir qui té raó. De fet, ni Majoral ni la cònsol major escaldenca, Rosa Gili, van voler avançar cap possible reclamació judicial al Govern, ja que consideren que primer s’ha de buscar el diàleg i l’entesa.

Biomassa comunal

Un dels altres aspectes tractats va ser l’aprofitament dels boscos, que ja va ser un dels punts que es van tractar en la darrera reunió. Així, ahir es va presentar als cònsols un estudi tècnic, ambiental i econòmic del potencial energètic de l’aprofitament de la biomassa comunal, que va ser un encàrrec que el Consell General va fer als comuns, dins el marc de la Litecc. L’objectiu era veure «el potencial que tenim en relació a la biomassa» per tenir una font més d’energia, va comentar Gili, reconeixent que Andorra és un terreny amb molt bosc i hi pot haver aquest tipus de potencial.

Quant a les dades de l’estudi, Majoral va explicar que en una primera fase, hi hauria 2.000 hectàrees de bosc a tractar. A més, segons l’estudi, una planta de biomassa en funcionament perquè funcionés de forma òptima necessitaria 4.000 tones a tractar. Els dos cònsols no van anunciar moltes més dades de l’estudi, i van assenyalar que durant la presentació se’ls va anar valorant la massa forestal que tenen i que sigui accessible o les necessitats energètiques de cada comú en relació als seus edificis comunals. Amb totes les dades, «s’ha de veure que es pot fer amb això» i que servirà «per reflexionar més endavant», va exposar Gili, tot afegint que l’estudi també planteja la possibilitat de constituir una planta de tractament.

Aspectes internacionals

En un altre punt el secretari general de la comissió nacional d’Andorra per la Unesco, Jean-Michel Armengol, va proposar als cònsols la possibilitat que les parròquies que vulguin, puguin engegar una candidatura per formar part de la xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco. En aquest sentit, Majoral va especificar que hi ha diverses opcions i àmbits per entrar dins aquesta xarxa i va anunciar que Sant Julià ja ha començat la candidatura per ser ciutat creativa en el món de la cultura.

Per altra banda, els comuns deixaran de tenir representació dins la cambra dels poders regionals del Consell d’Europa, però passaran a tenir dos vots a la cambra de poders locals. Fins ara, els comuns disposaven d’un representant titular i d’un suplent a les dues cambres, però en la cambra dels poders regionals, el Consell d’Europa no reconeixia als comuns com a membres de ple dret i no tenien dret a vot.

Finalment, sobre el projecte per controlar els fems canins per ADN, Majoral va anunciar que la setmana vinent començarà la campanya explicativa a la societat, i va recordar  que els comuns assumiran, els primers vuit mesos, el cost de l’analítica que correspondria a uns 28 euros, i l’usuari haurà de fer front a la part més tècnica que es trobaria al voltant dels 15 euros, segons l’ANA.