Després de quatre anys des de la signatura del conveni de cessió amb la família Aristot Mora, propietària de la Fundació Privada Armor, el Govern va inaugurar ahir l’edifici de 22 habitatges socials a Ciutat de Valls, una infraestructura que es destinarà a donar cabuda a ciutadans en risc d’exclusió social per tal que puguin viure de manera digna. Durant l’acte de presentació dels pisos, tant el cap de Govern, Xavier Espot, com el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, van manifestar que actuacions com aquesta exemplifiquen a la perfecció que la problemàtica de l’habitatge «no la pot resoldre el Govern tot sol».

És per això que, novament, Espot va reiterar que alguns comuns s’han d’implicar més en aquesta qüestió tal com ho està fent el de la capital, però també va adreçar un missatge als propietaris privats que tenen patrimoni i recursos econòmics suficients perquè ajudin a pal·liar els efectes d’aquesta problemàtica. «L’habitatge a preu assequible potser no és tan rendible, però ho és mínimament i exerceix una funció social», va apuntar, fent una crida a aquests privats perquè «si tenen terrenys o edificis desocupats facin aquest esforç de crear habitatges a preu assequible per donar sortida a moltes famílies que estan en dificultat».

A hores d’ara, però, el cap de Govern va posar en relleu que cap altre propietari ha contactat amb l’executiu per posar en marxa un projecte de les mateixes característiques que el de Ciutat de Valls. Tot i això, va dir que «nosaltres no abaixarem els braços i continuarem picant pedra i demanant que ens ajudin». Malgrat tot, Espot assegura que des de l’Executiu continuaran treballant en aquesta línia, i va ressaltar que s’ha proposat al Comú d’Andorra la Vella «algun terreny que podria ser útil» per a edificar.

Seguint amb la implicació dels comuns, el cap de Govern va recordar que són les administracions comunals qui tenen la titularitat del sòl. «Celebro aquells comuns que han reduït la cessió urbanística del sòl urbà consolidat, alguns l’han reduït a zero i altres la continuen tenint al 15%», i això «fa que l’activitat, d’inici, ja no sigui rendible». A més, va afegir que també «tenen una sèrie de tributs que graven el lloguer, i si són més generosos, l’activitat serà més rendible i més privats s’animaran a l’hora de fer pisos de lloguer». Amb tot, va manifestar que aquestes palanques d’actuació «alguns comuns les han utilitzat, alguns més que altres i alguns molt poc». 

Sigui com sigui, Espot va compartir que no vol que el tema dels habitatges es converteixi en un «estira-i-arronsa» ni traslladar als comuns la responsabilitat de la problemàtica, però «si volem resoldre el problema, tots hem de pujar al vaixell i remar en la mateixa direcció».

En el cas concret d’Escaldes-Engordany, qui recentment ha licitat una concessió d’un terreny públic a un privat, el cap de Govern va posar en relleu que «és una opció legítima, però tenint en compte que hem creat un fons publicoprivat i el vessant ideològic que caracteritza el Comú d’Escaldes-Engordany, crec que hagués estat més apropiat confiar en aquest fons per construir un edifici en un terreny de titularitat pública que no pas a una empresa privada». Tot i això, va declarar que «si s’acaba materialitzant serà millor que res».

Amb tot plegat, des del Govern es creu que la situació de l’habitatge s’ha de resoldre «entre tots» i mirant-ho des d’un punt de vista global, ja que «si ho veiem des d’una perspectiva parcial per beneficiar els uns o els altres hi haurà un problema». Per tant, «hem d’implicar tota la societat». En aquest sentit, va reclamar que «el Govern més protector no pot ser perquè ja fa anys que estem prorrogant forçosament tots els contractes de lloguer», una mesura que, si no s’hagués adoptat, «això seria un autèntic desgavell». Precisament, aquesta acció no és ben rebuda per l’Associació de Propietaris de Béns Immobles, però Espot defensa que «és absolutament necessària per no tenir una urgència social i una extrema precarietat d’una part de la població».

Terminis d’accés als pisos

Per la seva banda, Filloy va exposar que el registre per a inscriure’s estarà habilitat a partir d’avui, i mentre que es recullen les demandes, l’Institut de l’Habitatge redactarà el plec de bases per acabar de moblar els habitatges i tots els elements comunitaris. Una vegada es disposi del llistat de persones inscrites, es constituirà una comissió interna per tal que es puguin a començar a signar els primers contractes, que es preveu que sigui de cara al setembre.

Així mateix, pel que fa a la possibilitat de disposar de més habitatges d’aquestes característiques, el ministre va recordar que la construcció d’un edifici s’allarga entre tres i quatre anys, malgrat que el crèdit extraordinari del Govern fa possible que hi puguin haver més a mitjà termini. En aquest sentit, va detallar que «si aconseguim que privats ens puguin oferir habitatges, sigui de lloguer o compra», podria haver la possibilitat de disposar de més pisos per a aquesta finalitat aquest mateix any, segons va informar l’ANA.