Accions per cuidar la salut mental
La salut mental és tan important que qui la perd s’endinsa en un món on predomina l’ansietat, la depressió i el malestar generalitzat. Per tant, per molt bona condició física que tinguem si perdem la salut mental, no servirà de res estar en forma, tenir diners, família, amics o una gran feina perquè no serem capaços de gestionar ni les situacions, ni els nostres béns materials. La tristor, el rancor, l’odi, l’eufòria, la por, etc. condicionaran per complet el nostre comportament social, ens transformaran en un algú arrogant, poruc, prepotent, temorós, desconfiat, tafaner, etc. Aleshores, és vital allunyar-se de certs ambients i persones atès que, si no tenim les idees clares sobre els seus comportaments, ens acabaran perjudicant mentalment. De la mateixa manera, si no tenim les eines cognitives necessàries per afrontar-les (maneres de pensar i comportar-nos) ens arrossegaran al seu món de tristor i malestar. Si interactuem sovint amb gent negativa o tòxica ens farem nostra la seva visió del món i de la mateixa manera, si a la feina ens creiem tots els comentaris sobre els companys també farem nostra aquesta creença i, per tant, ens comportarem com els altres, en comptes de fer-ho com nosaltres mateixos. Deixarem de banda la nostra saviesa i maneres de fer per a mimetitzar-nos a la seva.
Aleshores, per a evitar aquest malestar i no perdre la salut mental hi ha vàries accions a realitzar, però les dues més importants són tenir clar què volem de la nostra vida i saber dir que no quan alguna cosa no ens interessa. És a dir, si sabem què volem i què busquem podrem dir que no a certes coses i comportaments perquè són un obstacle per aconseguir els nostres objectius personals. - Si volem ser bons companys de feina, direm no a parlar malament dels altres sense la seva presència. - Si volem ser esportistes, direm que no a l’alcohol, al tabac, a les drogues il·legals i a la mala alimentació perquè hem de menjar bé i cuidar-nos per a poder rendir al màxim durant l’exercici físic. - Si volem ser bons estudiants o professionals, direm no a les distraccions mentre ens preparem acadèmicament, perquè hem de prestar atenció a l’aprenentatge. - Si volem ser ciutadans respectats, direm no als comportaments incívics o il·legals. - Si volem tenir estalvis, no prestarem diners així com així perquè sabem l’esforç que ens costa aconseguir-los i igualment, ens fan falta pel nostre objectiu final: comprar un pis, un vehicle, marxar de vacances, tenir un pla de pensions, etc.
Així doncs, la capacitat de dir no ens estalvia molts mals de cap, ens manté allunyats de l’ansietat, l’angoixa i de la depressió d’entre altres trastorns mentals més i per la seva banda, saber què volem de la nostra vida ens obliga a tenir preferències i a prioritzar-les. Si volem estudiar una carrera universitària a distància ens negarem a sortir de festa tan sovint perquè hem d’invertir el poc temps que ens queda després de treballar per a estudiar. Si algun familiar o amic ens demana diners ens ho pensarem molt bé abans de fer-ho perquè tots sabem que la millor manera de perdre la seva amistat és prestant-los diners atès que, rarament ens els tornen en la data pactada. Sempre troben excuses per a demorar-se en el pagament i malauradament, la nostra salut mental queda danyada pel sentiment d’impotència que sentim. Ens sentim traïts, però en el fons sabíem que seria així, que segurament mai més tornaríem a veure els nostres diners, però negar-nos a ajudar-los suposava enfrontar-se al sentiment de culpa.
Per contra, si ens hem mentalitzat en estalviar per algun objectiu en concret, no ens sentirem culpables per negar-nos a prestar els diners perquè ens suposaria un obstacle en el camí. Dit breument: quan decidim què volem de la nostra vida, busquem la manera d’aconseguir-ho i inevitablement, la nostra personalitat canvia, adquirim hàbits i costums. És més, quan adquirim el costum de donar-nos prioritat, la nostra manera d’interpretar la realitat canvia radicalment. Ens qüestionem el comportament dels altres quan ens demanen un favor que va en detriment nostre. Quan aprenem a dir no, sense tenir el sentiment de culpabilitat se’ns faciliten molt les coses perquè si no ens beneficien o veiem que ens perjudiquen d’alguna manera, ens neguem rotundament a fer-les. En canvi, quan negar-nos provoca la presència de la culpa és pràcticament impossible fer-ho, la ment entra en una espiral de pensaments negatius que no desapareixen fins a haver cedit. Tots hem sentit parlar de pares que han perdut el seu pis perquè el fill ha deixat de reemborsar el crèdit que ells van avalar. Un fill que no era solvent econòmicament, però, així i tot, els pares van hipotecar el seu propi pis perquè la criatura en tingués un en propietat.
El sentiment de culpa els ha arruïnat perquè no tenien clar què volien de la seva pròpia vida. Per contra, com el fill té molt clar els seus objectius no se sent culpable de la situació, la interpreta com injusta, com un error de càlcul o com coses que succeeixen en la vida. És a dir, li treu importància i, per tant, la seva salut mental queda intacta, no com la dels seus pares que es trenca, l’ansietat i l’angoixa dificulten el descans físic i consegüentment, l’organisme es deteriora i emmalalteix. Si tinguessin les seves preferències això mai hauria ocorregut perquè avalar al fill hagués sigut contraproduent pels seus propis objectius i haurien anteposat el seu benestar mental a la realització d’aquesta acció negativa. Per tant, i recapitulant l’article, és vital saber negar-se i adjuntar la paraula no en les nostres respostes: no m’interessa, no vull, no ho faré, no t’ho mereixes, no ets ningú per domar-me ordres, no et crec, no m’estimes, etc.