La protecció del territori pirinenc
El distanciament progressiu dels humans del medi natural, del MÓN real, podríem dir en majúscules, a través del món virtual, inicialment imaginat, somiat, urbanitzat i cada cop més desnaturalitzat, i avui digitalitzat, s’ha anat fent cada vegada més gran.
Fins a creure’ns que no en formem part, que ens és extern i que, per tant, el podem substituir per altres realitats i, per tant, prescindir-ne i així maltractar-lo i arruïnar-lo, sense sentir-nos-en responsables, ni d’ell ni de la resta de éssers vius que el comparteixen amb nosaltres.
L’evolució mateixa de l’urbanisme mostra com encara estem lluny de tractar la natura en totes les seves dimensions, respectant els seus cicles i continguts.
En el planejament i ordenació territorial i continua sent un element residual o marginal, a contemplar només subsidiàriament.
La natura, pretenem «incorporar-la» quan el que hauríem de fer és canviar la visió perquè no és qüestió d’incorporar-la a ella dins del nostre món fet a mida, sinó d’entendre que és el nostre món fet a mida el que és dins la natura i, per tant, el que hem d’integrar en ella i no al revés.
Protegir el territori pirinenc avui ha esdevingut contradictori.
Algunes parts del Pirineu, poques, es troben en creixement i estan afectades per l’accelerada globalització actual, que es caracteritza per contemplar-ho tot indistintament només des de l’òptica econòmica i créixer sense cercar l’equilibri si no només el guany.
La resta de parts, la majoria, la mateixa globalització, les ha condemnat a l’abandonament o la recessió econòmica i l’oblit, sense ser comptades dins dels espais necessaris i actius per al desenvolupament global.
La pèrdua de la vida tradicional i del llenguatge que hi anava correlacionat, en els territoris pirinencs, està provocant que no es reconeguin els indrets ni els llocs ni es coneguin ja a la resta dels seus éssers vius, plantes o animals.
El deslligam de les noves activitats econòmiques i el territori fan que les noves generacions vivint al territori pirinenc ja no el coneguin i el vegin com un gran gimnàs a l’aire lliure on practicar els seus esports o bé se’l mirin com a escenaris cinematogràfics on fer-s’hi fotos.
El desús i l’oblit està conduint al desconeixement i a la ignorància dels llocs, podent-se convertir tot l’espai pirinenc en un no-lloc.
Els pirinencs són territorials, però cal reaprendre i facilitar una nova integració al territori.
I aquest nou arrelament ha de fer-se no només a partir del patrimoni i de nous relats sinó i sobretot a partir de noves funcionalitats i de considerar valls senceres sense deixar-ne cap part exclosa, a partir del dinamisme de centres propers que siguin motors i dinamitzin el territori, en complementarietat amb els seus entorns, amb noves funcions pensades i ubicades de manera holística, és a dir donant sentit propi a cadascuna de les parts així com en les seves diferents escales territorials.
El pròxim dissabte 28 d’octubre al Monestir de Sant Pere de Rodes, (Alt Empordà), a la seva Sala Capitular, de les 9 a les 13 hores i de les 15 a les 19 hores, es realitzaran les 20 enes Trobades Culturals Pirinenques amb el tema central de LA PROTECCIÓ DEL TERRITORI PIRINENC, amb les següents intervencions presencials i no presencials.
Al matí: Benvinguda per Josep Maria Cervera i Pinart, alcalde del Port de la Selva; Salutació per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura GenCat; Presentació per Anna M. Puig i Griessenberger (IEE)/Enric Saguer i Hom (AHR); Gavarres invisibles per Josep Matés i Porcel, terrisser de Fonteta, recreació del patrimoni local; Joan Bartés, àlies El Comparativa, cantaire de cançons de les mines de Fígols per Rosa Serra i Rotés, historiadora i presidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà; Identificació i manteniment d’una «Línia Llei» megalítica a la Vall de Cabó (Alt Urgell) per Cristina Orduña i Ponti, periodista, i Antoni Fiol i Colomar, arquitecte; La importància del coneixement dels camins històrics com a eina per a la gestió del territori i la comprensió de les seves dinàmiques per Marc Martínez i Comas, medi-ambientòleg, Centre d’Estudis Tossencs i Centre d’Estudis Selvatans; Del sagrat, del so i de les pedres: sobre l’encarnació dels déus i dels seus amors amb la matèria per Antoni Madueño i Ranchal, director del cicle de música medieval al Monestir de Sant Pere de Rodes; A Calonge, vestigis pirinencs dins del PEIN Les Gavarres per Joan Molla i Callís, llicenciat en Dret, i Esther Loaisa i Dalmau, llicenciada en Geografia i Història, Vicepresident i Secretària de l’Ateneu Popular de Calonge i Sant Antoni; Protecció dels Pirineus: de què, de qui? Les amenaces antròpiques /Proteccion des Pirenèus: de qué, de qui? Es menaces antròpiques per Pep Llamas i Gironès, regidor de l’ajuntament Vila de Bagà, president del Consell Assessor del Parc Regional dels Prepirineus; Comparació entre les portades de Santa Maria de Ripoll i Sant Pere de Rodes per Antoni Llagostera i Fernàndez, periodista, historiador i expresident del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, i Florenci Crivillé i Estragués, conservador de museus; Peixos per a la defensa: els drets feudals sobre la pesca i la protecció senyorial al nord de Catalunya per Toni Ginot i Julià, historiador medievalista, doctorand a la Universitat de Girona, Associació d’Història Rural; La desaparició dels arrebossats decorats del S. XVIII a Cerdanya per Jean-Louis Blanchon, doctor en Història; La petjada comercial del quàquer anglès Edward Gayner al Port de la Selva, (1790-1796), i l’enfrontament amb els interessos del monestir de Sant Pere de Rodes per David Moré i Aguirre, historiador i arxiver, Centre d’Estudis Tossencs; El Port de la Selva: temps passat-temps present per Isidre Corominas i Zaragoza, president de l’Associació La Pedra d’Amarra del Port de la Selva; Presentació del llibre Els recursos naturals del Pirineu: 19es Trobades Culturals Pirinenques, realitzades a Matamala, al Capcir, el 22 d’octubre del 2022 per Josep Santesmases i Ollé, president de la CCEPC i vicepresident primer de l’Institut Ramon Muntaner; Hi ha dos segles. A Sant Pere de Rodes el 1823 per Jean-Louis Blanchon, doctor en Història; La protecció del patrimoni: parlem de la darrera intervenció a l’església de Sant Joan de Caselles per Cinta Pujal i Carabantes, cap d’Àrea de Patrimoni del Ministeri de Cultura d’Andorra.
A la tarda : L’excavació i la conservació del jaciment del poble de Santa Creu de Rodes per Anna M. Puig i Griessenberger, arqueòloga i presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos, i David Mallorquí i Garcia, conservador-restaurador; Un castell medieval als inicis de l’edat moderna: Montferrer al segle XVI per Lluís Obiols i Perearnau, historiador i arxiver, president de l’IECAU; Els espais naturals al Pirineu: estratègies i evolució, basades en l’experiència catalana per Àlex de Juan i Monzón, biòleg i responsable d’espais naturals i fauna de la Generalitat fins l’any 2000; L’energia hidràulica, el tren groc i el desencoblament de la Cerdanya el 1900 o com una evolució tècnica pot trastornar un país i, a més, respondre a les seves necessitats per Alain Cava, professeur retraité de mathématiques ; Contes de comtes i la divulgació del territori: història i cultura entre realitat i ficció per Montse Subirana i Malaret, doctora en psicologia i escriptora; Organització territorial de Sant Pere de Rodes al segle XV per Arnald Plujà i Canals, mestre i historiador (Llançà); La cançó de La flor del pèsol o les desgràcies d’un festejador de Canillo (1844) per Pep Vila i Medinyà, filòleg i historiador de la literatura, Institut d’Estudis Gironins; Esteve Albert i la seva obra cultural lligada al patrimoni de l’Empordà per Jordi Pasques i Canut, escriptor; Acció de les associacions cíviques en la protecció del territori de la Catalunya Nord: aspectes patrimonials i mediambientals per Andreu Balent, historiador i president de l’APPMQ/APPMC; L’Albera: gran propietat i Paratge natural d’interès. Una mirada històrica per Lluís Serrano i Jiménez, doctor en història, (CRHR – IRH) Universitat de Girona; Raons en defensa de la denominació Sant Pere de Rodes per Jesús Alturo i Perucho, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB, i Tània Alaix i Gimbert, doctora en Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB; De l’obertura al tancament: una visió diacrònica del caràcter dual del territori pirinenc per Alan Ward i Koeck, doctor en Societat de la Informació i professor, membre de la junta de la SAC; El pas de Josep Maria Gavin per l’Empordà, en homenatge per Josep Sansalvador i Castellet, Arxiu Gavin-Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, i Jordi Pasques i Canut, escriptor; Vinculació dels Pirineus amb la comarca de la Selva: pastors i carboners per Josep Formiga i Bosch, Centre d’Estudis Selvatans i Associació d’Història Rural; Cloenda per Sònia Masmartí, responsable del monument /Entitat convocant de les 21es TCP 2024; La protecció del Pirineu com a imperatiu ètic i econòmic per Enric Quílez i Castro, president del Grup de Recerca de Cerdanya; Canòlich 1223-2023: 800 anys dde llegendes i realitats per Teresa Rodrigo i Monsonís, cap de redacció documental del Comú de Sant Julià de Lòria; Andorra i els impactes territorials del turisme per Eva Garcia i Lluelles, llicenciada en Dret i ADE per la UAB, professora col·laboradora de la Universitat d’Andorra; Recerca, conservació i difusió del patrimoni: l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu per Jordi Abella i Pons, antropòleg.