Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Tenir diners i gestionar-los de manera productiva ens facilita molt la vida perquè encara que no donin la felicitat, sí que ho fa la manera de gastar-los atès que, la intel·ligència financera ens ensenya a interpretar el nostre balanç i context econòmic. Després, la intel·ligència emocional ens permet gaudir-los i no dilapidar-los, comprant moguts per les emocions del moment en comptes de fer-ho pel raciocini, preguntant-nos si realment ho desitgem o és una manera de calmar el nostre estat anímic perquè estem depressius, ansiosos, preocupats o eufòrics. Aleshores, referent al balanç econòmic, ens ajuda a entendre la diferència entre la quantitat de diners que guanyem i la que gastem o també, quants diners tenim i quants en devem. Imaginem que tenim un compte bancari de 20.000 euros, però paral·lelament, també una hipoteca de 200.000 euros, per tant, estem en menys 180.000 euros. De la mateixa manera, si tenim un ingrés mensual de 1.500 euros, però en gastem 1.800, indubtablement, també estarem en negatiu. Aquesta segona situació, però, és diferent perquè està reflectint una clara mancança d’intel·ligència emocional i només es podrà revertir treballant en ella i ampliant-la.

Ara, per part del context, ens ensenya a ampliar-ho perquè no és igual administrar un ingrés anual de 16.000 euros, que un de 50.000 euros. Si estem acostumats a viure amb 1.400 euros mensuals i de cop i volta aconseguim augmentar-lo a 1.800 euros, segurament al principi estarem eufòrics i viurem més confortablement, però transcorregut menys d’un any tornarem a estar en la mateixa tessitura econòmica i emocional. Perquè els diners no ens canvien, sinó que potencien la nostra personalitat: si som estalviadors, buscarem la manera de gastar la menor quantitat comprant els mateixos productes encara que tinguem millers d’euros; si som dilapidadors, gastarem sense miraments; i si som inversors, buscarem la manera de fer-los créixer o si més no, de fer-los treballar per a nosaltres, de viure de la seva rendibilitat. Dit breument: la intel·ligència financera podria definir-se com el tipus d’habilitat que ens permet gestionar de manera productiva els nostres diners per poder així, viure com ho desitgem. Per la seva banda, l’emocional és tenir la capacitat de gestionar també productivament les nostres emocions i sentiments, és a dir, de no deixar-nos endur per les circumstàncies del moment, donem prioritat a la part racional. Per tant, unint totes dues aconseguim autocontrol i no malgastem els diners en coses innecessàries i que a sobre, passats uns dies, se’ns instaura el sentiment de culpabilitat per haver-ho fet.

A tall d’exemple perquè s’entengui millor aquesta última frase exposo les compres compulsives: diguem què estàs a casa tranquil·lament veient la televisió i apareix un anunci d’un perfum, telèfon mòbil, ordinador portàtil, etc. Doncs, si no tens la capacitat de raonar el motiu de per què vols aquesta mercaderia, segurament entraràs a internet i la compraràs al moment o, quan estiguis passejant pel carrer i la vegis exposada en les botigues, entraràs a comprar-la. El teu comportament no racional provoca que l’estoc de mercaderia innecessària acumulada per tota la casa es vegi incrementat. Tindràs l’armari ple de roba que mai utilitzes, sabates, jaquetes, pantalons, botes, etc. El rebedor, el passadís, el menjador, etc. inclús el traster i el pàrquing es transformen en magatzems improvisats. Però, amb tot i això, només serà un problema si aquesta mercaderia es compra a crèdit perquè s’acumularan les factures i les quotes mensuals fins que arribi un punt on es torni inviable pagar-les.

Aleshores, veient el panorama és vital entendre com funciona el context econòmic i d’aquesta manera aprendre a gestionar emocionalment els diners. Aquest és com un recipient que anem omplint d’aigua, arribarà un punt que es desbordarà i l’aigua es malgastarà, per tant, haurem de canviar-lo per un de més gran. Doncs la ment funciona de la mateixa manera, només som capaços de gestionar la quantitat de diners que estem acostumats a tenir. Quan en disposem de més no sabem què fer amb ells i els malgastem i això pot veure’s en la gent que guanya la loteria: una gran majoria els utilitza improductivament i passat poc temps tornen a estar en la mateixa situació o encara pitjor, endeutada. El sentiment de culpabilitat o l’eufòria del moment fan que reparteixi els diners entre familiars i amics, inverteixi en negocis sense tenir intel·ligència financera o que visqui de manera dilapidadora. Tanmateix, i per anar acabant, és com tenir gana i no menjar perquè tenim un trastorn alimentari o complexos físics. El menjar no és el culpable del nostre malestar, ho és la nostra manera de veure-ho, de la relació emocional que mantenim amb ell.

Doncs, amb els diners és exactament igual, si tenim un munt de diners, però els gestionem improductivament, seran una font de malestar: ansietat, angoixa, pors o depressió seran el seu resultat. Hi ha qui associa tenir diners amb la soledat perquè ha vist que la gent només està amb ells perquè paga totes les factures. Aleshores, el problema real és la seva manca d’intel·ligència emocional, la seva manera d’interpretar el benestar perquè, en comptes de transmetre alegria per la seva personalitat ho fa pels seus diners, és un compra amistats. Per tant, si millora la seva gestió emocional, paral·lelament, també millorarà la dels diners perquè deixarà de comprar companyonia. Aquesta s’acostarà per si sola, atreta pel seu tarannà i maneres de comportar-se, és a dir, per la seva personalitat. Encara més, potenciant la gestió emocional, millorem l’empatia i amb ella, la qualitat de les nostres relacions personals perquè percebem tant les virtuts, com les mancances i els defectes dels altres i que casualment, són les característiques del bon venedor i comprador: saber què vendre o comprar, com, quan i a qui.