La infidelitat amorosa
D’infidelitats sentimentals n’hi ha moltes, però la més dolorosa és l’amorosa, quan algú s’assabenta que la seva parella l’ha enganyat, que li ha ficat les banyes. Que ha anat a buscar sexe fora de la relació perquè no li és suficient amb la que ell o ella li ofereix. És una situació desconcertant perquè no ho acaba d’entendre, atès que se suposa que quan hi ha un problema es busca la solució entre tots dos, se senten i dialoguen per arribar a un acord i si aquest no és possible, la relació es dona per finalitzada. Cadascun pel seu costat i, a partir d’aquí, queden lliures d’interactuar sexualment amb qui vulguin, sense haver de donar explicacions. Però si han agafat el compromís d’estar junts, no ha d’haver-hi espai per la infidelitat i, en canvi, en certes ocasions veiem justament el contrari. Aleshores, en aquest article intentaré explicar els motius d’aquest comportament: per què hi ha gent que és infidel a la seva parella sentimental?
Encara que sembli que hi ha molts motius, la veritat és que es poden resumir en només tres: el primer, és perquè la persona no troba el que busca dins de la relació; el segon, perquè té algun complex d’inferioritat i el fet de flirtejar li apuja l’autoestima; i el tercer, és perquè realment no estima a la seva parella, estar amb ella per qualsevol altra raó, però no per amor. Però abans de continuar, s’ha de saber que la monogàmia (exclusivitat sexual) no és un concepte natural, biològic, sinó, que és cultural (usos i costums). Per tant, estem entrant un tema delicat de comprendre, però, així i tot, el fet de no respectar el contracte verbal o escrit entre totes dues parts, és poc ètic. És a dir, si tots dos estan d’acord a mantenir una relació monògama, se sobreentén que no hi ha lloc per a ningú més. Aleshores, per què un dels dos membres decideix fer cas omís al contracte i buscar sexe amb algú altre, sense trencar abans la relació i així quedar lliure per fer i desfer el que vulgui? Doncs, la resposta la trobem en la manca de valentia o en la comoditat de la situació. La persona no es veu amb cor de separar-se del seu amor o també, perquè estar còmode amb l’altre, és a dir, tot i no estar enamorat o enamorada, mantenir la relació li compensa d’alguna manera.
Així doncs, anem al primer supòsit: quan la persona busca el sexe fora de la relació perquè a casa brilla per la seva absència, però que paral·lelament, també és una necessitat fisiològica i, per tant, no satisfer-la pot convertir-se en una font de malestar psicològic. Aleshores, la persona pot estar a gust amb la seva parella, però aquesta ha reduït la freqüència sexual dràsticament, ha pogut passar de practicar-la dos o tres cops per setmana a una cada 15 dies, o inclús només una vegada al mes. S’ha acomodat a la vida en parella i decideix treure-li importància a la pràctica sexual, tot i que durant els primers mesos de la relació és una variable molt important per a no abandonar-la. És tan important que si en les primeres vegades que la practiquem no surt com previst, hi ha molts números de no tornar a quedar amb la persona. Per tant, pot dir-se que és un factor determinant per a començar i posteriorment, mantenir una relació amorosa. Amb això vull dir que la persona pot estimar a la seva parella, però si sexualment no la satisfà, pot entendre’s que vagi fora a desfogar-se. Tanmateix, és interessant saber que no hi ha diferència sexual en aquest comportament, tant els homes com les dones actuen de la mateixa manera enfront aquesta situació.
Així mateix, la biologia ens està demostrant que vol la supervivència de l’organisme perquè no satisfer aquesta necessitat pot trastornar a la persona. Poden sorgir els sentiments negatius cap a un mateix: soc poc atractiu o sexualment inútil. Però com he escrit abans, la monogàmia és cultural i, consegüentment, depenent del país i cultura de cadascun, s’interpretarà d’una manera o d’una altra. Així doncs, hi ha qui no farà res i acaba amargat, refugiant-se en la masturbació com via de fuita; hi ha qui buscarà un amant; també hi ha qui anirà de flor en flor, segons l’ocasió va amb una persona o una altra i per acabar, hi ha qui agafarà els serveis de la prostitució, tot dependrà de la seva personalitat i situació econòmica. La persona no es veu capaç de trencar la relació perquè encara que la seva parella no la satisfaci sexualment, està a gust amb ella perquè li aporta benestar emocional o econòmic i separar-se seria la seva ruïna emocional o econòmica. Uns exemples serien la persona casada i amb fills o la que és activa socialment, té un cert estatus social a mantenir i divorciar-se, li suposaria una càrrega econòmica i emocional massa elevada i, per tant, prefereix continuar amb la relació i anar a buscar el sexe fora del seu matrimoni per així no perdre la salut mental.
Per contra, quan el motiu és el segon supòsit, quan és per un complex d’inferioritat, relacionar-se sexualment amb algú altre és més un repte que una necessitat perquè la seva parella ja el satisfà sexualment, però, el fet de flirtejar o de conquistar l’omple més que l’acte sexual en si mateix. Aleshores, el seu objectiu final no és acabar anant-se’n al llit amb la persona, sinó, demostrar-se a si mateix que és capaç de conquistar-la. Així doncs, aquesta persona sol anar de flor en flor, no busca un/a amant perquè no vol res estable i encara menys, pagarà per tenir sexe perquè no és una necessitat fisiològica, sinó, que és emocional i, per tant, no acudirà mai a la prostitució. Després, pel que fa a l’últim supòsit, quan la persona no estima a la seva parella i està amb ella per qualsevol altre motiu, per molt que faci ell o ella, mai serà suficient per acontentar-la. Pot ser molt activa sexualment, apassionada, romàntica, atenta i inclús, molt generosa materialment, li pot regalar de tot, que sempre anirà fora a buscar més sexe. Perquè encara que tingui de tot, emocionalment no està satisfeta i, per desgràcia, és la part més important, estar bé amb un mateix.