PUBLICITAT

Tornaran els liberals?

ALEXIS ESTOPIÑAN

Estem seguint el calendari previst. Davant de les incerteses de l'any anterior centrades en diferents concepcions que tenien els partits polítics sobre els pactes d'Estat, per uns significava no compartir els llocs de govern, per d'altres només podia ser de concertació i per d'altres havia de ser de concentració (tots o ningú). Finalment, Bartumeu va aclarir l'escenari decidint que no convocaria eleccions durant el 2010. D'ençà l'escenari no ha canviat, es manté apàtic, sense novetats legislatives, tan sols amb rumors sobre el treball entre bastidors de les lleis tributàries i les laborals. Però el cert és que les posicions continuen enrocades: com si fos una partida de pòquer, els jugadors es miren sense moure fitxa, però alhora cadascú ensenya els seus farols en les entrevistes als dirigents polítics d'aquest estiu.

Al Partit Socialdemòcrata no li fan por les eleccions, la recerca d'una majoria absoluta es visualitza com un objectiu possible i alhora necessari per al país. Anàlogament, a Coalició Reformista, en ple procés constituent d'un nou nom, intentant actualitzar i centrar el projecte heretat del Partit Liberal, tampoc li fan por unes eleccions, mostrant-se valents mercès al digne resultat de les darreres eleccions. També a Andorra pel Canvi es veuen segurs davant d'uns futurs comicis, si bé alguns podrien dir que són els que hi tenen més a perdre: juguen més la carta del present, ferms i sense por de no repetir el mateix nombre de parlamentaris de fa un any.

Davant d'aquesta situació, la incertesa d'unes eleccions per a l'any vinent apareix a l'entorn del Pressupost. De fet, si PS i ApC no pacten el Pressupost significarà la convocatòria d'eleccions el primer trimestre del 2011. Tots dos partits recelen dels respectius dirigents, tenen la voluntat d'arribar a un pacte, sabent que el pacte hauria de ser estable, no limitat al Pressupost, sinó a un projecte legislatiu, amb un pla de lleis per aprovar que aportés garantia i tranquil.litat tant en la gestió del Govern com també en el Parlament.

És una situació similar a la viscuda l'any 1994, quan l'excap de Govern Ribas va perdre una moció de censura per una falta d'entesa entre els partits de centre i esquerra, que va comportar un cicle de 15 anys liberals. Per aquest motiu, el pacte hauria d'anar més enllà dels Pressupostos del 2011.

El que em resulta més curiós és que molts protagonistes de llavors continuen sent actuals interlocutors. Potser s'hauria de reflexionar i esmerçar-se més per la consecució d'un pacte estable.

[email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT