Foto:

Quan un es pregunta pel tema de la setmana, li apareixen tot un reguitzell de qüestions que han esdevingut notícia en els darrers dies.

De fet, el que genera la notícia és el que ens sorprèn, o bé el què ens aporta informació, ja sigui per la novetat que ens desperta, o pel futur que genera. Cadascú de nosaltres n'escolliria una diferent. Evidentment no totes les notícies són iguals d'importants per a tothom, però en certa mesura totes elles encadenen moments que faran història en algun moment o altre.

Entre aquestes temes podem assenyalar la Diada d'ahir de Catalunya, on l'esperit de tot un poble es va manifestar de forma històrica, enfilant la consulta de la independència en el tercer centenari del 1714. Una data que any rere any des del 1886 han celebrat per recordar qui eren i qui volien ser.

Per a algú altre, sens dubte, ha estat la disposició de Síria a entregar les seves armes químiques. Però, tots sabem que així tampoc s'aturarà la guerra civil, ni l'exili de més dos milions de refugiats, dels quals la meitat són nens.

Per d'altres serà la designació de Tòquio com a seu dels Jocs Olímpics del 2020. Un senyal més de com el centre del món s'està desplaçant inexorablement d'Europa i els Estats Units cap als països BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica).

En clau interna, també estem distrets i tenim on escollir. Des de la repetida proposta d'obrir l'aeroport de la Seu per a un ús comercial (respecte la qual s'han atrevit a vaticinar una data d'obertura per a l'estiu del 2014). O la darrera, i de nou sorprenent, decisió dels cònsols a formar una agència tributària per recaptar els impostos locals. Fins a l'homilia del copríncep on ens marcava les línies vermelles del nostre crèdit legislatiu.

Però el que està clar, és que darrera de totes les notícies hi ha les persones. I és que, cadascú de nosaltres viu els seus temes personals, ja siguin de la feina o de la família. I també tenim temes a destacar i compartir. Però només allà on ens hi impliquem personalment és on podem incidir en les coses que passen. A Catalunya on han demostrat de nou.

Som nosaltres els qui podem fer que les coses ocorrin. Intentar que les coses vagin bé, a casa, a la feina, o en la política és el que farà que els nostres temes de la setmana, ja siguin públics o privats, acabin sent bones notícies. I molt més quan són qüestions personals. Res no és fa sol, i hem d'estar al darrera, i amb ganes. No hi ha altra manera de fer les coses.

Per a més informació consulti l'edició en paper.