• En un cert moment, no se sap com, ni perquè, entrem en una fase d'alentiment en moltes obres a la via

Foto: el periòdic

Canviar és llei de vida. I aquest fet irreversible cal enfocar-lo bé, és a dir millorant.

Les millores sempre són bones. Efectivament, el millor no pot ser dolent, perquè, el millor és el més bo. I millorar vol dir preparar-se i preveure canviar, modificar o reformar. Ben entés, sempre que dites millores ho siguin per a l'interès general, la frase inicial és un axioma o veritat que no cal demostrar. Però les modificacions acostumen a ser molestes, a portar contrarietats.

I quan hi ha contrarietats o inconvenients se suposa que haurien de ser transitoris. Però si la situació esdevé, podríem dir, permanent, per la seva durada en el temps, la millora es converteix en quelcom abandonat i ineficaç, volatilitzant-se l'efecte d'entusiasme que genera tota millora.

Aquest acostuma a ser el cas amb moltes de les obres que es fan a les vies públiques, als carrers o a les carreteres i que afecten el trànsit nostre, de cada dia. En un cert moment, no se sap com, ni perquè, entrem en una fase d'alentiment o aturada que sorprèn i deixa bocabadat al més espavilat o degordit.

Això passa tant en obres grans, com va ser a la carretera de l'Obac i la desviació d'Encamp, entre altres, com en les més petites i ara és el cas de la nova rotonda al Pont de Casadet, en la confluència de l'Avinguda de Tarragona i el Carrer Dr. Vilanova. Aquest punt és estratègic a la xarxa viària, no només parroquial d'Andorra la Vella, sinó també general, a nivell de país. On hi poden arribar més de 25.000 vehicles al dia i, per a desesperació de tots els que hi transiten, des de fa mesos, la seva capacitat efectiva de quatre vies s'ha reduït a la meitat, és a dir dues, en un escanyament de luxe per poder construir unes voravies a cada costat. I en les quals, ara hi poso la vorada, ara m'aturo, ara engego, ara no hi faig res, ara m'ho miro, ara plou, ara ho plantejo, ara és de nit, ara no tinc material, ara m'ho penso, ara no hi sóc, ara faig festa, ara no em va bé, ara marxo, ara obro una rasa, ara faig un pegat de quitrà, ara poso paviment, ara ho replantejo, ara hi poso materials d'estocatge, ara ho ocupo com a zona de protecció de treballs que no es fan o que es troben a 10 metres, ara no hi puc fer res, ara ho podria acabar però no ho puc lliurar, ara hi poso una tanca polida i neta, ara ja és bruta i trencada, ara no hi ha pressupost, ara ja no hi ha tanca, ara són vacances d'estiu, ara no sé que passa i així anar tirant que no passa res. El trànsit ja sap posar-se tot sol a la cua. ¿Que no s'ocupen dos carrils en una llargada de més de 250 metres cadascun en el punt de més intensitat de trànsit? No passa res. ¿Que la rotonda del Pont de Tobira queda congestionada diferents cops al dia perquè de dos carrils (o tres, segons com es miri) es passa, de cop, a un carril a la rotonda? No passa res. Què ha de passar! La gent té prou temps i que faci cua … ¿Què pot passar? Res. ¿Quan de més duraran aquests treballs? No se sap.

Mentrestant quan es vol fer el gir a dreta, baixant d'Escaldes, no està permès entrar al carrer Dr. Vilanova i s'ha d'anar fins al Pont de Casadet i girar i tornar a pujar pel carrer Prat de la Creu per arribar a l'aparcament de la Plaça Poble. En sortir, per anar a Escaldes no es pot girar a esquerra i en passar pel carrer Dr. Vilanova arribant al Pont amb l'Avinguda Tarragona no es pot girar a esquerra i cal tornar, girant a dreta, al Pont de Casadet i aquí sí, amb la rotonda, es pot reprendre la direcció cap a Escaldes, Encamp i més amunt. Cada cop cal fer més de 400 metres d'anada i 400 metres de tornada en ple centre, inútils, que es podrien estalviar si es permetés el gir a dreta, baixant d'Escaldes, pel carrer Dr. Vilanova ja que els de pujada no poden girar a esquerra i els que vénen del Carrer Dr. Vilanova per anar amunt tampoc ho poden fer.

Només cal veure el trànsit que hi ha al carrer Dr. Vilanova, per adonar-se que cal canviar-ne el sentit únic actual. ¿Tant difícil és restituir menys de 100 metres de voravia i fer un lliurament parcial de l'obra?

Segurament són només sensacions transitòries, males sensacions transitòries que em deuen afectar només a mi sol. Per això no puc, ni dec, ni vull mantenir-les més temps. Les abandono, per dolentes i ineficaces, doncs guardar-les no em serveix per a res .

Per a més informació consulti l'edició en paper.