PUBLICITAT

El 'no' a ETA

ANTONIO CASADO

Posats a buscar diferències en l'últim comunicat d'ETA respecte als 1.425 anteriors, amb el mateix discurs i les mateixes paraules combinades de cent maneres diferents, n'hi ha una d'especialment curiosa: la saludable coincidència en l'anàlisi de tot l'espectre polític d'extracció democràtica. Nacionalista i no nacionalista. En el poder o a l'oposició.

Amb l'excepció dels tradicionals amics d'ETA, l'anomenada esquerra abertzale --ara com ara, il.legal-- i Eusko Alkartasuna despenjada del PNB, numèricament irrellevants en l'arc parlamentari basc, totes les forces polítiques comparteixen el diagnòstic. Amb dos arguments idèntics. El primer, la insuficiència de la presumpta bona voluntat d'ETA. El segon, només val el definitiu adéu a les armes.

Cap dels matisos assenyalats per uns i uns altres deroguen la bàsica coincidència de la classe política en el desdeny davant del comunicat difós per la banda terrorista a través de la BBC britànica. Si per ventura se celebra l'anunciat silenci de les armes, pel temps que sigui, com una cosa bona en si mateixa, encara que tots es maldiuen que l'anunci està més inspirat per la necessitat que per la virtut.

Cap dels portaveus que aquests dies han parlat en nom del Govern i les diferents forces polítiques deixa de constatar la debilitat d'ETA amb relació amb l'alt grau d'eficàcia policial en la lluita antiterrorista. De manera que fins i tot el fet de fer-nos saber que ETA "ja fa alguns mesos va prendre la decisió de no dur a terme accions armades ofensives" (¡què amables!), no ha commogut ningú.

No ha commogut els veritables representants de la ciutadania, tal com queda dit. I tampoc la ciutadania en general, que ja estava percebent l'absència d'"accions armades ofensives", però no per decisió d'ETA sinó dels cossos policials, el CNI i la Gendarmeria francesa. Perquè en el fons res canvia, excepte potser aquesta coincident intenció del Govern i els partits en no entrar al drap d'aquesta última picada d'ullet d'ETA. És una forma de ratificar la doctrina de l'ocell en mà i no tornar a fer-se il.lusions amb la doctrina del cent volant (incertes aventures negociadores de la pau, que no han portat més que desgràcies).

Periodista. [email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT