Foto:

El passat dimarts 8 d'abril al Congrés dels diputats de Madrid a les anomenades «Cortes Españolas» el nacionalisme espanyol es va fer sentir amb claredat, en refusar la demanda dels representants del Parlament de Catalunya. Vull felicitar a Jordi Turull, a Marta Rovira i a Joan Herrera per les seves exposicions sempre educades, clares, obertes i plurals coincidents però, en defensar una cosa tant senzilla en democràcia com el fet de voler votar. Vull remarcar la seva actitud de dignitat doncs el no a la seva petició era un no enunciat. Es va produir doncs el xoc de sobiranies entre Catalunya i Espanya. Els delegats del parlament, per tant representats del poble de Catalunya i de la nostra sobirania, van topar amb els representants de la sobirania del poble espanyol que amb una visió molt tancada de la «Santa Constitució» ens neguen la nostra sobirania com a poble. Val a dir que en el seu moment la Constitució de 1978, va ser la «Constitució del Consens» i que va permetre legalment passar de la Dictadura a la Democràcia i no oblidem però, que si a Catalunya hem tingut autogovern és gràcies al «café para todos» que va introduir l'Espanya de les Autonomies. Avui el consens no es veu per enlloc i el Pacte Constitucional s'ha trencat i el model de la transició s'ha esgotat, i que encara que sigui legal no és real doncs hi ha un divorci entre un govern que defensa una legalitat i un poble que en vol un altre perquè aquesta legalitat no li serveix. Vull remarcar la tossuderia dels governants de Catalunya en fer sempre pedagogia del diàleg, diàleg que ara més que mai s'estavella contra un mur que no vol dialogar. El mur del govern del PP que no escolta a Catalunya, rescata els bancs i desmantella l'estat del benestar. La Història està plena de situacions similars que o bé s'han resolt a trets o bé a traves del diàleg i la diplomàcia. Com que de trets no en volem ningú, Déu nos en guardi! Només ens queda el camí de sumar i dialogar i també fer autocrítica i pensar en noves estratègies. Pot semblar la cançó de l'enfadós si cap de les parts no fa un primer gest d'apropament. El president Mas ha dit que la resposta de Madrid no és un punt final sinó un punt i a part. No sé com es pot iniciar la línia desprès d'aquest punt, sí sé que no hem de defallir i hem de continuar per activa i per passiva buscar camins per fer un referèndum acordat. Ah! i una cosa important, estem a Europa i el món ens mira. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.