el 22 de maig de 2013 els barcelonins es van llevar amb una visió de l'estàtua de Cristòfor Colom, al capdavall de les Rambles, del tot inusual. El monument apareixia guarnit amb una samarreta blaugrana i l'anunci del seu patrocinador. L'original operació de màrqueting de la multinacional nord-americana Nike es va haver d'interrompre abans d'hora per l'oposició frontal i les queixes de molts barcelonins. No obstant això, el muntatge va permetre engruixir les arques de l'Ajuntament de Barcelona amb 100.000 € que, de manera íntegra, van anar a parar a diverses ONG de la Ciutat Comtal.

La Generalitat de Catalunya, també l'any passat, va enginyar una manera inèdita d'incrementar els seus paupèrrims ingressos. La Grossa de Nadal va copiar els èxits de la rifa de Nadal espanyola i de manera inesperada va suposar una font d'ingressos molt ben rebuda per les arques públiques.

Aquestes fórmules enginyoses permeten als governants incrementar la recaptació de l'Administració sense afegir pressió fiscal de manera universal als obligats contribuents. Són les decisions individuals de les empreses que ho sol·liciten o dels ciutadans que així ho determinen les qui voluntàriament aporten uns ingressos addicionals a la caixa sense afectar tota la col·lectivitat.

En aquest sentit, cal felicitar el Govern d'Andorra per haver introduït una nova fórmula, ben original en aquestes contrades, per intentar augmentar els ingressos. Des de la setmana passada, tots els propietaris de vehicles que així ho desitgin poden personalitzar la seva matrícula al més pur estil americà. Segons s'ha anunciat, la fanfarronada de triar la placa del cotxe pot arribar a costar 6.000 €, segons la combinació de xifres i lletres desitjada. Amb aquesta mesura, totalment voluntària, es preveu una recaptació global de gairebé dos milions d'euros.

De ben segur que, de la mateixa manera que la samarreta del Barça enfundada a l'estàtua de Colom va molestar a uns quants, hi haurà persones contràries a aquest batibull de noms i números a les matrícules andorranes. És ben legítim, però també ho és que siguin aquells qui voluntàriament volen i poden els qui passin a engruixir la recaptació de l'Estat. Fins ara, DA s'havia tret de la màniga figures fiscals directes que ni tan sols ells mateixos havien previst ni anunciat. Incrementar la pressió fiscal de forma universal en moments de crisi contribueix a agreujar la situació, ja que el consum es contrau en disminuir l'estalvi i s'atura necessàriament el cercle productiu. Així doncs, sorprèn gratament veure com el Govern ha trobat una nova font de recaptació que no afecta el ciutadà amb pocs recursos per poder arribar a finals de mes. Justament aquesta mena de fórmules són les que, en moments econòmicament difícils com l'actual, els ciutadans exigeixen als seus governants.

Per a més informació consulti l'edició en paper.