PUBLICITAT

Justícia Universal ¿poder limitat o il.limitat?

  • L'única manera de perseguir els crims contra la humanitat és acudir al principi de jurisdicció universal
JOSEP POL

Qui més qui menys recorda la detenció que el Regne Unit féu el 1998 del dictador Augusto Pinochet a instàncies de l'estat espanyol. No entraré a valorar el seu posterior alliberament per les autoritats britàniques, però sí la transcendència que per a molts va tenir el fet de saber que un estat com l'espanyol pogués aconseguir aturar l'engranatge de pressió de les grans cancelleries i iniciés una investigació per crims contra la humanitat a l'estranger. De fet, era de les poques possibilitats, real i efectiva, que tenien les víctimes de poder jutjar els crims contra la humanitat i evitar la impunitat d'un criminal, de poder acudir al principi de persecució universal dels delictes del qual l'estat espanyol en formava part.

La pressió a nivell polític que van rebre les autoritats dels diferents països en aquell moment afectats i l'ànim d'evitar greus conflictes interestatals en un futur van fer que la classe política espanyola, referent juntament amb la belga per ser dels pocs països capdavanters en matèria de Justícia internacional, es retractés el setembre de l'any 2009 de tots els avenços significatius dels quals va ser capdavantera. Poques veus es van alçar per condemnar la pèrdua d'aquests drets i, el que era més important, la classe política espanyola va semblar que apliqués aquella màxima que diu que el fet de ser lògic no vol pas dir ser just, actuant més amb indiferència respecte els valors morals --d'altres en dirien pragmatisme estatal-- que no pas aplicant principis de Justícia internacional.

ENRERE QUEDAVEN
les sentències del Tribunal Constitucional espanyol a on afirmava que "el principi de jurisdicció universal prima sobre l'existència d'interessos nacionals". Els crims efectuats per delictes de lesa humanitat, crims de guerra i genocidi, havien guanyat la partida; es tornava a les posicions decimonòniques dels estats, en les quals es condicionava la persecució d'aquests delictes a què l'acusat es trobés en territori espanyol, o que la víctima fos de nacionalitat espanyola. Es tornava a aplicar escrupolosament el principi de sobirania, en el qual cap país gosa interposar-se en els afers interns dels altres països... una llàstima.

Sabem que l'única possibilitat --real i efectiva-- de jutjar aquest tipus de crims contra la humanitat i evitar d'aquesta manera la impunitat dels criminals és acudir al principi de persecució universal dels delictes ¿com es pot deixar a l'arbitri dels partits polítics la resolució de retrotreure tot allò avançat en els últims anys? Tots els estats haurien de tenir el dret i l'obligació jurídica i moral d'investigar, jutjar i castigar els crims contra la humanitat, independentment del lloc on s'efectuà l'acte i de la nacionalitat de l'autor, no pas delimitar jurídicament els tribunals de Justícia.

El respecte que es mereixen totes les víctimes quedà, altra vegada, en l'oblit, pitjor encara, menyspreat. Molts pocs se'n recordaran d'elles un cop hagi passat tot, moltes menys persones es preguntaran per què un estat que es titllava d'estar a l'avantguarda en aquest àmbit va deixar de ser una referència a nivell mundial en matèria de delictes de lesa humanitat, crims de guerra i genocidi per acabar sucumbint a les pressions diplomàtiques de països amb oficials o mandataris polítics que tenien causes obertes en aquestes matèries.

Entenc que en la major part dels casos, els països puguin fer prevaler els seus interessos geoestratègics i econòmics, però la jurisdicció universal, la que tan sols actua quan es comet un atac generalitzat i sistemàtic contra la població civil, la mateixa que va jutjar a Nuremberg i a Tòquio alguns dels criminals de guerra de l'època, no hauria de deixar-nos indiferents, i els països que firmaren el tractat sobre la creació d'un Tribunal Penal Internacional l'any 1998, que la temessin com l'estan tement.

Com diu Chomsky en un article publicat fa un parell d'anys, "les víctimes han de poder gaudir de la possibilitat d'accionar els diferents procediments penals front la passivitat dels seus estats, en altres països, que en compliment dels diferents textos internacionals i dels principis de Nacions Unides, ostentin jurisdicció per jutjar aquest tipus de crims, amb independència del lloc on es va cometre i de la nacionalitat de les víctimes i criminals, amb l'única finalitat d'obtenir la més gran de les reparacions: La Justícia".

Jurista i membre del grup de Dret Internacional Humanitari de la Creu Roja



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT