La Societat Andorrana de Ciències ha organitzat de nou la jornada andorrana de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, centrat enguany en els Models de país per a Andorra, a l'entorn del qual es presentaran conferències sobre el model sanitari, l'educatiu, el model de turisme, de solidaritat, l'econòmic i altres. Al respecte hi ha una qüestió que voldria aportar prèviament a les conferències del proper dissabte 23 d'agost, com un element més del debat que se sol generar posteriorment.

Es tracta del concepte econòmic de punt mort, o punt de d'equilibri, o altrament dit llindar de rendibilitat. Aquest punt serveix per indicar el volum necessari a partir del qual es comencen a generar beneficis. És el punt just en el que les despeses d'un negoci, fan les paus amb els ingressos obtinguts, o dit d'altra manera és el punt en el que saps que cobreixes costos i comences a guanyar diners.

Quan estàvem en plena efervescència econòmica, del 2003 al 2007, va ser quan es va posar més de manifest la conveniència dels paràmetres de sostenibilitat, per tal de posar mesura al fort creixement descompassat d'alguns sectors econòmics, com el de la construcció. Però la recessió d'aquests darrers cincs anys ens ha demostrat com estàvem més a prop del punt mort que de la insostenibilitat del sistema econòmic.

Perquè un cop caus per sota del llindar de rendibilitat, no solament es perden molts diners molt ràpidament, sinó que alhora s'han de posar molts diners i esforços per recuperar de nou el volum necessari per tornar al punt mort i així guanyar de nou el primer euro de benefici, sense haver de reduir més costos. El nostre país precisa tenir ben identificats el mínims de massa crítica per començar a generar beneficis.

I això passa en tots els sectors econòmics com també en les decisions del sector públic. De la mateixa manera que es precisa d'un mínim de precipitació de neu (o d'un mínim de fred per generar neu artificial) per emplenar les pistes d'esquí, també necessitem un mínim de visitants per emplenar els carrers, els hotels i els establiments comercials.

Identificar aquest punt mort en cada sector és un aspecte essencial en la definició dels models de país. Al meu entendre, aquest darrer any ja no es redueixen més els costos i comencem a atansar-nos al punt mort en visitants, com en la tecnologia de les comunicacions, però encara ens falta molt per recuperar-lo en les importacions, en la inversió estrangera, en els ingressos públics.

Com tampoc no estem a prop del punt mort en el mercat laboral, ni en el nombre d'immigrants, com en el nombre d'andorrans, fet que ens allunya del punt mort del volum necessari en la població del nostre país.

Contribuir en la definició de les bases per apropar-nos a aquests punts morts, per començar a generar riquesa, hauria de ser un dels objectis de la jornades de la setmana vinent de la 27a jornada andorrana de la Universitat Catalana d'Estiu. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.