Un país immens com l'Índia amaga innombrables curiositats, en un altre temps reservades a la població local però convertides ara en atractiu turístic per obra d'Internet, com el temple de les rates de Deshnok. En realitat es diu el temple de Karni Mata, en honor a una erudita del segle XIV, però fins i tot hi ha cartells a la carretera que ho denominen com el santuari de les rates, situat a l'estat occidental del Rajasthan.

La llegenda explica que Karni Mata va demanar al déu de la mort Yama que retornés la vida a un fill seu que havia mort ofegat, però va obtenir una resposta negativa. L'erudita, que era al seu torn l'encarnació d'una deïtat hindú, va decidir llavors reencarnar en rates a tots els seus descendents, per privar a Yama d'ànimes humanes.

Des de llavors, unes 600 famílies de Deshnok diuen ser descendents d'aquesta dona sàvia, el mateix nombre de rates que els cuidadors del temple asseguren que viuen a l'interior. Milers de pelegrins recorren llargues distàncies per venerar les kabbas, com es diu en hindi a aquestes rates sagrades, i amb ells es barregen els centenars de turistes de mig món que acudeixen atrets per aquest curiós temple de rosegadors.

«Em fa una mica de fàstic, la veritat, però en el fons és divertit, una cosa única que no trobaràs en un altre lloc que no sigui a l'Índia», comenta a Efe una jove turista francesa, Anne-Charlotte Fournet.

Ella i les seves dues amigues intenten fotografiar-se el més a prop possible dels animals, «encara que no cal acostar-se tant», adverteix la jove, mentre els fidels llancen menjar als inquilins del santuari, des fruita seca a trossos de coco. Dins de la singularitat del temple, el major atractiu és veure «a la rata blanca», com diuen els visitants, que se suposa que només es deixa veure en comptades ocasions i que dóna sort als afortunats que la poden contemplar.

En realitat són diverses les rates que, entre els centenars de companyes de pelatge fosc, destaquen per la seva blancor i que segons els creients són la reencarnació de Karni Mata i els seus fills, encara que pocs són els afortunats que arriben a veure-les. Algunes guies que es poden trobar a Internet eleven a milers el nombre de rosegadors que habiten en aquest lloc, sagrat malgrat la brutícia, en la qual abunden les rates mortes.

Mentrestant, les seves companyes que segueixen en aquest món s'amunteguen al voltant de bols amb llet que ofereixen els fidels devots. Un turista espanyol, Jorge Piera, relata que «caminar per les estances del temple sota una forta olor és tota una experiència que no deixa indiferent», ja que per a molts turistes «el sentiment cap a aquests rosegadors és d'una tremenda repulsió».

«Només cal veure algú sortint horroritzat i és curiós veure les diferents reaccions, ja que per a uns aquests animals són símbol d'admiració i hi dediquen ofrenes, mentre que altres estan més pendents que no els toquin en passar», explica Piera. El visitant surt amb els peus inevitablement bruts, ja que per entrar al temple cal descalçar-se. Botigues de records, en què no falten rates de peluix d'innombrables pelatges, envolten el santuari al costat de llocs de menjar, per als visitants i per oferir a les rates.

Per a més informació consulti l'edició en paper.