PUBLICITAT

La petjada de Gallardón

RAFAEL TORRES

Glòria no se'n porta, però pau sí que deixa. Una pau relativa, ja que roman qui li va donar carta blanca per espatllar a la seva manera, amb la seva delirant manera, els drets civils dels espanyols. O dit d'una altra manera: se'n va el personatge que va dir, poc després de fer-se incomprensiblement amb la cartera de Justícia, que governar, de vegades, és repartir dolor, però es queda el que segueix repartint, i no de vegades, sinó tota l'estona. Gallardón i Rajoy.

Gallardón se'n va, però queda la seva empremta, el rastre de la seva obra, el seu desastrós llegat: les taxes judicials que van convertir el dret a la tutela efectiva de la Justícia en el privilegi de la Justícia en efectiu; els aberrants indults a torturadors i kamikazes, la privatització encoberta del Registre Civil o aquesta Llei orgànica del poder judicial que facilita i estén els espais d'impunitat. Deixa una Administració de Justícia més pobre i més lenta, un sentiment de ràbia, perplexitat i fàstic en tots els seus actors, la condició legal de la dona per terra i propostes tan regressives i inhumanes com la del restabliment de la cadena perpètua. Deixa, en fi, en diferents graus d'operativitat i vigència, tot un catàleg de sevícies institucionals contra els concebuts i sí nascuts, però el que queda, qui el va posar, el que el va animar i li va atorgar el poder d'idear i executar tot això, Rajoy, no sembla disposat, ni poc ni molt, a fer creu i ratlla, a afluixar el dogal que el dimitit va posar al coll de la gent.

Del seu patètic comiat, narcisista i buit, podria extreure, però, un passatge on era reconeixible una veritat: «La política m'ha donat infinitament més del que jo li he donat a ella». Ningú ho dubta, encara que això l'emparenta molt amb la majoria dels polítics en actiu. Se'n va, però deixa el dany fet, no la memòria del dolor que es va inflar a repartir, sinó el dany viu, doncs el seu mentor, el president del Govern, no farà res, sinó al contrari, per guarir. Se'n va, en fi, Gallardón en bona hora, encara que bona, només, perquè se'n va. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT