PUBLICITAT

"Cuentos"

In November 2012, Monitor was unable to pay its bills and was forced to file for bankruptcy protection.” (“Al novembre de 2012, Monitor no va poder pagar les seves factures i va ser obligada a presentar expedient de fallida.”) - Font: Revista Forbes – Autor: Steve Dennig – 20-11-2012 Aquesta notícia és extremadament rellevant per als interessos d'Andorra tota vegada que l'actual Govern va pactar amb Monitor una sèrie d'accions orientades a l'optimització estratègica del futur del país. Accions i estratègies que pinten molt malament ara. Avui sap extremadament greu que tots els avisos que es van fer al respecte d'aquest "cuento" al final es tradueixin en la crua realitat. Un "cuento" com el que cada dia ens expliquen des d'Andorra Turisme, a RTVA, plataformes de suport a heliports inviables, constructors de rotondes, circs solars i a tants altres “forats negres” que han anat creixent al país i que, dia rera dia, engoleixen les perspectives tant del present com del futur d'aquesta societat i del seu model de funcionament. I parlo d'Andorra no del planeta Mart. Quan algú preveia que el “cuento” ja pintava malament perquè no s'adaptava a les necessitats reals del país, des de l'entorn dels “cuentistes” es demanava temps, paciència, tranquilitat, bones paraules, etc, etc, quan no s'emetien opinions feridores, maleducades, desprestigiants i, fins i tot, amenaçadores contra els que s'oposaven al desfici generalitzat. Evidentment, tot indica que aquests arguments només eren per guanyar temps i permetre que algunes butxaques s'anessim engreixant a consciència. Fa molta pena perque ara si que es veu clarament que Andorra, com a societat i com a país, no va enlloc. Els que havien d'anar a algun lloc ja hi són de fa dies i no pensen ni tornar ni retornar res. Malhauradament el conte s'ha acabat i queden els "cuentos". Ni tan sols hi ha futur. Un futur que abans era molt negre però que ara ja no ni tan sols existeix. Aquells que ja de bon inici no veiem l'aigua clara en tot aquest muntatge, ara passarem a formar part del grup de "bruixots" que s'han de cremar a la foguera de la plaça major. El més penós és que, molt probablement, la foguera l'encendrà el mateix poble que passa gana. Alguns ja fa dies que van encendre els llumins amb aquesta intenció. Aquells llumins que avui els servirien per encendre el foc de la cuina de casa, però. Tot això no és gaire diferent del que succeeix a l'entorn més proper, on els que governen destinen milers de milions d'euros públics a salvar bancs dels amigatxos de torn en fallida en lloc d'ajudar als que no tenen què menjar. A Andorra, com que no hi han bancs en fallida, els recursos es reparteixen entre el "cuentos" esmentats. Els resultats salten a la vista. Ja no hi han més excuses. La realitat és que tot aquest diner no ha servit per a res al país. I ja no servirà. Ara mateix s'està escrivint l'epíleg del "cuento". Ben aviat es posarà el punt final. I malgrat la poca neu caiguda, que alguns volen fer servir de miratge com a la salvació de la situació, això s'ha acabat perque ningú, cap dels que ja no tenen amb què pagar la calefacció aquest hivern, mou ni mourà un dit per defendre el que és seu. Jo fa dies que vaig marxar a la "Polinèsia meridional". I tampoc no penso tornar a un món i a una societat que no té la capacitat de reaccionar quan li trenquen la cara a cops de puny i li roben el seu futur, no ja amb traïduria, nocturnitat i alevosia, sino a plena llum del dia. Fins i tot un gos es rebel.la quan li trepitgen la cua o li toquen el menjar. És una incògnita perquè no ho fa la gent? Com diu la frase extreta d'una famosa sèrie televisiva, "s'apropa l'hivern..." Serà extremadament fred i dur, i vé per quedar-s'hi molts anys.  

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT