PUBLICITAT

Som gent de paraula, i de fets.

Les mans de la Veritat Cinc dies d'escapada per a poder entre altres recuperar més de mig estiu lluny de la família, i sóc home de família i costums, no evita que un o altre moment del dia revisi la nostra premsa i algun que altre mitjà del mon, més per retrobar les signatures i saber que els amics encara hi són, que no pas per les informacions. M’he reconegut molts cops un aimant del paper i deixar passar pàgina, al llarg de molts anys veure un o altre tabloide a una cafeteria, quines pàgines lluïen més medalles de cafè o entrepans, m’ajudava a saber on era i amb qui em trobaria, o com el vell company Lluís diva, sabies on mirar; però aquests dies ens conformem amb les edicions digitals. Pare, és el Joan el que surt a la fotografia!, doncs sí tot i que en format digital, la meva filla ja fa dies que m’acompanya a estones fullejant, i encara recordo quan ben petita va agafar una revista i s’anava mullant el dit per passar pàgines. Ara ja va llegint, tot i que preguntant que significa. Doncs sí, el Joan surt un parell de dies a la nostra premsa, i a casa tots n’estem cofois, i més encara quan un parell de comentaris que acompanyen les informacions, fan justícia a la tasca i al tarannà no tant de l'Organisme en si, però del seu artífex sí. És estiu, tenim uns dies de descans en família mentre esperem que arribin uns amics, també la meva cunyada per a celebrar el seu aniversari, i la lectura quasi que s’ajunta amb l'hora de dinar. Una planxa d’anxova, que amb el vostre permís us recomano feu de la següent forma: Netegeu just la panxa sota l’aixeta d’aigua freda, deixeu caure suaument damunt la planxa amb Oli bo a la temperatura justa, una punta de sal, i tot just una volta abans de dur al plat. Acompanyeu amb una bona amanida, i un cava, si es possible de casa del bon amic Xavier, fet amb raïm, les mans i la suor de degorxar, i poc més. En aquests afers es quan aixeques la copa i el brindis després de la benedicció de la taula, és pel Joan. Sota el tendal, i ben dinat, penses en que com sempre t’has oblidat el carregador de la càmera, hauria estat be fer-li arribar una fotografia del brindis, què hi farem, ja li explicaré quan pugi, tot i que la meva muller ja li ha fet arribar un correu. Amb la meva vella Kodak Retina no em passava, sempre trobava una botiga on comprar un rodet o pel·lícula de filmar per a muntar un rodet, on coi busco ara un carregador de la nostra D3100? Em trobo pensant en el mateix, camí del Principat, sé que la meva filla es despertarà amb un disgust, tot i que abans d'anar a dormir li he dit que a la matinada marxava, amb sis anys li puc explicar, i em fa sentir de nou cofoi veure que ho ha entès; tot i això penso en el dinar i el que va estar la conversa, allargada sota el tendal amb el cafè a la mà, i medito en els pocs comentaris que solo veure a les informacions, llevat d’algunes que altres, i no m’oblido dels dos comentaris després de les informacions d’enguany de l’Agència de Protecció de Dades d’Andorra, de reconeixement al seu Director. Paro una estona, prop de Prada, temptat d’entrar al poble de les meves primeres vivències Culturals i Polítiques, però penso que en poc, seran els dies de la Universitat d’Estiu, no tinc ganes de trobar-me ningú, i tampoc de conduir amb les cabòries al cap. Em ve al cap que fa un parell de dies em vaig creuar al Moll d’en Balleu amb l’Enric d’Escaldes, mentre anava a buscar la meva filla a la platja que feva windsurf, i tornant em trobo amb el Jordi de Llorts, que arribava amb la família com cada any; avui no estic per coneguts ni per compromisos; però com aquell vell mestre ens va ensenyar de menuts, faig el càlcul mental, dies i dies de notícies sense cap comentari, o de cop i volta tres dotzenes quan no una grossa en una de sola, i el Joan dos comentaris de reconeixement i agraïment. Em costa pensar-hi, no sé encara com enfocar-ho, però malgrat que no el voldria lluny d’un dels organismes més cabdals, malgrat el que diguin a Europa, de la nostra societat, si en la meva mà estès, demà el posava davant de Justícia, com a Ministre? potser com a president del Consell Superior de la Justícia? Potser com a President del Constitucional? Qui sap, però vull llegir cada dia dos comentaris d'agraïment, i em nego a resignar-me a un sol article, a una sola informació. He de reprendre viatge, he respirat aquest aire de Prada ple de vivències, però espero poder deturar-me al Port, veure el Montmalús i en aquest curt trajecte que hagin aparegut infinitat de notícies i d’informacions a la nostra premsa, i cada una d’elles dugui dos comentaris de reconeixement i agraïment, com gent que som de Paraula i Fets.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT