Com cada final i principis d’any, sembla inevitable que ens plategem propòsits, objectius per encarar un nou període que inicia. Potser sembla un tòpic, però hi ha períodes que ens ajuden a fer valoracions. I aquest, sens dubte, és un d’ells. I en un món on el dia a dia ens fa perdre perspectiva, aturar-se i pensar, no va gens malament. Un dels meus propòsits per l’any 2013 és trobar el moment, aquell moment que sempre valorem que ha d’arribar.... i que sempre posposem per fer aquelles coses que sabem, en algun moment o altre, haurem d’abordar. Sovint esperem, creiem, que ha d’arribar el moment perfecte per afrontar o per fer segons què. I en molts casos, aquest moment no existeix. Si bé és cert que hi ha moments més encertats que altres, hi ha coses que no seran tractades a no ser que es decideixi que així sigui. Qüestions com, per exemple, la despenalització de l’ avortament, no s’aborden amb l’excusa (que tots els governs han utilitzat en un o altre moment) que s’estan prioritzant altres coses....però no deixa de ser quelcom d’important i que segurament, requereix d’un tractament molt més formal que el que rep per part de les nostres autoritats. De fet, tots consideren que és un tema a tractar....al que mai li arriba el moment. He de reconèixer que em resulta cansat que sempre acusem posicionaments partidistes i de deslegitimació d’uns als altres per no parlar-ne. A Irlanda, la mort d’una dona (us deixo link amb una noticia que en parla: http://www.lavanguardia.com/internacional/20121115/54354511613/polemica-irlanda-muerte-mujer-aborto.html ) ha posat d’actualitat la despenalització de l’avortament propiciant l’ impuls d’una iniciativa legislativa. Per aquesta persona, la llei ja arriba tard. Si ens podem anticipar davant d’eventuals problemes, o situacions, per què no fer-ho? Tenim un parlament paritari. Per què no fem valdre aquesta presència femenina, entre d’altres per posar sobre la taula, qüestions que afecten especialment a les dones? Per què no fem valdre aquesta realitat més enllà del simbolisme que suposa? Quan el moment perfecte no existeix, tenim la responsabilitat d’abordar les diferents situacions abans que, com ha passat a Irlanda, l’actualitat ens les imposi. La gestió és el que té, s’ha de prioritzar les accions més urgents sense desatendre les importants.