Rectificar és de savis, tothom es pot equivocar. Ningú s’escapa de cometre errors, errar és humà, ... Que bé que funcionen aquestes paraules i excuses en determinats moments!. És evident que un Govern ha de prendre decisions, tot sovint difícils, la seva responsabilitat està associada a aquesta tasca. Per això es d’esperar que un Govern es composi de persones suposadament preparades que han de ser capaces de prendre decisions en base al seu coneixement, ideologia política, programa electoral, anàlisi de la realitat i de les necessitats dels ciutadans... Les decisions no es prenen individualment, les decisions són col·legiades, és a dir, cada un dels membres de Govern tenen la mateixa responsabilitat en la presa d’una decisió, encara que afecti a un àmbit que no sigui pròpia de la seva cartera ministerial. Per tant, és d’esperar que els errors d’un Govern siguin o molt pocs o inexistents. Què passa quan un Govern estira de la meravellosa justificació “rectificar és de savis”, de la sentida “tothom es pot equivocar” o de l’extraordinària “qui no fa res, no s’equivoca”?. És acceptable que ho faci tan sovint i en 1 any i mig de legislatura? Estic expectant de saber quina serà la tria de l’excusa quan es tanqui el tema de l’heliport nacional al Patapou. Hi ha qui diu que és una molt bona qualitat que un Govern sigui capaç de rectificar i de reconèixer els seus errors. Altres creuen, que no s’hauria d’arribar al punt que un Govern cometés errors i finalment, com va dir Felipe González en una ocasió “Rectificar és de savis, i de necis fer-ho a diari”. Com que res no és blanc o negre... Fins a quin punt es pot acceptar que un Govern cometi errors de manera continuada?