Cada vegada és més difícil trobar algú que no estigui utilitzant serveis en el núvol, ja sigui de forma conscient o no. Qui no té un compte de correu de Hotmail o Gmail? Algú viu a una cova i no coneix l’existència de Facebook i altres xarxes socials? I quants de nosaltres tenim un compte on ‘pujar’ les nostres fotografies o fitxers per fer-ne una còpia, o simplement per poder accedir-hi des de varis dispositius? Aquest és segurament el costat més domèstic i -per extensió- més popular del núvol. Tant, que girant la vista enrere veurem que el ritme d’adopció ha estat impressionant, i que per la majoria d’usuaris ha estat una transició força natural i gens traumàtica. De fet, com comentava abans hi ha moltíssima gent que utilitza aquests serveis sense adonar-se’n, com quelcom transparent. És el que tenen els serveis, que si funcionen bé no necessitem saber què fan ni com funcionen. Malgrat tot, quan es tracta d’unir els serveis al núvol amb el món empresarial sempre trobem les mateixes pors: seguretat, manca de recursos per realitzar la transició, immobilisme tecnològic (és a dir, veure la tecnologia com a un mal necessari per a fer funcionar el negoci, i no com un catalitzador de noves idees o per millorar el model de negoci) i com no... la tradicional por al canvi. A veure, cal entendre que no és el mateix un banc que una cadena de supermercats, ni una botiga de roba de moda o una franquícia de menjar ràpid. Però si els preguntéssim, segur que ens dirien que per a tots ells la seguretat de les seves dades i processos és vital... és clar que si ens ho pregunten a nosaltres diríem el mateix, oi? Doncs bé, sabeu una cosa? Si cada cop que he sentit algú dins el món empresarial qüestionant la seguretat de les dades (un cop al núvol, s’entén) m’haguessin donat un euro, ara estaria escrivint aquest article en una còmoda hamaca prenent el sol. Però ja que malauradament no és així, deixeu-me dir-vos una cosa: comparar la seguretat d’empreses com Microsoft, Amazon o Google, amb els protocols de seguretat de empreses més avançades en IT del país és francament ridícul. Aquestes empreses disposen dels millors especialistes per proveir serveis de forma segura, i a més, tenen l’incentiu de que cap es vol arriscar a tenir una crisis de reputació per una fallida. Els humans tenim tendència a pensar que podem controlar millor allò que podem tocar, allò que tenim al costat, però sovint és una falsa sensació. Cal pensar que al núvol hi ha molts serveis diferents, entre els quals molts estan orientats al món empresarial. I que van des del correu corporatiu, suites ofimàtiques, gestors documentals, emmagatzematge de fitxers, còpies de seguretat o comunicacions integrades, que inclouen missatgeria, telefonia i videoconferència. I tot i que aquests serveis no són gratuïts, si avaluem l’amortització i el retorn de la inversió són força més rentables que el mètode actual de ‘comprar-ferro-i-llicències’, per no parlar dels costos que comporta preparar una infraestructura mínima de IT dins del negoci. Aquesta preocupació del món empresarial pels costos tecnològics (comprensibles d’altra banda), ha provocat que actualment poques empreses mantinguin la seva infraestructura actualitzada, amb el resultat de: hardware antic, sistemes operatius a punt de complir la majoria d’edat i aplicacions que s’executen gràcies a la bona feina d’alguns administrador de sistemes que deuen haver estat formats a la mateixa escola d’en Harry Potter. Mentrestant a casa, la majoria d’usuaris domèstics sovint tenen millor hardware, acompanyat dels darrers sistemes operatius i aplicacions, i fins i tot un percentatge molt alt posseeix un smartphone o un tablet i es dedica a consumir serveis del núvol com la cosa més natural del món. Això ha provocat una fractura entre l’usuari professional i l’usuari domèstic: Una mateixa persona no pot gaudir de les mateixes eines (o similars) degut principalment a aquest immobilisme empresarial. I la pregunta del milió és: Que té a veure el núvol amb mantenir la infraestructura IT empresarial actualitzada? Doncs tot. Així de simple. El model basat en serveis del núvol permet delegar en la empresa proveïdora del servei tota la part de mantenir actualitzada la infraestructura necessària. De manera que si apareixen noves versions del software que estem utilitzant en gaudirem automàticament. I creieu-me, de millores n’hi ha constantment, motivades principalment pel frenesí ultra-competitiu de poder oferir un millor servei que la seva competència. El fet és que ara, deixem de comprar un producte per a llogar un servei, i en aquest lloguer venen implícites una sèrie d’avantatges com les actualitzacions. Un altre dia podem enumerar-ne unes altres, si voleu. Compte, amb això no vull dir que el núvol sigui la solució dels problemes tecnològics de totes les empreses, però sí que és un bon moment per a començar a estudiar la seva viabilitat. Estic segur que moltes en podrien sortir beneficiades, i si jo mateix hagués de muntar un negoci avui en dia ho tindria clar: La gran majoria dels serveis i de la informació estarien al núvol, cosa que de retruc permetria accedir des de qualsevol lloc i gairebé qualsevol dispositiu. Estic convençut que el moviment és imparable i que d’aquí a menys anys dels que ens pensem, tenir totes les dades personals o empresarials ‘a casa’ serà considerat una extravagància o un cas molt puntual. Com si avui guardéssim els diners a sota el matalàs o tinguéssim un generador de corrent a casa en comptes d’estar connectats al servei de torn. Al cap i a la fi és el més natural, no creieu?