Un compromís realista amb els treballadors públics
Als Demòcrates ens ha tocat governar en el moment més dur de la crisi econòmica que durant 7 anys ha afectat al nostre país i a bona part de l’entorn europeu. Quan vam arribar al Govern, l’atur creixia a un ritme del 30% anual o superior, les importacions feia anys que estaven en números vermells, el nombre d’assalariats queia mes rere mes i les finances públiques acumulaven uns dèficits preocupants.
Era la responsabilitat del Govern activar totes les palanques de què disposés per reduir la despesa pública, perquè seguir endeutant-nos sense límit només hagués contribuït a empitjorar la situació. Ens vam marcar unes línies vermelles: que la contenció de la despesa no afectés a les polítiques socials i a l’educació. Perquè una política econòmica responsable passa també per no deixar ningú al marge i per no hipotecar el futur.
En la resta de capítols, vam aplicar mesures de contenció i racionalització: Vam renegociar contractes de lloguer i amb proveïdors, vam situar sota mínims la inversió pública en infraestructures, vam renegociar les tarifes dels metges i altres professionals convencionats amb la Seguretat Social, vam recuperar la gestió del transport sanitari amb un estalvi considerable... I sí, també vam retallar els salaris dels treballadors públics que cobraven més de 3.000 euros al mes i vam congelar un trienni per a tota la funció pública.
No va ser una mesura fàcil. A tots ens agradaria no haver-la hagut d’adoptar: com també ens hagués agradat seguir invertint en infraestructures necessàries o no haver de reduir les tarifes dels prestadors de serveis mèdics. Però quan els recursos són escassos cal prioritzar. I quan els recurssos, a més d’escassos, són públics, cal ser especialment curosos en la seva gestió i en no generar nou endeutament.
Els Demòcrates vam voler que el sector públic participés també des esforços de contenció de la despesa a què ja s’havia vist obligat –i amb més intensitat- el sector privat. La reducció temporal dels salaris més elevats de l’administració va comportar un estalvi de 3 milions d’euros anuals; i la congelació d’un trienni, un estalvi de 4 milions d’euros anuals.
I quina és la situació ara? Quatre anys després d’aquell 2011? Des del juny del 2013 hem reduït, un mes darrere l’altre, el nombre d’aturats. Des del desembre del 2013 hem aconseguit tornar a crear llocs de treball. També des de mitjan 2013 es recuperen les importacions, la creació de nous comerços i la venda de vehicles. El 2013 i el 2014 els comptes del Govern es van tancar sense dèficit de gestió i les estadístiques ens diuen que el PIB haurà tornat a créixer el 2014 i el 2015.
Per tant, el coherent ara és relaxar les mesures de contenció de la despesa: Hem començat a recuperar la inversió pública i en els propers mesos, durant el 2015, caldrà derogar la llei que establia reduccions als salaris dels funcionaris. I així ho farem si, després de l’1 de març, seguim tenint la responsabilitat de governar.
De la mateixa manera, mantindrem el compromís de seguir proveint un fons per pagar els complements de pensió de jubilació dels treballadors públics. Aquí també ens va tocar adoptar una mesura dura i difícil: Perquè no és fàcil explicar als treballadors públics que no podran cobrar tot el complement de pensió que se’ls havia promès. I que no podran cobrar-lo perquè pagar-lo suposaria la fallida de les finances públiques.
Però tampoc podíem deixar els treballadors públics sense alternativa: Per això vam assolir un compromís realista, resituant el complement de jubilació dins d’uns límits assumibles, i hem començat a proveir –des d’aquest 2015 mateix- un fons per finançar aquest complement.
Els Demòcrates no prometem més del que podem complir. I el que prometem, ho comencem a complir des del primer moment: Els treballadors que avui estan en actiu a l’administració poden saber els diners que destinem, cada any, al seu fons de complements de pensió, que serà gestionat amb total professionalitat i transparència.
I qui vulgui canviar el sistema haurà d’explicar com ho farà: Haurà de dir als treballadors públics quins complements els promet, com pensa pagar-los i començar a proveir-los. Perquè limitar-se a derogar la llei actual, aprovada fa uns mesos al Consell, l’únic que significa és tornar a uns compromisos inasumibles, prometre el que no es pot pagar i suprimir el fons que actualment existeix i que garanteix que els funcionaris actualment en actiu tindran un complement a la seva pensió de jubilació.
Era la responsabilitat del Govern activar totes les palanques de què disposés per reduir la despesa pública, perquè seguir endeutant-nos sense límit només hagués contribuït a empitjorar la situació. Ens vam marcar unes línies vermelles: que la contenció de la despesa no afectés a les polítiques socials i a l’educació. Perquè una política econòmica responsable passa també per no deixar ningú al marge i per no hipotecar el futur.
En la resta de capítols, vam aplicar mesures de contenció i racionalització: Vam renegociar contractes de lloguer i amb proveïdors, vam situar sota mínims la inversió pública en infraestructures, vam renegociar les tarifes dels metges i altres professionals convencionats amb la Seguretat Social, vam recuperar la gestió del transport sanitari amb un estalvi considerable... I sí, també vam retallar els salaris dels treballadors públics que cobraven més de 3.000 euros al mes i vam congelar un trienni per a tota la funció pública.
No va ser una mesura fàcil. A tots ens agradaria no haver-la hagut d’adoptar: com també ens hagués agradat seguir invertint en infraestructures necessàries o no haver de reduir les tarifes dels prestadors de serveis mèdics. Però quan els recursos són escassos cal prioritzar. I quan els recurssos, a més d’escassos, són públics, cal ser especialment curosos en la seva gestió i en no generar nou endeutament.
Els Demòcrates vam voler que el sector públic participés també des esforços de contenció de la despesa a què ja s’havia vist obligat –i amb més intensitat- el sector privat. La reducció temporal dels salaris més elevats de l’administració va comportar un estalvi de 3 milions d’euros anuals; i la congelació d’un trienni, un estalvi de 4 milions d’euros anuals.
I quina és la situació ara? Quatre anys després d’aquell 2011? Des del juny del 2013 hem reduït, un mes darrere l’altre, el nombre d’aturats. Des del desembre del 2013 hem aconseguit tornar a crear llocs de treball. També des de mitjan 2013 es recuperen les importacions, la creació de nous comerços i la venda de vehicles. El 2013 i el 2014 els comptes del Govern es van tancar sense dèficit de gestió i les estadístiques ens diuen que el PIB haurà tornat a créixer el 2014 i el 2015.
Per tant, el coherent ara és relaxar les mesures de contenció de la despesa: Hem començat a recuperar la inversió pública i en els propers mesos, durant el 2015, caldrà derogar la llei que establia reduccions als salaris dels funcionaris. I així ho farem si, després de l’1 de març, seguim tenint la responsabilitat de governar.
De la mateixa manera, mantindrem el compromís de seguir proveint un fons per pagar els complements de pensió de jubilació dels treballadors públics. Aquí també ens va tocar adoptar una mesura dura i difícil: Perquè no és fàcil explicar als treballadors públics que no podran cobrar tot el complement de pensió que se’ls havia promès. I que no podran cobrar-lo perquè pagar-lo suposaria la fallida de les finances públiques.
Però tampoc podíem deixar els treballadors públics sense alternativa: Per això vam assolir un compromís realista, resituant el complement de jubilació dins d’uns límits assumibles, i hem començat a proveir –des d’aquest 2015 mateix- un fons per finançar aquest complement.
Els Demòcrates no prometem més del que podem complir. I el que prometem, ho comencem a complir des del primer moment: Els treballadors que avui estan en actiu a l’administració poden saber els diners que destinem, cada any, al seu fons de complements de pensió, que serà gestionat amb total professionalitat i transparència.
I qui vulgui canviar el sistema haurà d’explicar com ho farà: Haurà de dir als treballadors públics quins complements els promet, com pensa pagar-los i començar a proveir-los. Perquè limitar-se a derogar la llei actual, aprovada fa uns mesos al Consell, l’únic que significa és tornar a uns compromisos inasumibles, prometre el que no es pot pagar i suprimir el fons que actualment existeix i que garanteix que els funcionaris actualment en actiu tindran un complement a la seva pensió de jubilació.