Ja hi som gairebé, la campanya s’acaba. D’aquí dos dies triarem els mandataris que dirigiran els set Comuns durant els propers quatre anys.

Aquells que, ho vulguin  reconèixer o no, sí que faran política (dirigir un Comú és fer política). 
 

Potser alguns es refereixen a influenciar o no en la política nacional però per desmuntar la teoria de que des dels comuns això no es fa, no cal remuntar gaire lluny per veure de quina manera els poders locals han intervingut al Consell General aquest darrer mandat.

De fet, els Comuns del 2011-2015 han entrat dues proposicions de llei al parlament andorrà. 
 

La primera va ser al gener del 2014 amb la modificació de la llei 9/2003 del patrimoni cultural. 
 

Malgrat la seva oposició, el ministre de l’època, actual candidat de DA per la Massana, Albert Esteve, va veure com se li escapava de les mans la capacitat i els mitjans governamentals per protegir el patrimoni de tots en benefici del bon vouloir de cada un dels set comuns.

Gràcies a la iniciativa legislativa votada pels consellers generals demòcrates, que un cop més van cedir a la pressió dels mandataris comunals, ara tenim un ministeri de Cultura clarament afeblit, en front d’un poder excessiu dels poders locals que no permet una gestió coherent i unificada d’una qüestió tant important com és la protecció d’un dels béns més preciosos que tenim: el nostre patrimoni cultural i natural. 
 

La segona iniciativa legislativa presentada pels comuns es va concretar tot just el passat 3 de desembre quan en la cambra legislativa, 23 consellers generals acataven els desitjos dels nostres consols en funcions donant-los carta blanca en la utilització dels recursos econòmics que Govern els hi transfereix.
 

Demòcrates per Andorra, que en aquesta campanya ha triat el desafortunat lema Tots som un, ha promès treballar per canviar la llei qualificada de transferències i competències dels comuns en benefici de l’interès general. 
 

Malauradament, no ho van fer quan tenien 22 consellers (que els hi permetien canviar fins i tot la Constitució) i 7 comuns afins (en aquell moment eren o es consideraven DA, amb el nom o sense). 
 

Estic convençuda que tots aquells ciutadans que segueixen els moviments polítics tenen clar que Demòcrates per Andorra ha perdut tota credibilitat en aquest afer. Com de costum continuen en la línia de dir en campanya el que la gent vol sentir però ja sabem que després no compleixen. 
 

Les tres candidatures del Partit Socialdemòcrata+Independents, encapçalades per Joan Sans, Dolors Carmona i Cèlia Vendrell ho tenen clar.
 

Ho tenim consensuat des de fa molt de temps, sabem que el país anirà bé si treballem amb coherència i actuem tenint sempre en ment l’interès general. 
 

Tampoc prometem coses impossibles ni estrafolàries, escoltem a la gent, creiem en la transparència (no ho fem veure) i en la importància d’aprofundir en la participació ciutadana. Actualment  existeixen eines que ho permeten, els ciutadans ho reclamen i a més, estem convençuts que cal que tothom s’impliqui en la cosa pública per veure què és cosa de tots i que tothom pot posar el seu granet de sorra per millorar la nostra societat.
 

Perquè la Cèlia és una persona seriosa, treballadora i preparada per dirigir el Comú d’Escaldes-Engordany garantint l’interès general.
 

Perquè el Joan té l’energia, el projecte, les capacitats, l’equip i les ganes per treure la parròquia d’Encamp de la letargia en la qual està ara submergida.
 

Perquè la Dolors és la candidata més coherent, capacitada, honesta i sincera per garantir una parròquia d’Andorra La Vella prospera i on tothom hi visqui feliç.
 

Perquè tots tres segueixen una línia conjunta, reflexionada i que segueix la coherència de treballar en la parròquia i en el país que volem, espero que tothom tingui clar que ells són la millor opció a triar aquest diumenge 13 de desembre.