No puc més, ho sento. Cada dia els mitjans internacionals s’omplen de noticies que ens haurien de fer treure les urpes. Notícies sobre la precarietat laboral, la manca de drets, l’abús vers a les persones i els animals... I en què està pensant el món? En Pokémons! 
 

Senyors, senyores, millor que pleguem perquè el món s’ha tornat boig. Com s’entén que hi pugui haver gent que està més preocupada en caçar un Pokémon que en buscar feina? O que fins i tot hi hagi ciutadans que han deixat el seu lloc de treball per convertir-se en un ‘entrenador’ Pokémon? No ho entenc. Hi ha mil i una lluites reals per enfrontar, i els joves –i no tant joves– s’estan preocupant perquè hi ha un ‘Pikachu’ a cent metres de casa seva. 
 

Aquesta és la generació que ha de fer del món un lloc millor? Què en pensarien els qui sí han estat lluitant pels nostres drets? Potser és massa demanar noves generacions de Martín Luther King, Nelson Mandela o Alice Paul. Però no fa falta apuntar tant alt, els ciutadans de a peu, els obrers, les mares, els estudiants... Tots aquests col·lectius han dut a terme una lluita constant durant anys per obtenir uns drets que avui dia estem gaudint. 
 

I us diré una cosa, sabeu que tenien en comú aquests grups socials? Que no jugaven a Pokémon! Sortiu al carrer, reivindiqueu, perquè no està tota la feina feta. Per sort, grans lluitadors ens han deixat molt de camí fet, però encara queda, i em fa por, molta por, pensar que els ciutadans d’avui dia, sobretot els joves, prefereixen desviure’s per un joc virtual que per una causa real. 
 

Potser direu que estic exagerant, però al meu parer, no és així. Jo mateixa he vist com un grup d’amics ha estat capaç de quedar a la una de la matinada per donar voltes per la ciutat en busca d’un Pokémon que els mancava en la seva col·lecció. I com mesos abans aquest mateix grup no ha estat capaç de reunir-se en plena llum del dia per reivindicar millores salarials. Què està passant?
 

Cada dia estan sortint notícies sobre l’addicció que està creant aquest joc, i això no és res, els experts ens estan advertint que el pitjor està per venir. Qui té por a un Apocalipsi zombie? Si ja ha arribat! Fa veritable estupor veure com centenars, què dic, milers de persones surten cada dia al carrer amb la mirada fixa en els seus aparells mòbils a l’espera de trobar un Pokémon. Vaguen amb el cervell desconnectat i guiats únicament per l’afany de completar la seva Pokédex. 
 

I no em mal interpreteu, em sembla perfecte que la gent jugui a videojocs, jo mateixa n’he jugat en alguna ocasió. Només demano que el món no perdi el nord i que les noves generacions comprenguin que el passat ja ha estat lluitat, però que el present i futur és responsabilitat nostra.