El projecte -inèdit- de DA
Les darreres setmanes hem escoltat repetidament per part de la cúpula governamental un nou mantra: el «projecte» de DA. Alcobé ho deia el dia de la seva irrevocable dimissió. «Cap persona està per sobre del projecte i del país, i menys aquells que han posat en dubte i en risc els centenars de llocs de treball».
Però, contràriament al que –obsessivament– fan Govern i DA des de fa 20 mesos, no vull parlar de BPA; un tema que Martí i el seu entorn han utilitzat fins a l’exageració per a justificar i amagar la seva incompetència per a resoldre aquest i les desenes d’altres problemes del país. Uns problemes que, en els cinc anys, que porta governant DA no han fet res més que agreujar-se.
La veritat és que els ciutadans desconeixem si existeix o no un projecte de DA, almenys un projecte «confessable» i que es pugui compartir públicament amb la població i els sectors econòmics i socials; si no veiem projecte, el que sí que veiem són «pedaços»: activitats voluntaristes, desordenades, incoherents si no contradictòries, i que no produeixen cap resultat positiu. Cap resultat en política pressupostària, en política laboral, en política sanitària, en política cultural, en política turística, en política comercial, en la millora de la funció pública, per no parlar de la regressió en drets i llibertats.
No tenim cap avaluació quantitativa i qualitativa dels resultats de l’obertura econòmica. Manquen dades de la inversió estrangera directa. Fa unes setmanes vam escoltar com Marta Gastón, consellera d’Economia Indústria i Treball d’Aragó, explicava que les inversions andorranes en la seva comunitat han estat de 69 milions d’euros; les d’Aragó a Andorra 3 milions. No vam tenir detalls si era inversió en cartera o directa; però, en tot cas, si amb altres regions d’Espanya passa el mateix, és un ritme de descapitalització de l’economia andorrana per alarmar, fins i tot, els més inconscients.
De maig del 2011, quan va prendre possessió Martí, fins maig del 2016 s’han destruït 500 llocs de treball a Andorra; destruït, que és molt pitjor que «posar en risc» i en aquesta destrucció té una responsabilitat clara qui governa. La incoherència argumental de Martí i el seu «pinyol» és tan estrambòtica que el sector financer no ha patit pèrdua de llocs de treball, sinó que ha crescut en més de 220.
La massa salarial total ha caigut en aquest període un 5%; el valor afegit brut (VAB) del comerç ha disminuït més d’un 3% d’ençà que governa Martí. Són dades del Departament d’Estadística i no les impressions subjectives, triomfalistes i parcials a les quals ens tenen acostumats els propagandistes de «la casa». Pitjor ha estat la caiguda en un 12% del VAB del sector de l’hoteleria, víctima d’uns errors estratègics d’Andorra Turisme que tardaran anys a poder corregir-se.
En canvi, el VAB del sector financer, aquest sector que tant ens preocupa a tots els andorrans i que monopolitza les atencions del partit governant, ha crescut en el regnat de Martí un 28%, a falta de veure quins seran els resultats del 2016. Tant debò que pugui mantenir-se molt de temps!
DA s’ha sentit molt còmoda durant mesos dividint el país entre bons andorrans i dolents; seria improductiu ara –malgrat els mals exemples confirmats– seguir-los-hi el joc. La crítica a les polítiques de DA necessita objectivar-se i proposar les grans línies d’una alternança. Els ciutadans s’ho mereixen.
Però, contràriament al que –obsessivament– fan Govern i DA des de fa 20 mesos, no vull parlar de BPA; un tema que Martí i el seu entorn han utilitzat fins a l’exageració per a justificar i amagar la seva incompetència per a resoldre aquest i les desenes d’altres problemes del país. Uns problemes que, en els cinc anys, que porta governant DA no han fet res més que agreujar-se.
La veritat és que els ciutadans desconeixem si existeix o no un projecte de DA, almenys un projecte «confessable» i que es pugui compartir públicament amb la població i els sectors econòmics i socials; si no veiem projecte, el que sí que veiem són «pedaços»: activitats voluntaristes, desordenades, incoherents si no contradictòries, i que no produeixen cap resultat positiu. Cap resultat en política pressupostària, en política laboral, en política sanitària, en política cultural, en política turística, en política comercial, en la millora de la funció pública, per no parlar de la regressió en drets i llibertats.
No tenim cap avaluació quantitativa i qualitativa dels resultats de l’obertura econòmica. Manquen dades de la inversió estrangera directa. Fa unes setmanes vam escoltar com Marta Gastón, consellera d’Economia Indústria i Treball d’Aragó, explicava que les inversions andorranes en la seva comunitat han estat de 69 milions d’euros; les d’Aragó a Andorra 3 milions. No vam tenir detalls si era inversió en cartera o directa; però, en tot cas, si amb altres regions d’Espanya passa el mateix, és un ritme de descapitalització de l’economia andorrana per alarmar, fins i tot, els més inconscients.
De maig del 2011, quan va prendre possessió Martí, fins maig del 2016 s’han destruït 500 llocs de treball a Andorra; destruït, que és molt pitjor que «posar en risc» i en aquesta destrucció té una responsabilitat clara qui governa. La incoherència argumental de Martí i el seu «pinyol» és tan estrambòtica que el sector financer no ha patit pèrdua de llocs de treball, sinó que ha crescut en més de 220.
La massa salarial total ha caigut en aquest període un 5%; el valor afegit brut (VAB) del comerç ha disminuït més d’un 3% d’ençà que governa Martí. Són dades del Departament d’Estadística i no les impressions subjectives, triomfalistes i parcials a les quals ens tenen acostumats els propagandistes de «la casa». Pitjor ha estat la caiguda en un 12% del VAB del sector de l’hoteleria, víctima d’uns errors estratègics d’Andorra Turisme que tardaran anys a poder corregir-se.
En canvi, el VAB del sector financer, aquest sector que tant ens preocupa a tots els andorrans i que monopolitza les atencions del partit governant, ha crescut en el regnat de Martí un 28%, a falta de veure quins seran els resultats del 2016. Tant debò que pugui mantenir-se molt de temps!
DA s’ha sentit molt còmoda durant mesos dividint el país entre bons andorrans i dolents; seria improductiu ara –malgrat els mals exemples confirmats– seguir-los-hi el joc. La crítica a les polítiques de DA necessita objectivar-se i proposar les grans línies d’una alternança. Els ciutadans s’ho mereixen.