Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat d’assistir a la trobada parlamentària de la Unió Inter Parlamentària a l’ocasió de la conferència de les Nacions Unides contra el canvi climàtic COP22.
Sense ser-hi present, el nou i flamant president Trump en va ser protagonista, ja que més d’un país va posar de manifest la seva preocupació pel que fa al posicionament negacionista del nou mandatari enfront del canvi climàtic.
Les dades canten. D’una part, unes emissions de gasos d’efecte hivernacle més o menys estabilitzades (segons els gràfics presentats en la sessió) tot i que molt, massa importants per part dels països més industrialitzats com els Estats Units, la Unió Europea i altres. D’altra part, les emissions d’altres països del G20 i d’altres països grans com la Xina amb un creixement d’emissions més que exponencial i aterridor.
La situació preocupa, i molt, essencialment per a qui en pateix les conseqüències de manera directa i immediata. Tots més o menys en coneixem algunes però sense dubte sentir-ho dir en veu pròpia per qui està en primera línia, posa sense dubte els pèls de punta.
Països que relaten la migració de les seves poblacions per les pujades del nivell de l’aigua, per la manca d’aliments disponibles per als seus ciutadans deguda a inundacions, sequeres, augment de l’acidesa dels oceans i per tant desaparició de la fauna...
Va ser dur sentir també els efectes de la pol·lució en l’afectació a la salut dels més febles. L’augment de les temperatures provoca l’aparició i increment de malalties, per exemple, a través de la proliferació massiva de mosquits i ataca els col·lectius més vulnerables: infants, malalts i gent gran, agreujada la situació per la malnutrició i l’alteració de la qualitat de l’aigua i de l’aire...
Els països emergents demanaven ajuda urgent, mitjans i accés més àgil als programes d’ajuda. No ens queda una altra que actuar ja, sempre esperant que la gran potència americana no abandoni a la cuneta a qui més pateix i sigui conscient que de planeta només en tenim un i les conseqüències d’accions nefastes ho són per tots i, per tant, també per a ells.
Alemanya sembla ser un exemple a seguir amb un 30% de producció energètica a través d’energies renovables distribuïdes en un 13,3% d’energia eòlica, 7,7% en biomassa, 5,9% en energia solar i 3% en energia hidràulica.
Aquí i arreu ens toca apostar fort en energies renovables que aprofiten els recursos naturals per generar energia malmeten el menys possible el nostre planeta i preservant el món actual per les generacions futures.
Són inversions amb efectes a mitjà i llarg termini però que s’han de convertir en una prioritat absoluta.
Consellera general socialdemòcrata