Felicitacions ensucrades
M’ha arribat una única felicitació de Nadal en format paper. On són aquelles targetes de Ferrandiz o d’Unicef? Ara tot són correus electrònics o missatges per WhatsApp i sovint amb uns desplegaments tècnics i uns efectes especials que semblen una pel·lícula de George Lucas. I sort en tenim dels muntatges perquè els missatges no guanyarien un premi literari. N’hi ha que són poc originals de l’estil «una mica de torró m’alimenta per Nadal, però una mica de la teva amistat m’alimentaria per tota la vida» i el repetitiu «els amics són com els radars, no els veus però sempre hi són».
Acostumat a penjar les felicitacions a l’arbre, aquest any he estat a punt de posar-hi l’iPad. Tot són postals virtuals amb estrelles, avets i nadales, desitjos d’amor i de pau. A la seva encíclica Pacem in terris el papa Joan XXIII va escriure que «la pau és el bé suprem», però només perquè al Vaticà no hi havia les funcions de l’escola, els sopars d’empresa, l’amic invisible, que vénen els cunyats, que tornen els amics, el Pare Noel, el pessebre de sèrie B on el nen Jesús és més gran que els camells, les compres de darrera hora, la targeta de crèdit que treu fum, els anuncis de perfums, el sumsum corda i el dinar de Nadal.
Aquest any vaig prometre que cantaria nadales, que no parlaria de política, que apagaria el mòbil per no posar-me histèric amb els missatges de felicitació, que no utilitzaria les nous com a projectil i que no m’afartaria com si no hi hagués un demà perquè n’hi ha un i es diu canelons. Però no he pogut amb l’emotivitat. Deu ser una pujada de sucre o alguna altra cosa per l’estil perquè un dels seus components, és la sacarosa, un hidrat de carboni d’absorció ràpida que passa ràpidament a la sang produint una hiperglucèmia. Així, m’entristeixo quan escolto les nadales al Mercadona però encara em fa més pena quan veig el preu del salmó fumat i del marisc.
Almenys enguany, i és una cosa molt positiva, ens hem estalviat el dinar a casa cimentat. Altres anys, amb aquell principi d’on en mengen tres, en poden menjar 24 o 35, ni traient els gots de Nocilla teníem cristalleria suficient per a tanta gent sense oblidar que havíem de demanar cadires als veïns. Acabat l’àpat, el silenci era el bé suprem i les aspirines la fina línia que separava la mestressa de casa d’envejar el destí d’Ana Bolena.
I a la nit, després de tanta teca, ens menjàvem un iogurt Activia de maduixa 0% per aconseguir, segons el prescriptor en cap José Coronado, un bon trànsit intestinal per bé que l’únic que fèiem era inflar-nos de sucre. En porta 16 grams que equival a quatre terrosos, una dada prou significativa perquè el Govern es plantegi afegir els iogurts als nous impostos per finançar la sanitat i alhora, gravar també, les begudes ensucrades i els agents contaminants.
De fet, l’Organització Mundial de la Salut ( OMS) ha demanat als governs que estableixin nous impostos sobre les begudes ensucrades, les responsables de l’augment de la diabetis, les càries i l’obesitat, segons l’ens. Segons l’OMS, l’excés de pes està agafant unes dimensions epidèmiques en alguns països. La demanda es va fer pública el passat mes d’octubre arrel de la publicació d’un estudi, coincidint amb el Dia Mundial contra l’Obesitat, en què s’afirma que aplicar polítiques fiscals que generin un augment del 20% en el preu final de les begudes amb un alt contingut de sucre, suposaria una reducció efectiva en el consum d’aquests productes.
Les dades que aporta l’organització indiquen que una de cada tres persones tindrà sobrepès, dels quals 42 milions seran nens menors de cinc anys, un increment d’11 milions de menors respecte al 2000. Actualment, l’11% dels homes i el 15% de les dones pel que fa al total de la població mundial són obesos.
Ja no vull ni saber les quantitats de sucre dels torrons, dels polvorons o dels bombons perquè sóc d’aquests que intento compensar amb dolços el sabor amarg de les absències. Només el suport de la família, de la genètica, la política o l’adoptada, la que et ve de sèrie, la que tu tries o la que t’escull a tu, et reconforta i et consola. En aquestes trobades hi ha material per composar un disc més llarg que un de Calamaro i amb menys Ruiz Zafón escriu una novel·la de 600 pàgines.
Encara que a la taula no falta aquell que cada any diu allò que se n’aniria a dormir el dia 24 de desembre al matí i es despertaria el 7 de gener. Jo no, tinc por de somiar que m’ofego dins d’una llauna de préssec en almívar. A més deu tenir molt sucre. H
Periodista
Acostumat a penjar les felicitacions a l’arbre, aquest any he estat a punt de posar-hi l’iPad. Tot són postals virtuals amb estrelles, avets i nadales, desitjos d’amor i de pau. A la seva encíclica Pacem in terris el papa Joan XXIII va escriure que «la pau és el bé suprem», però només perquè al Vaticà no hi havia les funcions de l’escola, els sopars d’empresa, l’amic invisible, que vénen els cunyats, que tornen els amics, el Pare Noel, el pessebre de sèrie B on el nen Jesús és més gran que els camells, les compres de darrera hora, la targeta de crèdit que treu fum, els anuncis de perfums, el sumsum corda i el dinar de Nadal.
Aquest any vaig prometre que cantaria nadales, que no parlaria de política, que apagaria el mòbil per no posar-me histèric amb els missatges de felicitació, que no utilitzaria les nous com a projectil i que no m’afartaria com si no hi hagués un demà perquè n’hi ha un i es diu canelons. Però no he pogut amb l’emotivitat. Deu ser una pujada de sucre o alguna altra cosa per l’estil perquè un dels seus components, és la sacarosa, un hidrat de carboni d’absorció ràpida que passa ràpidament a la sang produint una hiperglucèmia. Així, m’entristeixo quan escolto les nadales al Mercadona però encara em fa més pena quan veig el preu del salmó fumat i del marisc.
Almenys enguany, i és una cosa molt positiva, ens hem estalviat el dinar a casa cimentat. Altres anys, amb aquell principi d’on en mengen tres, en poden menjar 24 o 35, ni traient els gots de Nocilla teníem cristalleria suficient per a tanta gent sense oblidar que havíem de demanar cadires als veïns. Acabat l’àpat, el silenci era el bé suprem i les aspirines la fina línia que separava la mestressa de casa d’envejar el destí d’Ana Bolena.
I a la nit, després de tanta teca, ens menjàvem un iogurt Activia de maduixa 0% per aconseguir, segons el prescriptor en cap José Coronado, un bon trànsit intestinal per bé que l’únic que fèiem era inflar-nos de sucre. En porta 16 grams que equival a quatre terrosos, una dada prou significativa perquè el Govern es plantegi afegir els iogurts als nous impostos per finançar la sanitat i alhora, gravar també, les begudes ensucrades i els agents contaminants.
De fet, l’Organització Mundial de la Salut ( OMS) ha demanat als governs que estableixin nous impostos sobre les begudes ensucrades, les responsables de l’augment de la diabetis, les càries i l’obesitat, segons l’ens. Segons l’OMS, l’excés de pes està agafant unes dimensions epidèmiques en alguns països. La demanda es va fer pública el passat mes d’octubre arrel de la publicació d’un estudi, coincidint amb el Dia Mundial contra l’Obesitat, en què s’afirma que aplicar polítiques fiscals que generin un augment del 20% en el preu final de les begudes amb un alt contingut de sucre, suposaria una reducció efectiva en el consum d’aquests productes.
Les dades que aporta l’organització indiquen que una de cada tres persones tindrà sobrepès, dels quals 42 milions seran nens menors de cinc anys, un increment d’11 milions de menors respecte al 2000. Actualment, l’11% dels homes i el 15% de les dones pel que fa al total de la població mundial són obesos.
Ja no vull ni saber les quantitats de sucre dels torrons, dels polvorons o dels bombons perquè sóc d’aquests que intento compensar amb dolços el sabor amarg de les absències. Només el suport de la família, de la genètica, la política o l’adoptada, la que et ve de sèrie, la que tu tries o la que t’escull a tu, et reconforta i et consola. En aquestes trobades hi ha material per composar un disc més llarg que un de Calamaro i amb menys Ruiz Zafón escriu una novel·la de 600 pàgines.
Encara que a la taula no falta aquell que cada any diu allò que se n’aniria a dormir el dia 24 de desembre al matí i es despertaria el 7 de gener. Jo no, tinc por de somiar que m’ofego dins d’una llauna de préssec en almívar. A més deu tenir molt sucre. H
Periodista