Bauman i la llibertat
Amb l’ocasió de la mort de Zygmunt Bauman, un servidor reflexionava sobre la capacitat que té el pensament global dominant de desviar l’atenció dels ciutadans cap a temes que no posin en dubte les estructures de poder.
La capacitat de «digestió» de les idees per part d’aquest pensament global és molt més limitada que la fagocitosi que són capaços de fer amb els personatges: filòsofs, sociòlegs i altres científics. Una «bona creuada cultural» pot encimbellar un autor tot i filtrant i deformant el seu pensament.
Identificant Bauman com a creador del concepte «modernitat líquida» i fent una interpretació maniquea i moralista dels conceptes sòlid i líquid aplicats a la societat, el pensament de l’stablishment amaga unes altres importantíssimes aportacions d’aquest pensador a la interpretació de la societat moderna.
En 1988, Bauman va publicar Llibertat, una obra quina tesi principal és que l’individu lliure no és una condició universal i natural de la humanitat, ans una creació històrica i social. La conseqüència primera d’aquesta tesi és que la llibertat individual no pot donar-se per descomptada, donar-la com a segura per endavant, sinó que apareix, i també podria desaparèixer, amb un tipus particular de societat. Constata Bauman que, en la «modernitat líquida», la llibertat individual es desplaça de l’àrea de la producció i el poder cap a l’àrea del consum; la qual cosa legitima, tant la presència d’un mercat eficaç, com l’estructura de domini de classe, amb l’afebliment de les funcions tradicionals estatals i l’autonomia creixent de l’Estat respecte el control democràtic i social.
Els valors moderns de llibertat i igualtat estan, en les anàlisis de Bauman, íntimament relacionats: els que governen són lliures, els que no són lliures són governats; alguns homes «fan» el tipus de societat en la qual han de viure i actuar.
Ja en 1988, Bauman descobria una altra relació essencial entre transparència i poder, consistent en la capacitat que atorga a les minories que gaudeixen de poder el maneig de la certesa i la incertesa; l’opacitat assegura el manteniment del poder, ensems que la subordinació de les majories que es mouen en la incertesa.
Tanmateix, el professor de Leeds no cau en el pessimisme, ni creu en el determinisme social. A les conclusions de Llibertat diu: «Cada moment de la història és una confluència de vies que ens porten a diversos futurs. Estar a les cruïlles és el mode d’existir de la societat humana (...). El futur es diferencia del passat precisament en el fet que deixa un ampli espai per a l’elecció i l’acció humanes. Sense elecció no hi ha futur».
A La postmodernitat i els seus descontents, Zygmunt Bauman, reprenia el tema de la llibertat i el poder: «Quins tenen el poder, actual i in spe, no reconeixen més que una forma de responsabilitat dels seus súbdits: ser responsable, en el llenguatge del poder, és seguir les ordres, mentre que «tenir poder» significa, en essència, traure als altres el dret a qualsevol altra responsabilitat, és a dir, la seva llibertat».
Com a conclusió, apreciats lectors, un consell: si voleu aprendre la filosofia de Bauman, llegiu les seves obres i no us acontenteu amb refregits més o menys honestos o interessats. Tampoc amb el meu.
La capacitat de «digestió» de les idees per part d’aquest pensament global és molt més limitada que la fagocitosi que són capaços de fer amb els personatges: filòsofs, sociòlegs i altres científics. Una «bona creuada cultural» pot encimbellar un autor tot i filtrant i deformant el seu pensament.
Identificant Bauman com a creador del concepte «modernitat líquida» i fent una interpretació maniquea i moralista dels conceptes sòlid i líquid aplicats a la societat, el pensament de l’stablishment amaga unes altres importantíssimes aportacions d’aquest pensador a la interpretació de la societat moderna.
En 1988, Bauman va publicar Llibertat, una obra quina tesi principal és que l’individu lliure no és una condició universal i natural de la humanitat, ans una creació històrica i social. La conseqüència primera d’aquesta tesi és que la llibertat individual no pot donar-se per descomptada, donar-la com a segura per endavant, sinó que apareix, i també podria desaparèixer, amb un tipus particular de societat. Constata Bauman que, en la «modernitat líquida», la llibertat individual es desplaça de l’àrea de la producció i el poder cap a l’àrea del consum; la qual cosa legitima, tant la presència d’un mercat eficaç, com l’estructura de domini de classe, amb l’afebliment de les funcions tradicionals estatals i l’autonomia creixent de l’Estat respecte el control democràtic i social.
Els valors moderns de llibertat i igualtat estan, en les anàlisis de Bauman, íntimament relacionats: els que governen són lliures, els que no són lliures són governats; alguns homes «fan» el tipus de societat en la qual han de viure i actuar.
Ja en 1988, Bauman descobria una altra relació essencial entre transparència i poder, consistent en la capacitat que atorga a les minories que gaudeixen de poder el maneig de la certesa i la incertesa; l’opacitat assegura el manteniment del poder, ensems que la subordinació de les majories que es mouen en la incertesa.
Tanmateix, el professor de Leeds no cau en el pessimisme, ni creu en el determinisme social. A les conclusions de Llibertat diu: «Cada moment de la història és una confluència de vies que ens porten a diversos futurs. Estar a les cruïlles és el mode d’existir de la societat humana (...). El futur es diferencia del passat precisament en el fet que deixa un ampli espai per a l’elecció i l’acció humanes. Sense elecció no hi ha futur».
A La postmodernitat i els seus descontents, Zygmunt Bauman, reprenia el tema de la llibertat i el poder: «Quins tenen el poder, actual i in spe, no reconeixen més que una forma de responsabilitat dels seus súbdits: ser responsable, en el llenguatge del poder, és seguir les ordres, mentre que «tenir poder» significa, en essència, traure als altres el dret a qualsevol altra responsabilitat, és a dir, la seva llibertat».
Com a conclusió, apreciats lectors, un consell: si voleu aprendre la filosofia de Bauman, llegiu les seves obres i no us acontenteu amb refregits més o menys honestos o interessats. Tampoc amb el meu.