Odio els pàrquings públics i privats, ja siguin els verticals, els horitzontals, els intel•ligents, els coberts o els descoberts. No m’agraden gens. Els soterranis acostumen a ser llocs foscos, lúgubres, grisos, anodins i caríssims. Alguns disposen, a més, d’aquell inquietant fil musical que aporta la llum amb temporitzador i el seu incessant “tactactactactac” fins que els fluorescents s’apaguen i el lloc es torna a quedar en la més absoluta foscor i vas amb l’ai al cor fins que tornes a trobar l’interruptor.

Solen ser l’antítesi del disseny, del color i de la lluminositat. L’únic que ha evolucionat és el tíquet o la maquineta de l’entrada, que llegeix la matrícula en dècimes de segon i factura els minuts a preu de la llum a l’Estat espanyol, del salmó de Noruega o de la tinta d’impressora. És la versió quotidiana i casolana del Resident Evil 7, el joc més terrorífic, amb les seves rampes estretes i impracticables, les columnes traïdores i unes places en les quals t’has d’aparcar amb calçador. Fins i tot les dels aparcaments dels hospitals i dels centres sociosanitaris freqüentats per clients amb dificultats de mobilitat, que van amb cadires de rodes, crosses, persones que porten cotxets de nadó o que poden ser gent gran que no estan, precisament per fer contorsions.

El miracle és entrar-hi i sortir-ne sense ratllar el cotxe. A més a més és habitual trobar-te amb encarregats tan poc sociables com el desaparegut actor Fernando Fernán-Gómez amb ressaca, màquines cobradores que fallen més que una escopeta de fira, cartells amb múltiples faltes d’ortografia i recintes absolutament sòrdids, que necessiten poc manteniment i que són descaradament rendibles. A la darrera estada a Barcelona, vam aparcar en un establiment situat a l’Esquerra de l’Eixample perquè anàvem a un teatre proper, a la ronda Sant Antoni. Vam haver de deixar la clau i en anar a recuperar el vehicle, el vam trobar entaforat en un racó amb quatre cotxes al davant. L’encarregat els va anar apartant i vam aconseguir sortir uns vint minuts després.

A Tolosa de Llenguadoc vam triar un hotel cèntric, pròxim a la plaça Wilson, que presumia de ser l’únic de la zona amb aparcament cobert propi. Vaig estar a punt de denunciar-los per publicitat enganyosa perquè una mica més i en aquell soterrani em trobo al Comte de Montecrist lligat en una argolla, o alguns cristians de Roma fugint de la persecució de l’emperador Domicià, i que corrien per l’aparcament des del segle I. Sortir del cotxe va ser un número de contorsionisme i de flexibilitat digne del Cirque du Soleil, especialment perquè ho vaig haver de fer pel maleter ja que la distància que hi havia entre cotxe i cotxe no arribava als 15 centímetres.

L’experiència em va servir la setmana passada al del Parc Central d’Andorra la Vella perquè em va tocar una plaça molt estreta mentre que el preu era força ample. A la capital, la tarifa de l’hora d’estacionament s’ha apujat un 56%, d'1,15 a 1,80 euros, amb una diferència de 65 cèntims. També s’han modificat els preus de les fraccions i de la PK (targeta de prepagament), encara que s’ha mantingut la gratuïtat de la primera mitja hora, fet que ha provocat queixes ciutadanes, com les dels comerciants de Riberaygua i Travesseres, i dels consellers comunals del Partit Socialista.

Per acabar d’adobar-ho, els dies posteriors a la nevada, alguns dels aparcaments descoberts eren més adequats per acollir un espectacle del Holiday on ice que per aparcar el cotxe, això si quan els vas a recuperar, te’l trobes sense cap desperfecte o que t’han robat alguna cosa, una pràctica que s’està estenent a Catalunya. La setmana passada, una veïna de Collbató, a la comarca del Baix Llobregat, va denunciar a les xarxes socials que li havien robat les quatre rodes del cotxe al pàrquing de l'estació de trens de Castellbisbal, al Vallès Occidental.

La Lourdes treballa a Castellbisbal i fa el mateix trajecte cada dia des de Collbató. El passat 30 de gener, però, va trobar-se amb aquesta desgradable sorpresa quan va sortir de la feina. En el seu compte de Twitter ha volgut denunciar el fet i alertar els altres conductors perquè segons ella, no és l'única persona a qui li ha passat un cas similar en aquest lloc. La Lourdes alerta que si veuen algú traient les rodes d’un cotxe, vagin amb compte i truquin al 112 en cas de dubte, ja que podria tractar-se d’un nou robatori. En els últims mesos, hi ha hagut quatre persones, almenys, que han deixat el cotxe a l’aparcament al matí, i a la tarda l’han trobat sense rodes.

Com si fos una pel·lícula de por. El cinema, la televisió i la literatura acostumen a utililitzar els aparcaments per situar-hi escenes de venda de droga, agressions, crims i persecucions, però el dia a dia la realitat acostuma a superar la ficció.