Des del desgraciat dia del 2011 en què algú, d’entre els redactors del programa electoral de DA, va tenir la santa ocurrència de posar-hi la frase que la recuperació econòmica depenia en gran part de la construcció d’un heliport per fer viatges regulars a Barcelona, el tema d’aquesta infraestructura no ha deixat de protagonitzar el debat andorrà.
 

Fa uns dies llegia que és més important reflexionar que acumular dades. I és cert que moltes vegades acumulem dades, però no és menys cert que també, periòdicament, fem neteja, alliberem espai, a aquesta mena de disc de la informació que tenim a la closca, l’ensaquem al bagul i l’oblidem.
 

Oblidem, per exemple, que Toni Martí i Jordi Alcobé van dir -i repetir- que aquesta infraestructura no costaria ni un euro a l’Estat.
 

Oblidem que quan algun torracollons (la paraula sona fort, però està al DIEC) objectava que no s’havien fet estudis de viabilitat, ni definit en qualitat i quantitat el públic objectiu, que no hi havia cap enquesta per estimar la freqüentació futura, ni cap estudi de tarifes, ni cap estudi de costos, ni –evidentment– que no s’havia fet cap anàlisi de sensibilitat de totes aquestes variables, al «petit detall» de situar els punts de partida i d’arribada de les aeronaus; la gent de DA contestava sense rubor que al que li havien de preocupar aquests temes era al concessionari privat que assumia el risc. Allà ell si perd "calés"!
 

El projecte privat del Patapou va fracassar i després sembla que no hi ha hagut cap privat suficientment generós – o inconscient- per construir un heliport i gestionar les línies entre Andorra i ????
 

Però això no ha desanimat als nois i noies de DA, cada dia més entrenats contra l’aparició del més lleu enrogiment de galtes.
 

Sense estudis de freqüentació, ni de «target», ni de tarifes, ni de rendibilitat; sense saber l’origen dels viatges, els simpàtics arregladors del país han continuat «millorant» la genial idea de TBO que va il·luminar les ments pensants de DA en aquella nit d’ocurrències per omplir de demagògia i voluntarisme el programa electoral.
 

Progressivament, el pinyol que ens malgoverna ens han introduït, amb nocturnitat i traïdoria, una petita variant: el projecte segueix sense tenir estudis de mercat, ni de viabilitat tècnica, econòmica, ambiental i d’oportunitat, però ara ja és d’iniciativa pública. Com no tenim un concessionari que assumeixi el risc de seguir els capricis de qui devia tenir les solucions per acabar amb la crisi, ara el risc econòmic l’assumeix l’Estat.
 

I no hi ha cap ministre que es negui d’una vegada per totes a continuar fent «la veu del seu amo» plantejant, en primer lloc, l’oportunitat i la necessitat d’aquesta infraestructura, en lloc de marejar la perdiu discutint l’emplaçament «més idoni». Perquè abans de tot caldria que ens preguntéssim si aquesta inversió es necessita.