La darrera enquesta del CRES situa la política com a segona gran preocupació dels andorrans. Aquesta dada i el desafecte creixent de la ciutadania envers la classe política, amb uns elevats índexs d’abstencionisme en cada cita electoral, haurien de ser senyals prou alarmants per fer reaccionar tots els polítics.
L’autocomplaença de molts polítics podria justificar aquesta manera de pensar i actuar de la ciutadania, escudant-se en el fet que la tendència és generalitzada arreu. La política està desprestigiada. El nostre entorn més immediat, amb un munt de casos de corrupció, esbiaixa encara més les percepcions negatives i molta gent ja no vota perquè té la sensació que, encara que manin els uns o els altres, res no canviarà.
Certament, la situació de l’entorn és del tot desoladora. Però està justificat que els nostres conciutadans percebin la política de casa nostra com un problema? Amb tota probabilitat, sí. No hi ha res més descoratjador que creure i confiar en allò que les formacions polítiques prometen per més tard comprovar que, a l’hora de la veritat, la majoria de les accions anunciades queden a mig fer o, directament, sense executar.
Simplement repassant les notícies de l’actualitat recent, s’arriba a la conclusió que els ciutadans estan fastiguejats de certes maneres de fer. En altres articles hem parlat dels debats crucials per al país que DA va establir com a totalment prioritaris i que han avançat poc o gens, com ara garantir la sostenibilitat del sistema sanitari, la reforma de la CASS, l’acostament a Europa i la reforma de l’Administració, entre d’altres.
Amb un breu repàs d’hemeroteca, però, podrem comprovar que la llista de projectes del Govern de DA que no avancen, que estan estancats o que no han començat mai és inacabable. Pregunteu-vos, per exemple, quina és la situació actual de l’heliport, el casino, de l’edifici The Cloud, de l’espai multifuncional, de l’Institut Marquès, de la font de colors, de l’equipament permanent a l’edifici de Ràdio Andorra, del Museu Nacional i de tants i tants altres projectes anunciats amb tota la pompa i ostentació que no han prosperat.
A més, malauradament, aquesta inacció de DA no se circumscriu solament al Govern. El Comú d’Encamp, per exemple, ja va descartar el seu anunciat viver d’empreses tecnològiques a la parròquia i fa pocs dies el Comú d’Andorra la Vella va desestimar un dels projectes estrella del seu darrer programa electoral, el túnel soterrat a la Rotonda, i ara alerta que l’embelliment de l’avinguda d’Enclar no avança.
Vist, doncs, el panorama, és del tot comprensible aquesta desafecció dels ciutadans envers la política. És necessari construir un país millor i un futur esperançador per a les properes generacions. Calen polítics compromesos, amb visió i ambició, resolutius, honestos i creïbles, que prometin menys i executin més. Amb paraules, no n’hi ha prou. Com va dir el filòsof Peter Drucker, «la millor manera de conèixer el futur és creant-lo».