Burocràcia dual i drets ciutadans
Fa gairebé 25 anys que els inspectors de l’administració francesa Gilles Sanson i Tristan Florenne van lliurar el seu informe sobre la situació de l’administració central andorrana. Una de les carències detectades era la manca de cultura de servei públic. Tradueixo literalment el que deia: «La noblesa del servei públic i de les seves servituds no han estat mai ensenyades ni són objecte de discursos mobilitzadors. (...) La primacia de la satisfacció de l’usuari sobre la del funcionari no és viscuda com una exigència. (...) En conclusió, el sentiment de participar en una missió d’interès superior o general, que comprometi el conjunt dels agents, no és ni compartit, ni cultivat».
Poques coses han canviat des d’aquell diagnòstic i sembla que la voluntat del govern de DA és no tocar res. És cert que hi ha un Ministeri de Funció Pública i Reforma de l’Administració, però no sembla que aquesta reforma sigui una actuació prioritària.
Tant és així, que l’única reformeta administrativa que es planteja Govern, no és una iniciativa del ministeri «competent» en la matèria, sinó que ve de la mà del secretari d’Estat de Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, que ha anunciat que abans de final d’any es crearà una «finestreta única» per a l’atenció específica dels empresaris (estrangers?) que estiguin plantejant posar en marxa un negoci al país. Res de nou, les dreceres per als privilegiats sempre han existit a Andorra, adquirint carta de naturalesa i un escandalós i revoltant tracte desigual contrari a la Constitució i a les lleis.
La «nova» finestreta única de Missé legalitzarà aquest tracte desigual entre ciutadans; reflectint organitzativament un model dual en el qual continuarem amb una burocràcia lenta, feixuga, ineficient i antipàtica que posa infinitat d’obstacles a les gestions personals dels ciutadans, especialment els treballadors i petits empresaris però que és «bona», ja que ajuda a estalviar prestacions, a multiplicar els controls, a justificar certs departaments hipertrofiats, a mantenir una solidaritat corporativista, a prendre el pèl al ciutadà de a peu i per damunt de tot... A guanyar vots, una burocràcia al servei de l’Administració per controlar els administrats. Aquesta burocràcia ja va bé a la gent de DA, a les 30 famílies, a la CEA i a la Cambra de Comerç. Alguns opinen que caldria multiplicar i endurir encara més les seves exigències i el seu rigor.
Al costat d’aquesta administració controladora, «enemiga» del poble, que no volen reformar, Missé anuncia una «administració de majordoms», facilitadora, servil i còmplice dels privilegiats.
Aquest sistema dual, discriminatori, no és el model d’administració que marquen la Constitució i les lleis que defineixen el seu caràcter instrumental al servei dels interessos dels ciutadans, de TOTS els ciutadans. Necessitem una Administració integrada a la societat a la qual serveix com una eina que promou les condicions perquè els drets constitucionals dels individus i dels grups que componen la societat siguin reals i efectius i no «paper mullat».
Poques coses han canviat des d’aquell diagnòstic i sembla que la voluntat del govern de DA és no tocar res. És cert que hi ha un Ministeri de Funció Pública i Reforma de l’Administració, però no sembla que aquesta reforma sigui una actuació prioritària.
Tant és així, que l’única reformeta administrativa que es planteja Govern, no és una iniciativa del ministeri «competent» en la matèria, sinó que ve de la mà del secretari d’Estat de Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, que ha anunciat que abans de final d’any es crearà una «finestreta única» per a l’atenció específica dels empresaris (estrangers?) que estiguin plantejant posar en marxa un negoci al país. Res de nou, les dreceres per als privilegiats sempre han existit a Andorra, adquirint carta de naturalesa i un escandalós i revoltant tracte desigual contrari a la Constitució i a les lleis.
La «nova» finestreta única de Missé legalitzarà aquest tracte desigual entre ciutadans; reflectint organitzativament un model dual en el qual continuarem amb una burocràcia lenta, feixuga, ineficient i antipàtica que posa infinitat d’obstacles a les gestions personals dels ciutadans, especialment els treballadors i petits empresaris però que és «bona», ja que ajuda a estalviar prestacions, a multiplicar els controls, a justificar certs departaments hipertrofiats, a mantenir una solidaritat corporativista, a prendre el pèl al ciutadà de a peu i per damunt de tot... A guanyar vots, una burocràcia al servei de l’Administració per controlar els administrats. Aquesta burocràcia ja va bé a la gent de DA, a les 30 famílies, a la CEA i a la Cambra de Comerç. Alguns opinen que caldria multiplicar i endurir encara més les seves exigències i el seu rigor.
Al costat d’aquesta administració controladora, «enemiga» del poble, que no volen reformar, Missé anuncia una «administració de majordoms», facilitadora, servil i còmplice dels privilegiats.
Aquest sistema dual, discriminatori, no és el model d’administració que marquen la Constitució i les lleis que defineixen el seu caràcter instrumental al servei dels interessos dels ciutadans, de TOTS els ciutadans. Necessitem una Administració integrada a la societat a la qual serveix com una eina que promou les condicions perquè els drets constitucionals dels individus i dels grups que componen la societat siguin reals i efectius i no «paper mullat».