El conveni contra la discriminació, un pas més
El passat 20 d’octubre, el Consell General va aprovar la proposta d’acceptació del Conveni de la UNESCO per la lluita contra la discriminació en l’àmbit de l’educació. La sessió del Consell va estar completament monopolitzada per les lleis qualificades de competències i transferències, i amb raó, però crec que també val la pena destacar l’aprovació d’aquest conveni.
És un conveni que data del 1960 però continua mantenint plena validesa en l’actualitat. És el primer i el més important instrument de la UNESCO que desenvolupa el dret a l’educació i que té com a principals objectius la lluita contra la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament i l’adopció de mesures per a la promoció de la igualtat d’oportunitats i de tracte en aquest àmbit. Amb Andorra, 104 països ja hauran ratificat el present text i la UNESCO continua fent campanyes per a fomentar-ne una major difusió.
El Govern ha tingut tres motivacions per decidir aprovar aquest conveni. Primerament, i segurament el més important, és el ple acord del Govern amb els valors de no discriminació defensats per aquest conveni i que de fet ja estan alineats amb els eixos del nostre ordenament jurídic com per exemple l’article 6 de la constitució que defineix el principi de no discriminació o el 20 que defineix l’educació com un dret per a tothom.
En segon lloc, la voluntat de donar compliment a les recomanacions de diferents organismes internacionals com la pròpia UNESCO o el Comitè Europeu contra el Racisme i la Intolerància, l’ECRI, que ens han recomanat l’adopció d’aquest conveni.
Finalment, en tercer lloc, la voluntat del Govern de continuar consolidant l’educació com un valor propi d’Andorra que ens serveixi també per explicar-nos internacionalment.
Andorra té una estructura educativa moderna i de qualitat que sap complementar la diversitat de la seva oferta, formada pel sistema educatiu espanyol, francès i andorrà, amb la promoció de la cohesió social. En els últims 70 anys ha vist la seva població multiplicada per 14, una explosió demogràfica que segurament no retrobem en cap altre país del món. Evidentment no és la natalitat que ha provocat aquest increment sinó gent nouvinguda que ha permès fer créixer aquest país al mateix temps que construïen el seu projecte de vida. Tot i aquest creixement de la població, Andorra ha sabut bastir una societat cohesionada, i estic convençut que això és en gran part gràcies a l’estructura educativa. Una educació pública, gratuïta, de lliure elecció i lliure de discriminacions.
Així doncs, el Conveni de la UNESCO no representarà una revolució per un país que en educació ja ha fet els deures i fins i tot m’atreviria a dir que segurament és dels primers de la classe, sinó que ens ajudarà a explicar-nos amb transparència al món. Andorra, a través d’aquest conveni, transmet el seu compromís internacional de fer de la no discriminació un dels seus valors, i així ho haurem d’anar explicant en informes periòdics. Però també assumim el compromís d’anar-nos adaptant a les recomanacions de la UNESCO que vagin sorgint en aquest àmbit. Ja que tot i ser un conveni del 1960 és un conveni dinàmic que va enriquint, a través de recomanacions, els elements de lluita contra la discriminació.
Com veieu, valoro molt positivament el fet que Andorra, amb el vot favorable de 25 consellers, hagi aprovat acceptar aquest conveni: és un pas més que fa Andorra en la bona direcció. Malauradament, i per ser sincer, també haig d’afegir que m’hagués agradat més que fos per unanimitat, ja que hagués estat un senyal fort que la societat andorrana fa seus aquests valors universals. Però els tres consellers del PS van decidir que el conveni de la UNESCO no s’adaptava suficientment als seus ideals. Tot i que és completament incomprensible i que em costa creure que cap partit progressista del món hagi votat mai en contra d’aquest conveni he fet l’esforç d’intentar comprendre’n els seus arguments.
Primera possibilitat, els consellers del PS no han entès la voluntat del Conveni de la UNESCO que en aquest sentit és similar a molts altres acords internacionals. Es defineixen uns objectius compartits i es fan les matisacions necessàries a fi que pugui ser assumible per països de cultures molt diferents i en situacions de desenvolupament socioeconòmic dispars. Aquest conveni que pot ser el topall màxim per alguns països, per nosaltres serà la base per encara seguir avançant. La consellera Gili va mofar-se del Conveni de la UNESCO dubtant de la seva utilitat, no estic segur que hi estiguin d’acord els representants de la UNESCO o de l’ECRI que fa ben poc encara ens recomanaven que ens hi adheríssim. També el va criticar per obsolet, sense entendre que el mecanisme de les recomanacions que incorpora li dona dinamisme i que segurament la millor manera d’esmenar-lo és des de dins.
Si la primera possibilitat és la incomprensió del Conveni, la segona seria el tacticisme polític buscant qualsevol ocasió per intentar desmerèixer i criticar la tasca del Govern. Aquesta segona opció em preocuparia més ja que des del Ministeri d’Educació impulsarem durant els propers mesos diferents projectes de Llei en els que buscarem el consens amb els diferents grups parlamentaris. Un consens que històricament a Andorra ha estat fàcil de bastir en torn de l’educació. Un consens que de ben segur ha ajudat a consolidar una estructura educativa de qualitat. Un consens que ha donat un senyal clar de la voluntat de les institucions tant a dins com a fora de les nostres fronteres. Però un consens que tan sols es podrà forjar si tots tenim la voluntat de construir-lo.
Ja us avanço que des del Ministeri continuaré treballant perquè l’educació sigui aquell àmbit on tots ens podem posar d’acord perquè Andorra segueixi avançant.
Ministre d’Educació i Ensenyament Superior
És un conveni que data del 1960 però continua mantenint plena validesa en l’actualitat. És el primer i el més important instrument de la UNESCO que desenvolupa el dret a l’educació i que té com a principals objectius la lluita contra la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament i l’adopció de mesures per a la promoció de la igualtat d’oportunitats i de tracte en aquest àmbit. Amb Andorra, 104 països ja hauran ratificat el present text i la UNESCO continua fent campanyes per a fomentar-ne una major difusió.
El Govern ha tingut tres motivacions per decidir aprovar aquest conveni. Primerament, i segurament el més important, és el ple acord del Govern amb els valors de no discriminació defensats per aquest conveni i que de fet ja estan alineats amb els eixos del nostre ordenament jurídic com per exemple l’article 6 de la constitució que defineix el principi de no discriminació o el 20 que defineix l’educació com un dret per a tothom.
En segon lloc, la voluntat de donar compliment a les recomanacions de diferents organismes internacionals com la pròpia UNESCO o el Comitè Europeu contra el Racisme i la Intolerància, l’ECRI, que ens han recomanat l’adopció d’aquest conveni.
Finalment, en tercer lloc, la voluntat del Govern de continuar consolidant l’educació com un valor propi d’Andorra que ens serveixi també per explicar-nos internacionalment.
Andorra té una estructura educativa moderna i de qualitat que sap complementar la diversitat de la seva oferta, formada pel sistema educatiu espanyol, francès i andorrà, amb la promoció de la cohesió social. En els últims 70 anys ha vist la seva població multiplicada per 14, una explosió demogràfica que segurament no retrobem en cap altre país del món. Evidentment no és la natalitat que ha provocat aquest increment sinó gent nouvinguda que ha permès fer créixer aquest país al mateix temps que construïen el seu projecte de vida. Tot i aquest creixement de la població, Andorra ha sabut bastir una societat cohesionada, i estic convençut que això és en gran part gràcies a l’estructura educativa. Una educació pública, gratuïta, de lliure elecció i lliure de discriminacions.
Així doncs, el Conveni de la UNESCO no representarà una revolució per un país que en educació ja ha fet els deures i fins i tot m’atreviria a dir que segurament és dels primers de la classe, sinó que ens ajudarà a explicar-nos amb transparència al món. Andorra, a través d’aquest conveni, transmet el seu compromís internacional de fer de la no discriminació un dels seus valors, i així ho haurem d’anar explicant en informes periòdics. Però també assumim el compromís d’anar-nos adaptant a les recomanacions de la UNESCO que vagin sorgint en aquest àmbit. Ja que tot i ser un conveni del 1960 és un conveni dinàmic que va enriquint, a través de recomanacions, els elements de lluita contra la discriminació.
Com veieu, valoro molt positivament el fet que Andorra, amb el vot favorable de 25 consellers, hagi aprovat acceptar aquest conveni: és un pas més que fa Andorra en la bona direcció. Malauradament, i per ser sincer, també haig d’afegir que m’hagués agradat més que fos per unanimitat, ja que hagués estat un senyal fort que la societat andorrana fa seus aquests valors universals. Però els tres consellers del PS van decidir que el conveni de la UNESCO no s’adaptava suficientment als seus ideals. Tot i que és completament incomprensible i que em costa creure que cap partit progressista del món hagi votat mai en contra d’aquest conveni he fet l’esforç d’intentar comprendre’n els seus arguments.
Primera possibilitat, els consellers del PS no han entès la voluntat del Conveni de la UNESCO que en aquest sentit és similar a molts altres acords internacionals. Es defineixen uns objectius compartits i es fan les matisacions necessàries a fi que pugui ser assumible per països de cultures molt diferents i en situacions de desenvolupament socioeconòmic dispars. Aquest conveni que pot ser el topall màxim per alguns països, per nosaltres serà la base per encara seguir avançant. La consellera Gili va mofar-se del Conveni de la UNESCO dubtant de la seva utilitat, no estic segur que hi estiguin d’acord els representants de la UNESCO o de l’ECRI que fa ben poc encara ens recomanaven que ens hi adheríssim. També el va criticar per obsolet, sense entendre que el mecanisme de les recomanacions que incorpora li dona dinamisme i que segurament la millor manera d’esmenar-lo és des de dins.
Si la primera possibilitat és la incomprensió del Conveni, la segona seria el tacticisme polític buscant qualsevol ocasió per intentar desmerèixer i criticar la tasca del Govern. Aquesta segona opció em preocuparia més ja que des del Ministeri d’Educació impulsarem durant els propers mesos diferents projectes de Llei en els que buscarem el consens amb els diferents grups parlamentaris. Un consens que històricament a Andorra ha estat fàcil de bastir en torn de l’educació. Un consens que de ben segur ha ajudat a consolidar una estructura educativa de qualitat. Un consens que ha donat un senyal clar de la voluntat de les institucions tant a dins com a fora de les nostres fronteres. Però un consens que tan sols es podrà forjar si tots tenim la voluntat de construir-lo.
Ja us avanço que des del Ministeri continuaré treballant perquè l’educació sigui aquell àmbit on tots ens podem posar d’acord perquè Andorra segueixi avançant.
Ministre d’Educació i Ensenyament Superior