Salt sostenible en els preus del petroli? I ara què?
El món de l’energia global sembla haver canviat del tot en els darrers dies. Tanmateix, allò que ha canviat realment només n’és una part minsa, tot i que els agents del mercat han aprofitat la confusió per a consolidar noves posicions i així magnificar-ne els efectes (en part, impulsats per la manca d’oportunitats en uns mercats financers globals clarament exhausts).
El príncep de l’Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman, de 32 anys, actuant com a cap de la recentment creada comissió anticorrupció, ha provocat un veritable daltabaix en el país amb l’ordre de detenció de desenes de prínceps, homes de negocis, ministres i antics alts càrrecs públics en el context d’una acció anunciada com una campanya contra la corrupció. Les accions s’han presentat com a part de la campanya del príncep de la corona per a modernitzar l’economia, però el moviment ha afectat profundament el mercat del petroli. No hi ha dubte que el canvi és necessari si el règim saudita vol sobreviure en la era post-petroli. Tanmateix, les nostres fonts ens adverteixen que el xoc contra interessos tan poderosos en l’elit política, el príncep s’arrisca a fracturar el fràgil consens que durant dècades ha mantingut cohesionat l’estat saudita. I és que excloent-ne tots aquests membres clau de les elits empresarials, polítiques i religioses, hi ha qui afirma que el jove príncep potser ha fet una aposta massa agosarada.
Certament, els baixos preus del petroli han espremut la capacitat de l’Estat de finançar les xarxes actuals de suport polític (el dèficit fiscal del 2016 va superar el 17 % del PIB). Quelcom havia de canviar, doncs. Preguntant sobre el per què ara? Algunes fonts familiars amb la qüestió em contesten que potser Mohammed bin Salman s’ha envalentit per la renovada fortalesa dels vincles del seu règim amb l’administració dels Estats Units. Seria irònic que Trump acabés sent el culpable del canvi cap a un règim més liberal en un país que va aturar les reformes socials en la dècada de 1970 a causa de les pressions dels extremistes.
La reacció del mercat, impulsant els preus del petroli a l’alça, sembla prou normal a primer cop d’ull. Aquests vincles reforçats entre l’Aràbia Saudita i els Estats Units representen un increment inevitable de l’antagonisme entre Riad i Teheran (a causa del recent deteriorament de les relacions entre Washington i Teheran). De fet, una part significativa del recent increment del preu del petroli sembla que és fruit dels temors de conflicte polític a l’Orient Mitjà, més que no pas d’una millora en els fonaments del sector. En concret, els rebels del Iemen (clients de l’Iran) van llançar un atac fallit amb míssils balístics contra l’aeroport internacional de Riad el dissabte (val a dir que l’Aràbia Saudita ha vingut combatent els rebels de Houthi al Iemen des de març de 2015). Doncs bé, Riad va interpretar l’atac de dissabte com un acte de guerra iniciat per l’Iran. Us podeu ben imaginar la resta de “carícies verbals” que els uns i els altres s’han anat llançant durant tot el cap de setmana i la influencia que això ha exercit en els especuladors. Els fons especulatius (Hedge Funds) han anat a parar tots al mercat del petroli, assolint noves posicions alcistes fins a nivells gairebé de rècord. Han acumulat una posició alcista neta en cru i productes refinats que en quantitat supera els 1.000 milions de barrils, amb una posició llarga neta en els cinc principals contractes que creix en gairebé 720 milions de barrils, per fixar el posicionament global a tocar del rècord de 1.030 milions de posicions llargues establert al febrer.
Justificat? Mirin. Es cert que l’Aràbia Saudita i l’Iran (el primer i el tercer productors de petroli més importants de l’OPEP) són adversaris des de fa molt de temps, però parlar de guerra representa una intensificació d’aquesta rivalitat històrica. Es cert que gran part de la infraestructura exportadora de petroli de l’Aràbia Saudita està situada en la costa est, prop de l’Iran, i aproximadament 17 milions de barrils diaris de petroli flueixen a través de l’estret d’Ormuz, un pas que Teheran ja ha amenaçat de tancar. Tanmateix, i encara que ara tot es vegi difícil, cm acostuma a passar, el més probable es que l’Aràbia Saudita i l’Iran es mantindran en aquesta ‘guerra verbal’ sense entrar en el conflicte directe.
Dit tot això, i atès que els fonaments del sector no han canviat, a mesura que la preocupació sobre les tensions geopolítiques i la sacsejada en la política interior saudita s’esvaeixi, és probable que l’augment viscut pel preus del petroli es vagi esvaint.
Economista en cap
del Grup Andbank
El príncep de l’Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman, de 32 anys, actuant com a cap de la recentment creada comissió anticorrupció, ha provocat un veritable daltabaix en el país amb l’ordre de detenció de desenes de prínceps, homes de negocis, ministres i antics alts càrrecs públics en el context d’una acció anunciada com una campanya contra la corrupció. Les accions s’han presentat com a part de la campanya del príncep de la corona per a modernitzar l’economia, però el moviment ha afectat profundament el mercat del petroli. No hi ha dubte que el canvi és necessari si el règim saudita vol sobreviure en la era post-petroli. Tanmateix, les nostres fonts ens adverteixen que el xoc contra interessos tan poderosos en l’elit política, el príncep s’arrisca a fracturar el fràgil consens que durant dècades ha mantingut cohesionat l’estat saudita. I és que excloent-ne tots aquests membres clau de les elits empresarials, polítiques i religioses, hi ha qui afirma que el jove príncep potser ha fet una aposta massa agosarada.
Certament, els baixos preus del petroli han espremut la capacitat de l’Estat de finançar les xarxes actuals de suport polític (el dèficit fiscal del 2016 va superar el 17 % del PIB). Quelcom havia de canviar, doncs. Preguntant sobre el per què ara? Algunes fonts familiars amb la qüestió em contesten que potser Mohammed bin Salman s’ha envalentit per la renovada fortalesa dels vincles del seu règim amb l’administració dels Estats Units. Seria irònic que Trump acabés sent el culpable del canvi cap a un règim més liberal en un país que va aturar les reformes socials en la dècada de 1970 a causa de les pressions dels extremistes.
La reacció del mercat, impulsant els preus del petroli a l’alça, sembla prou normal a primer cop d’ull. Aquests vincles reforçats entre l’Aràbia Saudita i els Estats Units representen un increment inevitable de l’antagonisme entre Riad i Teheran (a causa del recent deteriorament de les relacions entre Washington i Teheran). De fet, una part significativa del recent increment del preu del petroli sembla que és fruit dels temors de conflicte polític a l’Orient Mitjà, més que no pas d’una millora en els fonaments del sector. En concret, els rebels del Iemen (clients de l’Iran) van llançar un atac fallit amb míssils balístics contra l’aeroport internacional de Riad el dissabte (val a dir que l’Aràbia Saudita ha vingut combatent els rebels de Houthi al Iemen des de març de 2015). Doncs bé, Riad va interpretar l’atac de dissabte com un acte de guerra iniciat per l’Iran. Us podeu ben imaginar la resta de “carícies verbals” que els uns i els altres s’han anat llançant durant tot el cap de setmana i la influencia que això ha exercit en els especuladors. Els fons especulatius (Hedge Funds) han anat a parar tots al mercat del petroli, assolint noves posicions alcistes fins a nivells gairebé de rècord. Han acumulat una posició alcista neta en cru i productes refinats que en quantitat supera els 1.000 milions de barrils, amb una posició llarga neta en els cinc principals contractes que creix en gairebé 720 milions de barrils, per fixar el posicionament global a tocar del rècord de 1.030 milions de posicions llargues establert al febrer.
Justificat? Mirin. Es cert que l’Aràbia Saudita i l’Iran (el primer i el tercer productors de petroli més importants de l’OPEP) són adversaris des de fa molt de temps, però parlar de guerra representa una intensificació d’aquesta rivalitat històrica. Es cert que gran part de la infraestructura exportadora de petroli de l’Aràbia Saudita està situada en la costa est, prop de l’Iran, i aproximadament 17 milions de barrils diaris de petroli flueixen a través de l’estret d’Ormuz, un pas que Teheran ja ha amenaçat de tancar. Tanmateix, i encara que ara tot es vegi difícil, cm acostuma a passar, el més probable es que l’Aràbia Saudita i l’Iran es mantindran en aquesta ‘guerra verbal’ sense entrar en el conflicte directe.
Dit tot això, i atès que els fonaments del sector no han canviat, a mesura que la preocupació sobre les tensions geopolítiques i la sacsejada en la política interior saudita s’esvaeixi, és probable que l’augment viscut pel preus del petroli es vagi esvaint.
Economista en cap
del Grup Andbank