Els joves i la política
Que una gran part de la joventut està ben allunyada de la política des de fa temps és una constatació més que evident. Després de les darreres eleccions generals, on l’abstenció va assolir rècords sense precedents, el Consell General va encarregar al CRES un estudi sobre això. Els resultats, del tot decebedors, demostraven que una gran majoria del jovent no vota perquè la política no li interessa.
Moltes coses s’han hagut de fer malament perquè siguin justament els electors més joves aquells qui no confien en el sistema. Al cap i a la fi, són precisament ells els qui gaudiran o patiran (segons com ho facin els polítics de torn) les conseqüències de l’acció política. Costa d’entendre, doncs, que molts d’ells optin per la crítica continuada i que, alhora, refusin de participar del sistema democràtic. De ben segur, però, que les seves raons tindran.
Sigui com sigui, és responsabilitat de tots, i especialment dels polítics, d’esmerçar les energies necessàries per aconseguir revertir aquesta situació. Aquells qui promulguen el vot en blanc o l’abstenció com a forma efectiva de palesar la seva disconformitat i el seu malestar amb el sistema tal com està plantejat no estan fent altra cosa que reforçar la força política majoritària i el sistema que tant critiquen.
És per tots aquests motius que cal fer arribar la política als més joves. Iniciatives com la que estem portant a terme aquests dies al Consell General van en aquesta direcció. L’edició d’enguany del Consell General dels Joves, la 16a ja, ha posat damunt la taula temes d’absoluta actualitat, com ara la creació d’un centre per tractar els joves amb addiccions, la igualtat entre l’home i la dona i l’acolliment de refugiats. Els més joves fins i tot s’han atrevit amb la doble nacionalitat. Caldrà esperar-se a la votació en seu parlamentària d’aquí a dos dimecres, el 7 de març, per veure com s’acaben pronunciant.
No obstant això, cal fer molt més perquè els joves percebin els avantatges de participar en quelcom tan transcendental com és la presa de decisions de com ha de ser el seu futur i el del seu país. En aquest sentit, Liberals d’Andorra fa mesos que treballa activament a les xarxes socials per apropar-s’hi mitjançant els canals que per a ells són habituals.
Estem contents de veure com, en molts casos, certa apatia o desinterès inicial s’ha convertit no només en una sana curiositat —els joves pregunten, es queixen i discuteixen sobre temes polèmics i sensibles—, sinó també en un pronunciament clar sobre què cal fer per millorar una o altra situació. Arran d’aquesta creixent interacció en línia, els consellers liberals vam decidir de traslladar el debat a trobades en viu, on la immediatesa i la proximitat afavorissin un diàleg fluid i on els consellers ens poséssim a la disposició dels joves. Dimecres passat vam celebrar la primera d’aquestes trobades i una vintena de joves van assistir-hi de manera especialment activa.
Nosaltres continuarem treballant en aquesta línia. Estem convençuts que l’acció política no es pot portar a terme sense conèixer les inquietuds, els problemes i les preocupacions de la ciutadania i, per això, cal estar-hi en contacte directe. Governar des dels despatxos, sense conèixer la realitat del carrer, només farà que a les properes eleccions encara s’abstingui més gent. H