PUBLICITAT

Està en risc l’economia global després de la forta pujada del petroli?

La decisió de Trump de retirar-se de l’acord amb l’Iran, i que ha provocat aquest darrer repunt en el preu del petroli, es va prendre pensant, especialment, en els interessos dels EUA. Atesa la nova i àmplia capacitat de producció de petroli no convencional dels EUA, l’economia nord-americana ara és molt més resistent que la resta –especialment que Europa- a un shock a l’alça en el preu del petroli. Abans d’aquesta pujada del darrer any, el nombre de pous acabats als EUA era de 600 mil, però van tancar la meitat (atesos els baixos preus del cru el 2016). A partir de la recuperació en el preu, aquests pous es reobren i posen molta més producció al mercat. En certa manera, preus elevats en el cru impliquen més inversió en shale i reobertura de pous als EUA. El que equival a dir més PIB i, de pas, un dèficit més controlat. 

Dit això, els experts del sector energètic opinen que NO està en els interessos de Washington (ni de Riad) disparar els preus. L’augment en el preu del combustible ja s’ha menjat la meitat de l’estalvi per retallada d’impostos en una família mitjana nord-americana. Recordin que hi ha eleccions al novembre. La ironia és que, precisament per això, Rússia, i ara l’Iran, poden afavorir augments continuats en el preu del cru. Per perjudicar a Trump. Una partida ben enrevessada.

Es tracta, doncs, de la lluita de blocs de sempre: USA & Saudites vs Rússia & l’Iran. Quin bloc guanyarà? L’experiència passada indica que els interessos dels EUA i d’Aràbia Saudita són els que prevalen. (Ho vam veure el 1991 i el 2003). Això significa que no hauríem de veure un descontrol en els preus. Qualsevol repunt abrupte hauria de ser temporal. No obstant això, s’ha de reconèixer que els jugadors han experimentat variacions importants en els seus interessos.

El preu del cru cash està a nivell del 2014, però el contracte de futurs a 2020 està un 15% més barat. Això suggereix que la geopolítica dictamina els preus avui, però que el mercat considera que el sector està ben equilibrat (oferta suficient), la qual cosa em fa inclinar a no apostar per una tendència alcista sostenible, i apostaria per un posicionament estructural a la baixa en el preu del petroli a partir d’aquests nivells. Pot pujar més? Pot pujar fins on els saudites vulguin, però no està en la nova naturalesa del sector energètic mantenir preus elevats. Per què? Tant per la tecnologia desenvolupada en la part de demanda (vegin la verticalització en la relació entre PIB generat i emissió de carboni a la majoria de països), com en la d’oferta (vegin la revolució observada en el món de l’energia no convencional).

Així doncs, de la mateixa manera que al seu dia vaig dir que l’euro no valia 1,25, diria avui que el barril del cru no val 80 US$. Haig d’admetre que els factors conjunturals que condueixen avui el preu del mantenen un cert biaix alcista: (1) La casa blanca ha tret un memo afirmant que hi ha oferta global suficient per compensar l’expulsió de l’Iran del circuit internacional. Això em fa pensar que hem entrat en un camí sense retorn en quant a les sancions imposades a qualsevol país/empresa que faci intercanvis amb l’Iran, i que efectivament gran part de la producció de l’Iran quedarà fora del circuit. (2) Pemex s’està preparant per importar cru lleuger enlloc de processar el seu petroli domèstic. Això vol dir menys fonts d’oferta. (3) La major resistència dels EUA davant shocks del petroli (atès que ha deixar de ser importador net) fa pensar que a l’administració Trump no li tremolarà el pols a l’hora de defensar la postura del seu aliat saudita a l’hora de defensar preus elevats. 

Europa i les sancions dels EUA

Les sancions reimposades per Trump persegueixen retallar en un milió la capacitat d’Iran de col·locar cru al mercat, mitjançant sancions a tots aquells països que comprin cru d’aquell país. De moment, el secretari Mnuchin va afirmar que hi ha un període de tres a sis mesos d’adaptació per a països i empreses amb contractes a l’Iran, abans de començar a imposar aquestes sancions, la qual cosa, en opinió dels més optimistes, dóna temps per renegociar un nou acord (cosa que dubto). Sobre l’amenaça que es materialitzin les sancions a tercers (i en concret a Europa), la veritat, no en tinc una resposta clara però el que és cert es que Trump ha dut a terme tot el que va prometre abans d’aconseguir la presidència. De moment ja sabem que la francesa Total ha retirat la seva col·laboració al projecte iranià conegut amb el nom de Iran South Pars II. Així doncs, sembla que aquesta és una amenaça real. Pel costat positiu, encara que no sé si massa optimista, Trump també va afirmar que espera aconseguir una nova versió de l’acord i evitar així sancions a l’Iran i a països tercers. Poso en dubte la materialització d’un nou marc, donat que les intencions de les parts estan molt distanciades. Ara bé, altres coses més inversemblants hem vists (llegeixi’s els fets en la península de Corea). 

Si transcorregut aquest temps no hi ha acord, qualsevol país que compri deute de l’Iran serà sancionat, així com qualsevol país que comerciï amb l’Iran en productes com a metalls preciosos, metalls, alumini, carbó, cru, actuacions o articles de luxe (inclosos aliments).

Opinió dels bancs i firmes independents 

Hi ha disparitat en l’opinió dels bancs sobre l’impacte i la possible evolució en el preu del cru: D’una banda, l’estratega en cap per a matèries primeres d’RBC Capital Markets espera una retallada total en les vendes de l’Iran de només 200-300k bpd. El que a priori no ha de suposar una amenaça per a l’oferta global i hauria d’empènyer el preu a la baixa. Els analistes d’UBS Group, en canvi, opinen que «la decisió de Trump limitarà encara més l’oferta global i posarà més pressió alcista al preu del cru».
Algunes firmes de research independent amb les quals hem contactat es decanten per l’optimisme (preus del cru controlats o fins i tot a la baixa), ja que opinen que les exportacions d’Iran no es veuran suficientment afectades. Recordem que gracies a l’aixecament de les sancions a l’Iran el 2015, les vendes de cru del país asiàtic van passar d’1,5 mnb/d a 2,7 mnb/d, però el gruix d’aquestes vendes es dirigeix avui a la Xina, Índia o Turquia, que s’han oposat a la decisió dels EUA i pot ser que continuïn comprant cru de l’Iran. La part més vulnerable està en els 500.000 b/d de cru que l’Iran ven a la UE, els 250.000 b/d a Corea del Sud i els 100.000 b/d que ven al Japó. La UE ha confirmat que defensarà l’acord que manté amb l’Iran i que anirà en contra de les sancions dels EUA. Sens dubte, m’agradarà veure això. Tampoc tinc clar si la resta de països decidiran ignorar les sancions i continuaran important cru de l’Iran. Si es així, les sancions a l’Iran no tindran un impacte decisiu en l’oferta global ni en el preu. No hi haurien problemes d’abastiment a nivell global i el preu hauria de tirar a la baixa. Es política. I en política pot passar de tot. Per a mi, el petroli val bastant menys de 80$.

Comenta aquest article

PUBLICITAT