Enfortir la nostra dimensió pirinenca
La creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, suma del Parc Natural de l’Alt Pirineu català, els parcs de Sorteny i Comapredosa d’Andorra i el Parc Natural Regional des Pyrénees Ariègeoises, s’ha posat en marxa. En total 428.700 ha i 158 municipis, comuns i comunes concernits, un parc que es veu en el mapa d’Europa.
Davant d’aquest gran projecte ubicat al bell mig del Pirineu vessant nord i vessant sud, dues idees sorgeixen immediatament.
Es tracta, d’una banda, d’una iniciativa transfronterera que fa l’esforç, possible, de posar els formidables actius naturals comuns en una mateixa freqüència i en sintonia amb les diferents adscripcions territorials i polítiques respectives. Es veu clar que la protecció del medi físic, de la flora, de la fauna i del paisatge exigeix la coordinació i el treball conjunt transfronterer compartint projectes de futur. La globalització o mundialització comença amb els veïns.
D’altra part, que l’atractivitat de l’extens territori contemplat és molt més gran que la mera suma dels quatre parcs: té un claríssim efecte multiplicador. Imaginem un ciutadà d’Hamburg al qual arriba informació del Pirineu, amb un parc que interessa a tres nacions com el descrit. No té res a veure amb la impressió que li produiria saber de quatre espais fragmentats veïns que van cadascun pel seu cantó i s’ignoren mútuament. El món cada dia es fa més petit.
Enfortir i recuperar la nostra dimensió pirinenca, la que històricament ha estat sempre ben activa en tots aquests territoris fins fa a penes 100 anys, és del tot necessari per a atorgar-nos més capacitat de resposta i equilibri, front als reptes de desenvolupament futurs.
Tot això serveix d’exemple real i concret per posar de manifest la conveniència d’alçar els ulls, mirar i veure-hi lluny i pensar en altres camps on la col·laboració transfronterera al centre del Pirineu ha de comportar importants beneficis col·lectius: en matèria sanitària, les comunicacions, les infraestructures, la mobilitat laboral, l’urbanisme, els estudis universitaris i, lògicament, la promoció turística, entre altres. Es tracta, és clar, d’assolir una nova massa crítica convenient i suficient per a generar un nou mercat propi més ampli. Andorra, part de l’Arieja i els Pirineus Orientals i l’Alt Pirineu català, una àrea poblada per unes 250.000 persones, constitueixen un territori de característiques homogènies unit per intensos llaços culturals, socials i econòmics al llarg de la història, fins avui mateix.
La lliure circulació de 500 milions de ciutadans per Andorra no és viable, mentre que la de 250.000 ciutadans pirinencs és convenient.
L’acord d’associació que estan negociant la Unió Europea i el Principat d’Andorra forneix una oportunitat sense cap equivalent per a emmarcar i enfortir les relacions d’Andorra amb tot el conjunt de la UE i amb els seus estats, però també, i de forma especialment singular, amb els ciutadans europeus més propers de l’àrea de muntanya que l’envolta. Quina fórmula político-administrativa podria emprar-se? Evidentment, cal estudiar-la a fons i no improvisar. Va estenent-se però, amb força entre els pirinencs d’aquests territoris, l’opinió que l’objectiu podria assolir-se amb la creació d’una Àrea Econòmica Especial Andorra-Pirineus, reconeguda en l’Acord d’Associació a signar entre el Principat d’Andorra i la UE concebuda com a eina per a potenciar el desenvolupament sostenible, conjunt i harmoniós d’aquesta bella i estratègica regió d’alta muntanya europea.
Avui i ara, aquest somni és possible.
Depèn de nosaltres el seu reconeixement, la seva reivindicació i la seva encertada formulació.