PUBLICITAT

Un parc natural al cor dels Pirineus

A l’imaginari popular de la gent que ens agrada i que seguim mínimament l’actualitat esportiva (com és el meu cas) hi ocupa un lloc privilegiat el Torneig de les Sis Nacions, un campionat de Rugby que agrupa les seleccions d’Anglaterra, Escòcia, Gal·les, França, Irlanda i Itàlia. Aquesta competició, que té els seus orígens al 1883, s’ha consolidat com un dels grans esdeveniments esportius del continent fins al punt que al guanyador se li dona el títol de Campió d’Europa de Rugby. La cooperació transfronterera en tots els camps, doncs, acostuma a ser una aposta guanyadora i amb possibilitats infinites d’èxit. Per això, i salvant totes les distàncies, és una bona idea la creació del Parc Natural de les Tres Nacions que va començar a caminar a finals d’agost al Centre d’Interpretació de Comapedrosa d’Arinsal i que s’erigeix com una de les grans apostes de futur d’Andorra, Catalunya i França en polítiques mediambientals.


La nova figura jurídica neix del concurs dels Parcs Naturals del Comapedrosa, la Vall del Sorteny, l’Alt Pirineu i l’Arièja i de moment, pel que es va explicar el dia de la presentació, el nou Parc Natural no anirà en detriment dels ja existents, que conservaran en seu propi perfil. Amb 428.700 hectàrees repartides entre Andorra, Catalunya i França és evident que aquesta aposta és un dels projectes més ambiciosos que han impulsat els tres països. Des d’aquest punt de vista, les possibilitats d’èxit d’aquesta empresa són infinites i s’hi feia esment durant la presentació. Sense anar més lluny 158 municipis estan englobats en aquesta àrea i un dels objectius que es posen sobre la taula són les polítiques per potenciar els productes alimentaris locals, a més d’impulsar certificats de Reserva de la Biosfera i altres iniciatives relacionades amb el medi ambient com a carta de presentació. 


De fet, tot i que en matèria de medi ambient ens hi hem posat un pèl tard en comparació amb altres indrets del món, apostar pels parcs naturals també és una manera d’atraure un turisme respectuós amb el medi. Un turisme, a més, que pot ajudar a créixer i fixar al territori petites iniciatives empresarials, ja siguin relacionades amb l’hosteleria, els serveis o la restauració, que donaran valor afegit a aquesta aposta. I d’exemples n’hi ha diversos. Per raons de proximitat parlaré d’un dels que més conec, que és el del Congost de Montrebei, un espectacular pas estret que separa el Montsec d’Ares del Montsec d’Estall amb el riu Noguera Ribagorçana com a espai comú i que cada any rep uns 100.000 visitants. Aquest congost, gestionat per la Fundació Catalunya-la Pedrera (hereva de l’antiga Fundació de Catalunya-Caixa), és un dels llocs més visitats de les comarques de Ponent i l’activitat econòmica que genera a l’any ronda els cinc milions d’euros. És a dir, que un espai natural de primer ordre que fins i tot es va intentar que aspirés a Patrimoni de la Humanitat quan Josep Pont presidia la Diputació de Lleida, ajuda a generar economies d’escala que van en benefici del propi territori.


Però no només el Congost de Montrebei serveix per explicar la importància d’apostar pel medi ambient (lamentablement el futur Parc Natural del Montsec haurà d’esperar a èpoques millors) sinó que fent una mirada a casos d’èxit en medi ambient també es veu la necessitat d’apostar pels grans Parcs Naturals. Sense anar més lluny un dels països que més feina fa en aquest sentit és Costa Rica. Aquest petit país de l’Amèrica Central que no fa tants anys va tenir un president català originari d’Os de Balaguer, José Figueres, és un exemple clar de com invertir en el propi patrimoni natural per crear segells de qualitat. Els Parcs Nacionals de Costa Rica, de fet, engloben fins al 5% de tota la diversitat biològica de la terra, que aviat està dit. Als Estats Units, a l’Estat de Wyoming, també s’ha fet una aposta clara en aquest sentit en Parcs Nacionals com el de Yellowstone (potser el més conegut i el més antic del món) mentre que el seu referent a l’Àfrica seria el Parc Nacional del Serengeti. Amb unes postes de sol que dibuixen els seus colors ocres darrere la immensitat de la sabana africana fan d’aquest espectacular entorn natural un referent únic del turisme mundial.

 

Cal dotar de contingut el nou Parc Natural perquè esdevingui un segell de qualitat capaç de competir en els mercats turístics internacionals

Salvant totes les distàncies és evident que el Parc Natural de les Tres Nacions és una clara aposta que pot anar en aquesta direcció. El que cal ara és crear relat per vendre aquesta marca conjunta i que les tres administracions que han posat fil a l’agulla per impulsar aquest projecte transfronterer dotin de contingut el nou Parc Natural perquè esdevingui un segell de qualitat capaç de competir en els principals mercats turístics internacionals. I encara que en matèria de medi ambient encara ens queda molta feina per fer (sobretot en comparació amb altres països del nostre entorn) és evident que per alguna cosa es comença. I més quan aquest nou projecte té un comú denominador que el diferencia d’altres iniciatives d’aquestes característiques. I aquest element és precisament el Pirineu, unes muntanyes que lluny de separar han de servir per unir territoris per fer possible somnis com el del pireneïsta Michel Sebastien, que com va recordar el president del Parc Natural de l’Arièja és el primer que va posar sobre la taula aquest projecte que es convertirà en l’àrea protegida transfronterera més extensa d’Europa. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT