Estefania Gracia Periodista

Des que vaig rebre aquell missatge, només faig que mirar el calendari. La meva tranquil·litat ha quedat inexistent. És pensar que cada cop queda menys pel gran dia i un calfred m’envaeix tot el cos. El pànic s’apodera de mi... Seré capaç de suportar de nou tot el mal tràngol?
Tot va començar amb un SMS (sí, encara s’utilitza aquesta via de comunicació). El fet és que no oblidaré mai les paraules que incorporava: «El Govern informa que la vostra autorització d’immigració caducarà [...]. Passeu pel Servei d’Immigració per renovar-la». Salivació, mans tremoloses i un únic pensament: «Comença l’Odissea administrativa». Perquè serà que no hi ha un sol país capaç de tenir una administració lleugera? Ja no dic ràpida, perquè imagino que és demanar massa, però almenys una que no et demani una i mil vegades els mateixos documents quan representa que està tot informatitzat.
Sí, és cert. Com haureu notat, tendeixo a l’exageració. Però això no treu que vivim en l’era de la informació, de les noves tecnologies i del famós «e-»: e-tràmits, e-comerç, e-learning... On està tota aquesta innovació? Andorra sempre ha presumit de ser un país petit i dels avantatges que això comporta, com poder-se adaptar més fàcilment a noves maneres de fer i d’actuar en línies clau com l’administració. I una altra cosa... No estem tant a favor de preservar el medi ambient i de no malbaratar el paper? Un senzill pas per afavorir aquest propòsit ecològic seria evitar que els residents haguessin d’imprimir fulls i més fulls per donar una informació que de ben segur està a un sol click. Els qui heu hagut de renovar el permís de residència sabreu que entre la paperassa que es requereix hi ha els punts de vellesa de la CASS, el certificat de residència del comú, una fotocòpia del DNI i altres informacions que avui dia estan recopilades en una base de dades fàcilment accessible. De fet, els punts es poden descarregar amb un usuari i una clau que et proporciona la mateixa CASS, així doncs, hem de pensar que l’administració no té accés a tota aquesta informació de forma raonablement senzilla? I si no és senzilla, d’acord, busquem una altra solució. Per què no substituïm els papers per una clau USB? No seria més senzill que ens ho poguéssim descarregar tot des de casa i que ens poguéssim estalviar les cues i els tetris d’horaris? Perquè imagino que molts també haureu comprovat que no és gens senzill combinar els horaris laborals amb els de l’administració. A més, de poc serveix matinar i ser el primer a agafar número. Com tot, la paperassa segueix el seu curs, i en aquest cas, és un curs lent, molt lent. També podríem parlar dels diners que s’estalviaria el ciutadà si no hagués de pagar per cada certificat o document que demana...
Sigui quina sigui la solució que es pugui adoptar, el problema més gran recau en la no actualització. Aquesta és la tercera vegada que em toca renovar els papers i tinc la sensació que la tramitació no ha avançat. El procés segueix sent el mateix que fa quatre anys i m’atreviria a dir que tampoc ha patit cap transformació en relació als darrers deu. Així que res, em tocarà armar-me de paciència i recopilar mil i una documentacions que ja vaig lliurar fa dos anys i que, ben segur, hauré de tornar a aglutinar en un futur.