PUBLICITAT

Economia sense visió de futur

T otes les lleis econòmiques i les posteriors modificacions que hem aprovat els últims anys han estat impulsades, en gran part, pel context internacional. Els organismes internacionals com l’OCDE, el Moneyval, o el GAFI i, sense cap mena de dubte, l’Acord Monetari amb la UE  marquen la direcció que s’ha de seguir en moltes qüestions.


La declaració de París signada l’any 2010, on ens vam comprometre a, bàsicament, deixar de ser un paradís fiscal, ens ha obligat a assumir –aquesta és la sensació que tinc– tot un seguit de directrius externes en aquest sentit per tal de no tornar a formar part de cap llista grisa (o negra) que ens bloquegi. Per aquesta raó a l’hora de governar era, i és, necessària una visió global, àmplia i coherent que ens ajudi a trobar les fórmules que ens permetin ser una economia competitiva a escala mundial. En aquesta qüestió sorprèn la manca d’habilitat de Govern per trobar espais que siguin totalment acceptables per la comunitat internacional i a la vegada beneficiosos i de futur per a nosaltres. 
És cert que l’acord amb la UE, tot i la inestabilitat que viu el club dels 28 –en breu 27–, si es negocia bé, pot ser una finestra d’oportunitat per a alguns sectors davant les creixents demandes externes d’homogeneïtzació econòmica i fiscal. Però hem de ser hàbils i obrir aquelles portes que necessitem amb els nostres veïns sense renunciar al que som, a la nostra identitat. 


Ha estat un error estratègic començar a negociar posant en joc allò que genera prop d’una tercera part dels ingressos de l’Estat, és a dir, el tabac. Adoptar compromisos per l’erradicació del contraban i acords en favor de la salut pública no havien d’anar lligats en cap supòsit amb la negociació ni amb la transitorietat fins que no quedés clar que és el que obtindrem en substitució d’uns ingressos cabdals. Ara, ja hem mostrat el que estem disposats a renunciar i això ens deixa al descobert. 


Cal afegir, però, que també és un error no analitzar bé les oportunitats que se’ns brindaran si aconseguim un bon acord. Per fer-ho és molt important conèixer per part dels diferents sectors econòmics quines serien les millores que tindrien. I no parlo de demanar-los fer una DAFO (una anàlisi de les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats), sinó de treballar amb ells diferents aspectes del mercat interior europeu que els interessi per ampliar el seu negoci. Tot això ara mateix no és possible per la manca d’informació que s’ha compartit des de Govern en relació a les negociacions.


En tot cas, una de les majors amenaces que es constaten és la competència que pugui arribar des d’Europa a un mercat petit com l’andorrà i que pugui acabar ensorrant les oportunitats d’uns empresaris i emprenedors que només competeixen a escala nacional. Això, preocupa molt més que «els cants de sirena» de poder vendre en un mercat pràcticament 500 milions de consumidors com és l’europeu, on les empreses que hi operen ja estan acostumades a les regles del joc comunitàries i a la competència.
És evident que cal treballar en totes les excepcions amb molta precisió i, sobretot, abans de tancar acords concrets hem de poder garantir que les nostres empreses estan preparades per seguir funcionant en un entorn amb una competència feroç. A més, cal recordar que el món no s’acaba a Europa, més enllà hi ha mercats i oportunitats de negoci pels quals administrativament no estem preparats per donar suport a aquells que s’hi vulguin llençar.
O comencem a treballar activament amb els sectors privats oferint-los solucions a les seves demandes o la nostra economia s’aturarà, amb Europa o sense. S’equivoquen tots aquells que pensen que Europa ha de centrar els debats de la pròxima campanya electoral. És el futur de la nostra economia el que toca discutir i ha d’anar molt més enllà de les negociacions amb la UE. 

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT