Els usos del patrimoni al Pirineu
Del patrimoni, cultural o natural, què n’hem de fer?
Aquesta és la gran qüestió a la qual hem de donar resposta contínuament.
No només a nivell col·lectiu i públic, sinó també privat, personal i familiar.
S’ha de conservar tot ?
Què s’ha de conservar ?
Cal conservar només quan es poden mantenir les funcions originals?
Quines parts o en quina quantitat s’ha de conservar?
Les societats tradicionals no es plantejaven aquestes qüestions.
El que posseïen havia de servir per a cobrir els mínims necessaris i havia de ser funcional encara que fos a nivell simbòlic.
El repte era la sostenibilitat per viure.
Les societats modernes, sustentades sobre el creixement continuat i per tant el consum i l’acumulació de béns i del benestar, persegueixen el tenir, en quantitat i qualitat.
El repte és posseir el present i el futur, i per tant també el passat.
Aquest és el mite de l’home modern, vol controlar el present i el futur, i per aconseguir-ho s’ha de projectar des del passat.
Per a fer-ho ha de conservar els elements del passat que reinterpreta com a vàlids.
Les comunitats actuals valoren el patrimoni passat en funció de la seva projecció cap al futur.
D’aquí que només podem o som capaços de conservar i fer perdurar en el temps aquell patrimoni que siguem capaços de reinterpretar perquè ens permet de projectar-nos cap al futur.
Cal ser curosos, selectius i visionaris per a no malmetre, menysprear o descurar aquell patrimoni que ens ha d’ajudar a assolir els objectius presents, però també el que pugui interessar en el futur, sempre irònicament i contradictòriament cíclic (el que és atractiu i bell per a una generació esdevé caduc i tronat per a la següent).
No tot pot conservar-se, per la simple raó de que no hi ha suficients recursos per a fer-ho, siguin econòmics o humans, de necessitat o urbanístics.
I a Andorra, com al Pirineu en general, o zones de muntanya, com arreu, també passa el mateix.
Conservar sense conèixer bé aquest patrimoni així com la seva evolució, no és convenient.
D’aquí que darrere cada acte de conservació hi ha d’anar assegurat un projecte autèntic i complet, no per complir un expedient de cara a la galeria o normativa genèrica del moment.
Tot i que el patrimoni sigui un testimoni mut d’una societat passada no es pot fer-ne un lloc de memòria o museu fixat i parat en el temps, en una societat dinàmica com l’actual.
Cal fer-ne quelcom viu, altrament no seguirà en el temps, ni perdurarà, ni assolirà els objectius principals previstos, és a dir que serveixi per a impulsar-nos cap al futur com a societat cohesionada i ser alhora un valuós estri de valorització turística.
I per ser viu cal lligar-lo a les diferents associacions culturals que dinamitzen o operen en la societat.
I donar a conèixer als visitants no només que hem estat sinó què volem ser.
Les 15enes trobades culturals pirinenques que tindran lloc el proper dissabte, 27 d’octubre a Cercs, al Museu de les Mines de Sant Corneli, vora Berga, ens conviden i repten a tractar el tema amb més profunditat i alhora astúcia amb les següents intervencions.
Benvinguda Jesús Calderer i Palau; Presentació Rosa Serra i Rotés; Patrimoni immoble conegut del comte Oliba, el futur abat i bisbe, per Josep Camprubí Sensada; Les desamortitzacions al Pirineu: transformació social, canvi de propietari o guanyar una guerra?, per Montserrat Moli i Frigola; Rescat de les Cent Donzelles, per Xavier Pedrals i Costa; El Turisme com a conflicte o solució al nostre territori, per Pilar Alàez i GiL; El patrimoni agrari de Saraís. L’arqueologia com a eina d’estudi, per Arnau Navarro i López del Castillo; Difusió del patrimoni cultural a partir de la Gamificació: «El misteri de la Catedral de la Seu d’Urgell», per Clara Arbués, Míriam Esteban, Meritxell Nieto, i Carles Gascón i Chopo; Gestió patrimonial transfronterera: l’exemple de les Valls Catalanes del Tec i del Ter, per Aurèlia Greiveldinger i Clara Pedrosa; Les pintures romàniques de Dòrria i el seu entorn. Una experiència educativa del Camp d’Aprenentatge del Ripollès, per Miquel Sitjar i Serra; Presentació del llibre L’economia muntanyenca al Pirineu: 14es Trobades Culturals Pirinenques, realitzades a Santa Llocaia, a l’Alta Cerdanya, el 28 d’octubre del 2017; Els usos directes i indirectes del patrimoni: riscos i oportunitats, per Berna Garrallà i Coma i Olivier Codina i Vialette; Les mines de carbó de Malpàs, per Xavi Tacons i Rodríguez, El museu de les Mines de Cercs i la seva oferta patrimonial, per Alba Boixader i Aymerich; Els diversos usos turístics actuals de patrimoni cultural material i immaterial del Pirineu català, per Ester Noguer i Juncà; La vindicació del patrimoni andorrà a través de la seva reutilització, per Enric Dilmé i Bejarano; Patrimoni i experiències educatives a l’Entorn d’Aprenentatge del Canigó, per Víctor Ferreira i Vilallonga; Patrimoni postal: 0813 (Vilada), per Martí Picas i Sala; Evolució de la percepció de l’art sacre en les mentalitats cerdanes, per Jean-Louis Blanchon; El patrimoni literari de Berga i comarca. Antologia d’alguns dels textos fets per escriptors forasters, per Ramon Felipó i Oriol; L’ús del patrimoni a partir de l’explicació d’un relat, per Emma Arcelin i Nieto; El patrimoni i jo, per Miquel Arnaudies; Examinant els usos del patrimoni religiós, per Antoni Llagostera i Fernàndez; La colònia Minera de Sant Corneli, una historia centenària, per Rosa Serra i Rotés; Patrimonis emergents, per Jordi Boixader i Solé; La repatrimonialització de Puigcerdà, per Enric Quílez i Castro; El patrimoni com a activador de processos de desenvolupament local al Pirineu, per Jordi Abella i Pons.