Ja arriba Sant Valentí
Doncs sí! Ja s’acosta de nou –mira que passa ràpid el temps!– Sant Valentí i aquest any, a més de l’acostumat regal ja marcat per la tradició a la meva parella, penso fer un regal molt especial a la persona que més estimo i a la que considero la meva millor amiga. És a dir, a mi mateixa.
Què per què em vull tant? Per descomptat no és una qüestió d’egocentrisme. Sinó perquè sóc la primera persona que veig al mirall a l’aixecar-me al matí i la darrera, quan me’n vaig a dormir. I, en totes dues ocasions, em miro i em dedico un t’estimo.
Perquè, encara que dies com Sant Valentí siguin pur màrqueting comercial i l’amor hagi de mostrar-se tots els dies de l’any, aquestes dates assenyalades també serveixen per recordar-nos la necessitat de cuidar-nos i mimar-nos a nosaltres mateixos. Perquè tots som únics i irrepetibles, com ja he dit en altres ocasions, i no hem d’oblidar-nos d’això. I, a més, encara que tothom sap que hem de cuidar les relacions de parella, és molt més complex tenir cura de la relació amb nosaltres mateixos, de la qual de vegades ens descuidem a favor d’ocupar-nos dels altres. Per damunt de tot, aquesta relació ha de ser bona per tal de poder mantenir qualsevol altre tipus de relació sana amb altres persones. Perquè, encara que de vegades ni ens n’adonem, ens boicotegem contínuament a nosaltres mateixos, creant-tota mena de pors i inseguretats.
Així que, aquest any penso dedicar el dia de Sant Valentí, –bé, en realitat, haurà de ser el dissabte o el diumenge– a donar-me un bon homenatge a mi mateixa. La veritat és que jo no sóc de grans regals, m’agraden els petits detalls que s’ofereixen de cor. Així, que, aquest present podria ser un dia de descans, amb algun pla d’oci distès afegit, com ara anar a dinar a un bon restaurant, –si pogués ser una miqueta de marisc, molt millor– i acabar l’àpat prenent com a postres el meu dolç favorit: un flamet ben regat de xocolata i acompanyat d’un xarrupet de limoncello. Després, anar a veure una pel·lícula al cinema que m’agrada molt –cal no oblidar-se de deixar a l’hora de dinar un foradet per les crispetes, que jo sempre agafo de les salades, perquè per a mi són un element essencial per gaudir d’una bona sessió de cinema- o donar-me un massatget relaxant. Per acabar, no pot faltar un bon passeig a la nit i un bany calent abans d’anar-me’n a dormir. En definitiva, fer alguna cosa amb la que pugui festejar jo mateixa aquesta jornada amb un caprici que reflecteixi també l’amor que sento cap a mi mateixa. I vosaltres? Us animeu a fer-vos algun petit regal? De segur, que la vostra ment i el vostre cos ho agrairan. H