Estefania Gracia Periodista

La notícia de l’alliberament del noi andorrà que va ser acusat d’agressió sexual a la Seu d’Urgell ha saltat com una espurna i ha fet brollar tota classe de repressions i comentaris al respecte. Imagino que estareu al cas: una jove de la localitat urgellenca va denunciar a finals de desembre que un grup de joves (entre ells, residents andorrans) l’haurien agredit sexualment en una discoteca durant la nit de Nadal. Després de diverses actuacions policials, un dels nois acusats va decidir presentar-se voluntàriament davant dels Mossos per defensar la seva innocència. I tot i que no hi havia proves al respecte, el noi va ser detingut i posteriorment empresonat a Lleida. Gairebé un mes més tard (tres setmanes, per ser exactes) el jove ha sigut posat en llibertat amb una fiança de 3.000 euros després que s’hagi comprovat que en cap moment va estar en la discoteca on presumptament van ocórrer els fets. De fet, s’ha constatat que el noi no estava ni tan sols a la Seu, sinó que va passar la nit a Andorra. 

Davant del resultat, les xarxes s’han omplert de comentaris de rebuig vers l’actuació de la policia, el sistema judicial espanyol i la noia que ha denunciat els fets. Se l’acusa d’haver mentit, d’haver implicat a un innocent i d’haver-li «destrossat la vida». Molts es pregunten on està el dret de presumpció d’innocència davant de casos com aquest. També demanen que la noia respongui davant de la justícia per haver «embolicat la troca» i que li pagui al noi i a la seva família el que correspongui pel «mal ocasionat». Fins aquí, tot correcte. El jove ha estat tres setmanes privat de la seva llibertat, ha hagut de pagar una fiança i s’haurà de presentar de forma periòdica davant dels jutjats de la Seu per un delicte que –pel que es coneix fins ara– no hauria comès. 

A això se li ha de sumar la taca que li quedarà de per vida per haver estat acusat d’agressió sexual. Encara que en resulti totalment innocent, l’acusació estarà present en el seu expedient policial i –sobretot– en el social. Vist des d’aquest punt de vista, és totalment lògic que la gent en demani represàlies i busqui una actuació més eficaç. Però com tot, sempre hi ha extrems. Els fets han servit d’excusa a alguns per desprestigiar el gènere femení i atribuir-li adjectius com: «És que les noies sou unes manipuladores», «Us poseu a plorar i tothom us creu», «Segur que totes feu el mateix», «Sempre ho exagereu tot», «Com sou les dèbils, nosaltres [els homes] sempre sortim perdent»... 

És una llàstima que alguns s’alimentin d’aquests casos per treure importància a la situació actual i que intentin desvirtuar les desenes de denúncies que es registren cada mes. Les xifres parlen per si soles: gairebé 10.000 agressions sexuals denunciades durant l’any passat. Per descomptat, aquestes dades fan referència a Espanya, ja que a Andorra això de donar xifres no s’estira massa... El cas és que estic segura que aquestes 10.000 denuncies no sorgeixen de manipulacions, d’exageracions, de plorar una mica o de ser dèbils.